Per una transició justa del camp valencià

Qui sembra misèria, cull còlera. És en definitiva el resum dels eslògans que han sorgit de les protestes, que també han arribat al camp valencià. Sembla una obvietat, però caldrà dir-ho una i mil vegades: sense llauradors i llauradores no hi ha menjar.  

Les protestes les hem vist a les principals vies d’accés al cap i cassal. A l’A-3, a l’altura d’Utiel. A la CV-15 des de la Vall d'Alba fins a Albocàsser. Les hem vist també al Port de Castelló acompanyades d'una torpesa inexplicable per part de la subdelegació de govern a Castelló contra una manifestació pacífica, legítima i correctament convocada. Les mobilitzacions continuaran perquè són la resposta a un sistema alimentari i econòmic que fa aigües. Un sistema que té als llauradors i llauradores nugats de peus i mans, mentre que difícilment els permeten arribar a fi de mes.

Els símptomes d’este sistema estan latents i per tot arreu. Molt s’ha parlat de l’increment dels preus de l’oli d’oliva i com això afecta la butxaca dels consumidors. Però poc de  la disparitat entre els preus d’origen i els preus de destí. Alguna cosa més s’ha sentit dir sobre els Acords Comercials i els tercers països i com estos fan dany al producte valencià. Poc es parla de l’abandonament del camp, de la pèrdua d’un model agrari familiar i la falta del relleu generacional. Les persones que agafem habitualment el tren, veiem com progressivament les parcel·les marrons envaeixen el nostre camp minifundista que tradicionalment ha lluït de color verd.

I mentrestant, la hipocresia de la ultradreta i la dreta cada - vegada més reaccionaria- es fa més i més gran, diria que quasi tant com els beneficis extraordinaris que reben les agroempreses, supermercats i fons d’inversió a costa de l’explotació de la mà d’obra. Al Govern de la Generalitat eixa hipocresia es concreta en les propostes buides de contingut per part dels grups parlamentaris de PP i Vox. I es tradueixen amb l’aprovació d’uns pressupostos que retallen en més d’un 43% el Consell de l’horta; es carreguen l’Agència Valenciana del Control Alimentari, i modifiquen la Llei de l’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge per fer dels usos del sòl no urbanitzables en urbanitzables, generant una amenaça més gran a la ja de per si fràgil situació de l’agricultura valenciana.

No es tracta d’especular sobre l’Agenda 2030, ni de buscar culpables europeus responsables de la legislació ambiental, perquè les xifres parlen per si assoles: el mes de gener de 2024 ha sigut el més calorós a nivell global des que es coneixen registres, amb una mitjana de 13,14 ºC. Un rècord mensual i el huité mes més calorós consecutiu, i amb una sequera que no té visos d’acabar.

Si no canviem la trajectòria de l’agricultura, alimentació continuarà sent entesa com una simple mercaderia. I ara, ha arribat l’hora de regular el mercat.

A Compromís ens centrem en buscar les solucions que el sector reclama, sense vacil·lacions, però tenint clar que hem d’aturar la competència deslleial. Exigir clàusules espill en els Acords de Lliure Comerç que garanteixen la seguretat alimentària i acaben amb la injusta consolidació del dúmping social y laboral. Proposem en definitiva, un nou pacte agrari que reforme la Política Agrària Comuna per una que estiga a l’altura dels reptes del segle XXI, encaminades a desenvolupar pràctiques agroecològiques, producció d'aliments de proximitat, saludables i compatibles amb la conservació de la biodiversitat, i adaptades a les noves condicions imposades per la crisi climàtica.

Un nou model que protegisca els xicotets agricultors enfront de les grans corporacions de l’agronegoci, que assegure uns preus justos i reduïsca la burocràcia per a les xicotetes explotacions. En definitiva, donar solucions viables perquè llauradors i llauradores continuen oferint-nos aliments de qualitat i saludables en unes condicions de vida dignes.