Una plaça contra la fatalitat

Este cap de setmana va tindre una certa repercussió una publicació de Josep Vicent Boira en Twitter celebrant la reurbanització de l'entorn del Mercat del Cabanyal, una més de les fites aconseguides en matèria de mobilitat durant les dues legislatures del govern de Compromís a la ciutat de València. ¿Qui, veient ara eixa nova plaça, que ja disputa malgrat la seua joventut la centralitat del barri a les històriques places de la Creu del Canyamelar o la plaça dels Àngels, la desmuntaria per a tornar a l'aparcament insalubre, fosc i mort una vegada tancava el mercat? Ningú. “S'ha fet el més lògic, tots ho hauríem fet així”, diuen alguns i ens volen fer creure. Tant de bo fora així! La veritat és que darrere d'esta plaça hi ha una història que a penes coneixem els implicats.

És una història senzilla. Estant supervisant detalls de plantes viàries d'algun projecte amb les tècniques del servei de Mobilitat Sostenible, una d’elles va irrompre en la reunió per a dir-nos si volíem donar el vistiplau a la planta que acabava d'arribar del servei d'Urbanisme, gestionat per la socialista Sandra Gómez, per a convertir en zona de vianants un carrer al costat del Mercat del Cabanyal, dins de l'actuació del Pla d'Especial Protecció del Cabanyal que estava duent a terme. El carrer que Urbanisme emplaçava a convertir en zona de vianants era el carrer Ernesto Anastasio, l'estreta via que dona al lateral posterior del mercat que alberga els contenidors de residus d'este, i eixe va ser el plànol que ens van ensenyar perquè donàrem el vistiplau. I clar, a nosaltres se'ns va disparar el cor immediatament. ¿Per què convertir en zona de vianants un xicotet carrer podent crear una plaça?

L'actuació que proposava el PSOE a penes recuperava espai a esquena del mercat i del barri (ni tan sols es podia convertir en zona de vianants completament, perquè hi havia un aparcament privat al qual calia donar accés), mentre que la nostra proposta mantenia eixe xicotet carrer obert al trànsit i a canvi generava una plaça cap a la mar reconnectant el mercat amb el barri i substituint un espai insalubre per un nou de socialització. Sí, parlant en “carca” es “perdien” quantes?, 100 places d'aparcament en comptes de 30? Però quin era el benefici? La qüestió mai havia sigut per a nosaltres (i no hauria de ser-ho en cap cas) convertir qualsevol espai en zona de vianants només a efectes estadístics, sinó crear espais útils, retornant el lloc central i principal a les persones en lloc dels cotxes, i que foren immediatament usats per la ciutadania. I esta no seria una excepció.

Per això la nostra decisió al capdavant de la regidoria de Mobilitat va ser clara des del minut un. Només faltava una cosa, parlar amb els comerciants del mercat, els principals usuaris de l'estacionament en superfície i afectats en la seua activitat del dia. Afortunadament, de seguida trobàrem la complicitat de Carlos Galiana i Mar Argente en la regidoria de Mercats, que van veure amb entusiasme la nostra proposta i li la van traslladar als comerciants del Mercat del Cabanyal. I estos van entendre que, encara que canviaria les seues rutines de funcionament, un millor entorn seria també positiu per al seu negoci.

I així, amb els comerciants del mercat a favor, Urbanisme ja va rebre la resposta tècnica que necessitava de Mobilitat: sí, hi hauria conversió en zona de vianants, però no per al carrer Ernesto Anastasio, sinó per a crear una nova i enorme plaça al voltant del Mercat del Cabanyal. I afortunadament —cal agrair-ho, no sempre va anar així— Urbanisme va acceptar la nostra proposta i la va acabar materialitzant.

I el veïnat?, es preguntarà algun. No, no l’havíem oblidats. De fet, esta és una de les lliçons d'esta història. Sempre el vam tindre present, però, efectivament, el veïnat mai havia demanat una plaça allà. Com l'anaven a demanar? Si diàriament des dels mitjans de comunicació els tracten de convéncer que el centre de la vida i del carrer és l'automòbil: al final, llevat que un tinga esperit crític i distingisca la informació de la propaganda, és incapaç d'imaginar que el seu carrer no estiga castigat a ser un cementeri de cotxes, i per tant de reclamar res diferent. No obstant, per a això se suposa que estan els polítics que et diuen que la teua ciutat pot ser millor, per a demostrar-ho. I això és el que vam fer ací, i també en Sant Marcel·lí, Russafa, Sant Josep, La Petxina, el Botànic o, per descomptat, en les places de la Reina, el Mercat o el propi Ajuntament.

Es podia convertir en zona de vianants un carrer, fer una plaça, o —com ara exemplifica el PP— no fer ni proposar absolutament res. La vida, com ara, hauria seguit, amb plaça o sense ella. Ara bé, com l’afrontem? ¿Des de la passivitat i la resignació, fent cas als qui ens diuen que estem condemnats al seu model gris de ciutat i votant als grisos gestors que ens proposen? ¿O amb l'optimisme de saber que una altra ciutat és possible, que ja s'ha demostrat, i que recuperar eixa senda és a les nostres mans? Si volen reflexionar sobre això, tenen més d'un banc per a fer-lo en la nova plaça del Cabanyal.