Qui s’estima la 'terreta', protegeix i cuida el territori

La ressaca habitual que provoca el 9 d’Octubre, de nou, ha sigut intensa. Lluny de vetlar per una societat més equitativa, més justa i igualitària, l’agressió dels ultres cap a un membre de Compromís ens recorda l’anomalia democràtica i les condicions en les quals el poble valencià ha de celebrar el que hauria de ser el seu dia gran.

Així mateix, les notes del polèmic festival ‘Som de la terreta’ encara ressonen als nostres caps de manera molt semblant a com ho fa l’amenaça especulativa del govern de Mazón. I es que no és per a menys. 

En el primer any de Govern, el molt honorable president ha sigut capaç de fer una demostració del millor que sap fer el Partit Popular: vetlar per l’interès d’uns pocs front als de la majoria.

Habitualment les crisis requereixen per a superar-les, dur endavant polítiques més arriscades, amb més valentia i amb un perfil més contundent. Malauradament, amb el Partit Popular en el govern això ja no és així. La crisi d’accés a la vivenda està servint-li al Consell de pretext per a dur endavant sendes modificacions legislatives que, lluny de presentar una solució a aquest drama social, estan posant en safata de plata el camí per avançar cap a nous desenvolupaments urbanístics de caràcter especulatiu. En altres paraules, el ‘pelotazo’ urbanístic per damunt de l’accés a la vivenda.

En un context de crisi climàtica, de sequera persistent i d’efectes evidents de la massificació turística, la proposta de reduir la superfície de costa protegida i la flexibilització del creixement en general per permetre construir-hi, no sembla ser l’opció més adient ni prudent tampoc per reduir la profunda crisi d’accés a l’habitatge que pateix gran part de la població, en especial la joventut que intenta crear un projecte de vida autònom, a hores d’ara.

Les formes? Les de sempre: requalificar terrenys per pegar més ‘pelotazos’. 

Si fem un poc de memòria, mai en la història s’havia fet un ús tan extrem i devastador com el que es va produir abans de l’esclat de la bambolla immobiliària, i que tant de mal va ocasionar a les famílies i a l’economia valenciana i espanyola. 

En aquell moment, la constant pressió immobiliària va afavorir un urbanisme totalment deslligat de la seua funció social, i, per tant, de la necessària subordinació a l’interès general, per a convertir-se en un negoci en gran part vinculat a l’especulació. Això va generar conseqüències devastadores que encara, a hores d’ara, es poden sentir.

Sense anar més lluny esta setmana coneixíem de la història el penúltim ‘pelotazo’ urbanístic a Benimàment on la promotora Rover Alcisa i Benisur es beneficiarà de la requalificació de les parcel·les en sòl no urbanitzable de protecció agrícola.

Així les coses, podem assegurar que les formes que té de gestionar el Partit Popular són les de sempre. La proposta de l’actual Consell és la d’avançar cap a un despropòsit ambiental, balafiar els cada vegada més els escassos recursos hídrics i d’intentar d'establir de nou les bases de projeccions urbanístiques especulatives, que tant de mal ambiental i de reputació ens varen causar en dècades passades. 

D’acord amb el visor del sòl urbà i urbanitzable de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, el País Valencià té 400 milions de m2 de sòl urbanitzable i 50 milions de sòl urbà no construït. Hauria de ser suficient, si es donara prioritat a la construcció d’habitatge públic. Però estes xifres podrien canviar molt prompte: el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha iniciat una modificació profunda del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (TRLOTUP) que s’allunya dels objectius d’adaptació al canvi climàtic així com de la clara priorització de l’interès general sobre el particular. Vivendes que es vendran a preus impossibles per a la majoria però no per al fons voltor que han comprat 400.000 cases en els últims anys. I que encara demanen més. 

De fet, també es pretén és deixar sense efecte l’actual Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL), la qual cosa suposaria desprotegir 7.500 ha de sòl litoral facilitant desenvolupaments urbanístics que en aquest moment són inviables o que, com els sòls transitoris del PATIVEL, tenien ja les hores comptades. 

En resum, no tenen altre objectiu que desfer el camí encetat per Compromís i ressuscitar megaprojectes urbanístics planificats fa més de vint anys que, com el Manhattan de Cullera (Ribera Baixa), per continuar urbanitzant tots els indrets lliures de rajola que queden al nostre litoral. Quan més bé el que hauria d’estar passant és el contrari que, tots i totes a veu aturarem el despropòsit que està tenint lloc ara mateix a la Vall de Pop amb el cas del PAI de Llíber (Marina Alta), a La Nucia amb el PAI La Serreta (Marina Baixa)  o el cas del PAI de Pego-Golf (Marina Alta) on es pretén construir 1300 cases i un camp de golf, o a la Marjal del Puig de Santamaria (l’Horta Nord) amb la construcció de 450 vivendes distribuïdes en en torres, en adossats i unifamiliars en una zona on hauria de mantindre’s sense urbanitzar per preservar el seu valor ambiental. Tampoc es lliuren les comarques del nord, on assistim a l’enèsim intent de salvar Doña Blanca Golf a Torreblanca (Plana Alta) o Sant Gregori a Borriana (Plana Baixa).

Ben al contrari, com si d’un objectiu superior en sí mateixa es tractara, l’agilització i la simplificació impulsada via decret i ara tramitada com a Projecte de Llei de simplificació administrativa, semblen estar per damunt de la sostenibilitat i la resiliència. Tant és així que el Decret de simplificació administrativa, que ve a reforçar i fins i tot endurir la Llei de la Costa que es tramita en paral·lel, planteja dur a terme noves construccions residencials a partir dels primers 500 metres de la costa i establiments hotelers a partir dels 100 metres. 

Així mateix, l’esmentada normativa, modifica el caràcter “vinculant” de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana per al conjunt de les administracions públiques i passa a ser “orientatiu” per al planejament territorial i l'urbanístic amb les conseqüències irreversibles que creixements urbanístics poc racionals tindran sobre el nostre territori i el nostre medi ambient però també sobre la nostra economia i el conjunt de la societat. 

A tot aquest context, cal afegir-li dos amenaces més, que van directes al cor de l’agricultura i a les comarques de l’interior valencià. La primera d’elles, gira entorn la modificació de la Llei de l’Horta de València ja encetada suposarà una vertadera reserva de dispensació per flexibilitzar, a criteri obert de l’Administració l’edificació en zones d’horta protegida, obviant així que el caràcter d’especial protecció amb el qual compta l’Horta de València, declarat territori SIPAM (Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial) per la FAO. I la segona, l'estora roja que suposa el Projecte de Llei de Simplificació administrativa per a la implantació de macroprojectes d’energies renovables sense cap visió de conjunt dels seus impactes.

La diferència? Els coneixem molt millor i els farem fora per defensar el nostre territori en plena emergència climàtica.

Si bé la pressió ciutadana de les últimes dècades contra les polítiques depredadores del territori han permès salvaguardar molts actius mediambientals; el context d’emergència climàtica ens hauria de no defallir.

Des de Compromís continuarem lluitant contra vent i marea per denunciar i aturar cadascuna de les normatives que atempten contra el nostre territori com ho hem fet fins ara. Per això, exigim mantenir la vigència del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) i una revisió de tots els Programes d’Actuació Integrada (PAI) que no compten amb informe sobre l’aplicació de les determinacions de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

Exigim també, la paralització de la tramitació de la llei de la Costa, de la modificació de la llei de l’Horta, la modificació de la LOTUP i tots aquells instruments legislatius que sotmeten a una desprotecció ambiental innecessària el nostre territori , hipotecant el nostre futur. Per això és imprescindible la reversió dels aspectes més nocius de la Llei de Simplificació Administrativa, recuperant, per començar, el caràcter vinculant de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

I per últim, no ens oblidem de la necessària vigilància del nostre sòl rural: cal completar l’estructura i mantindre el pressupost previst de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori per vetllar pel compliment de la legalitat en el sòl no urbanitzable és el que faria qualsevol persona i responsable polític que, de veritat, s’estima la terreta.