Recorde com si fora hui mateix la primera actuació de la Sra. Catalá com alcaldessa: Ascendir la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats des del museu de la ciutat al Saló de Cristall palesant, a més de la seua devoció personal, el seu nul interès per separar els temes de la religió dels temes d’estat i la ciutat. Li hem de recordar que en València aproximadament una de cada tres persones es declara no creient i entre els creients al voltant d’un de cada dos confessa no ser practicant. Malgrat estes dades la Sra. Catalá ha continuat accentuant el simbolisme religiós del seu mandat tornant al Te Deum del 9 d’octubre a la Catedral, impulsant processons i activitats religioses i oblidant que l’Ajuntament és de tots els valencians i valencianes siguen creients o no o siguen creients d’una u altra religió.
La primera gran actuació del nou govern fou la rebaixa d’impostos municipals fonamentalment el Impost de Bens Immobles (IBI). Què suposa esta rebaixa?: El 63’1% de les persones, quasi dos de cada tres persones que cotitzen, té un rebut entre 0 i 350 euros. Un 20% de descompte li suposarà estalviar-se de mitjana 43 euros. En canvi la franja, molt més reduïda per suposat, dels que tenen un rebut major de 3.000 euros els suposa un estalvi mitjà de 5.600 euros. Felicitats a tots els grans propietaris d’habitatges pel substanciós descompte que han gaudit alguns pocs. La majoria, però, s’ha hagut de conformar amb descomptes ridículs que com a màxim els permet finançar uns quants esmorzarets. I sense oblidar mai a la gran quantitat de persones que no s’han enterat de la rebaixa d’impostos pel senzill motiu de què no disposen de cap propietat immobiliària, als que no tenen ni un pis en propietat i, moltes vegades, tampoc tenen els recursos per a poder llogar-ne un.
Però les rebaixes d’impostos sempre tenen conseqüències en la pèrdua d’elements de benestar. Si hi ha menys ingressos ha d’haver menys despeses. I en València no hem tardat en veure-ho en forma de retallades en la xarxa dels serveis socials: El tancament del Casal d’Esplai de Rocafort, on abans s’atenien a 46 famílies, la fixació d’una data de caducitat de quinze dies per atendre d’urgència a famílies que s’han quedat sense llar, la reducció escandalosa del pressupost en polítiques socials. Concretament en 2023, de gener a abril, l’Ajuntament va invertir en ajudes d’emergència social 4 milions 166.000 euros. En el mateix període de 2024 amb la Sra. Catalá la quantitat invertida ha sigut d’un milió 963.000 euros. Estes ajudes cobreixen necessitats bàsiques com la manutenció, l’alimentació infantil i els deutes de lloguer o de llum, aigua i gas, o els desnonaments a persones en situació de vulnerabilitat. Sense oblidar actes clars d'aporofòbia com la prohibició del repartiment d’aliments que feien algunes ONG, o la prevista instal·lació d’estanys sota els ponts del Jardí del Túria. Vinculant, com fa sempre d’extrema dreta, la pobresa amb la delinqüència. En definitiva, si la Mare de Déu dels Desemparats alçara el cap veuria un exemple clar d’incoherència en l’Alcaldia entre allò que es predica i allò que es fa en el dia a dia .
En una ciutat la mobilitat és un element clau i definitori del model de vida que es defensa. L’Alcaldessa Catalá ho té clar, molt clar i ho posa en pràctica: A l’hora de definir una prioritat, en primer lloc els cotxes. Els vianants, el transport públic i el transport sostenible després i sempre en posició secundària si la mobilitat dels cotxes ho permet. Els exemples són abundants en esta direcció: Canvis en el carrer Colón eliminant un carril-bus i permetent l’entrada del vehicle privat; canvis en la superilla de la Petxina permetent més aparcaments encara que dificulten el jocs infantils; modificacions en el projecte d’eliminar el túnel de Pérez Galdós, que ja senzillament no s’elimina; la implantació, sense implantar, de la Zona de Baixes Emissions, etc. Els resultats d’estes polítiques també són molt clars: El trànsit motoritzat al carrer Colón ha augmentat un 80% en un any amb augments significatius també en els carrers de Marqués de Sotelo, Lauria, o Pintor Sorolla on es pretenia teòricament reduir el transit. Les queixes de veïns pels canvis en la superilla de la Petxina o del projecte del túnel de Pérez Galdós són abundants. En definitiva, estem canviant de model de ciutat a tota velocitat, a velocitat de cotxe de carreres. D’un model de ciutat europea i avançada estem anat a un model de ciutat amb molts trets tercermundistes.
No podem deixar de parlar de la Capitalitat Verda de València. Aconseguírem ser Capital Verda Europea gràcies a dos coses: Allò que s’havia fet durant els últims anys que marcava la direcció d’esta ciutat cap al futur com ja coneix tothom en el tema de la mobilitat i, per altre costat, els projectes que es proposaven cara al futur on destaquen la planificació de nous espais verds com el jardí del solar dels jesuïtes, el Parc de Desembocadura, el bulevard verd de Federico Garcia Lorca, a més de la construcció del Parc Central, el jardí de Malilla i la renovació de molts parcs de la ciutat. Per a la Sra. Catalá la capitalitat verda s’ha quedat reduïda a dos aspectes: Fer de l’Albufera reserva de la biosfera, cosa que està molt bé, i emprar la capitalitat verda com a eslògan per atraure encara més turistes, que evite donar la meua opinió. S’oblida de totalment l’horta i de com potenciar-la. Penseu, per exemple, en els mercats de proximitat. Perdó no s’oblida, ja comença a pensar en el seu ús com a solars per a construir. Dir que la capitalitat verda és molt més és una evidència encara que ni el seu grup polític ni els seus aliats, Vox, ho vulguen o puguen entendre-ho.
Podríem continuar parlant de molts temes: Apartaments turístics, problema de l’habitatge i manca de voler aportar solucions, manca de seguretat en els barris, menyspreu a les llibertats de les persones LGTBi com vorem pròximament en la celebració de l’Orgull, etc. Molts temes dels quals cal parlar però que deixarem per un altre dia. Per alguna cosa molta gent ens para pel carrer amb la frase “Quant us trobem a faltar!”.