Presencialisme obsolet

El personal funcionari de l’Administració de la Generalitat s’ha vist obligat a incorporar-se al  treball presencial pràcticament en la seua totalitat, arraconant els principis de prudència i sentit comú, que aconsellaven mantindre el treball no presencial, i això ha generat en nosaltres una gran perplexitat i indignació davant d’una concepció de l’Administració que tenen una part dels dirigents polítics i que s’ha reflectit en aquesta incorporació. La visió que pensem que s’hi projecta és la d’una administració molt jerarquitzada, amb uns nivells intermedis molt polititzats, en què preval la imposició i la no-consideració dels treballadors i treballadores en la presa de decisions, així com una gran falta de confiança en nosaltres.

En primer lloc, no s’ha fet un reconeixement públic —i basat en la realitat—  per part dels nostres màxims responsables de com s’ha treballat durant aquests tres mesos d’estats d’alarma successius en l’Administració. I això no s’ha efectuat perquè qui havia d’organitzar-ho i gestionar-ho no ha vist la necessitat de fer-ho, o no l’ha volguda assumir: hem estat treballant des de casa, no s’ha dictat cap tipus d’instrucció o de normativa general que descriguera el marc en què havíem de dur a terme la nostra tasca diària, i això ha desembocat en la invisibilització de l’esforç realitzat. Ha sigut com si tot el treball no s’haguera fet. Com si el personal funcionari, havent treballat, haguera estat a casa amb una cama damunt de l’altra.

Però cal que tinguem clar que els funcionaris i les funcionàries hem estat treballant, i que vam respondre al repte d’un dia per l’altre amb els nostres propis mitjans, sense més preguntes ni suspicàcies, assumint que es tractava d’una situació que superava de bon tros tot el que s’havia viscut fins al moment, com es va demostrar en el preu altíssim de tots els contagis del personal sanitari i del gran nombre d’afectats i morts.

Han sigut els funcionaris i les funcionàries els qui han aconseguit que no es paralitzara l’Administració, que no s’ajornaren terminis, que no es deixaren de donar ajudes i subvencions, que s’atenguera telefònicament la ciutadania, que es continuara el treball ingent que han fet des dels Labora, que s’elaboraren plans de contingència, decrets i disposicions sobre les diferents fases de la pandèmia... Els càrrecs polítics han gestionat la crisi sanitària, però nosaltres també hem parat el colp en el dia a dia de l’Administració, fins i tot fent horaris extraordinaris, havent de compartir ordinadors amb els nostres fills, filles i parelles i pagant de la nostra butxaca connexions a Internet.

Esperàvem que la resposta a aquest treball haguera sigut, per una banda, el reconeixement de la situació laboral originada per la pandèmia i la prolongació del treball no presencial, per a evitar les conseqüències de possibles rebrots, i, per una altra banda, una regulació d’urgència del treball no presencial, i no una llamada a filas de tot el personal funcionari perquè s’incorporara presencialment als seus llocs de treball, com si haguérem estat a casa de vacances, sense tindre en compte l’opinió dels sindicats, i amb el risc que la incorporació al 100% dels efectius poguera comportar per a la nostra salut, ateses les condicions que reuneixen els edificis públics de la Generalitat Valenciana, i que se suposa que són conegudes dels màxims responsables.

Preservar la salut dels treballadors i treballadores és una de les comeses primordials que ha de tindre present qualsevol responsable prudent, perquè, si no es compleix aquesta premissa, es posa en perill la continuïtat del treball, que sembla que en aquest cas passa a un segon pla: si es produeixen contagis en els llocs de treball, quedem molt exposats a baixes i quarantenes que podrien dificultar, o paralitzar, la normal activitat dels departaments. A més, apostar per un presencialisme total suposa desmarcar-se de totes les iniciatives que s’estan duent en la Unió Europea, en l’empresa privada i també en l’Administració general de l’Estat per a preservar la salut i evitar el contagi del personal treballador mentre dure la greu situació sanitària que estem patint.

A hores d’ara, esperem que la nostra perplexitat puga ser substituïda per un cert grau d’esperança arran de la possible ampliació de les mesures adoptades en diverses conselleries per a implementar el treball no presencial i protegir d’aquesta manera els seus treballadors i treballadores.