La Sra. Catalá ha anunciat una rebaixa del valor de l’IBI del 20% de forma genèrica per a totes les persones físiques i jurídiques que cotitzen en València. Vaja per davant que València no pateix cap “sablazo fiscal” com diu la dreta. València ocupa el quart lloc (després de Múrcia, Barcelona i Madrid) en quant al nivell d’imposició de les set ciutats majors d’Espanya i ocupa, en termes impositius, el lloc vint-i-dos entre les cinquanta-dos capitals de província. Una posició mitjana i molt per davall de la pressió fiscal de molts municipis governats pel PP des de fa temps. Les dades són de l’Agència Tributaria de l’Ajuntament de Madrid. Afirmar amb estes dades que València pateix un “sablazo fiscal” com afirma la dreta és, senzillament, fals.
Disminuir un 20% l’IBI suposa disminuir els ingressos municipals en aproximadament 38 milions d’euros només en este impost. L’objectiu, segons el PP és baixar els impostos en 71 milions, aproximadament un 7% del pressupost de 2023. I això suposa, sense dubte, renunciar a moltes inversions i despeses que fa i hauria de fer en el futur l’Ajuntament i que, en disposar d’estos recursos, es vorà privat de poder realitzar. Segons la Sra. Catalá vol que els diners “estiguen en la butxaca dels valencians”. Però, anem a vore que significa realment això.
Hem analitzat el benefici d’esta reducció de l’IBI en funció d’allò que han de pagar les persones físiques o jurídiques en els tres segments més importants de l’IBI: la vivenda, les oficines i els centres comercials que representen el 80% del total de l’impost.
La vivenda suposa el 60% del total de l’IBI. Evidentment no tot el món paga el mateix. El 63’1% de les persones té un rebut entre 0 i 350 euros, quasi dos de cada tres persones que cotitzen. Un 20% de descompte li suposarà estalviar-se de mitjana 43 euros. En canvi la franja, molt més reduïda per suposat, dels que tenen un rebut major de 3.000 euros els suposa un estalvi mitjà de 5.600 euros. O siga, allò que per a la majoria de les persones és “el chocolate del loro”, per una minoria de la franja més alta suposa una quantiosa i significativa reducció. I això sense tindre en compte aquells propietaris de moltes vivendes on els descomptes es multipliquen. Dir que açò es fa per a mitigar els preus de la llum o la cistella de la compra és amagar el motiu real de la baixada d’impostos: Que els qui més tenen paguen encara menys.
Si analitzem com repercuteix en els locals comercials els resultats són pareguts: Els rebuts de 0 a 350 euros, que suposen el 51’2% del total de rebuts d’este sector, és a dir, més de la meitat de les persones que cotitzen este impost, tindran una rebaixa mitjana de 38 euros. Si algun xicotet comerciant creu que esta rebaixa de l’IBI va al seu favor potser paga la pena que reconsidere la seua opinió. Beneficia als de sempre, als més grans. Tampoc considerem els multipropietaris on els beneficis de la rebaixa fiscal es multiplica.
El tercer sector important de l'IBI és el sector d’oficines. Si mirem els rebuts entre o i 350 euros que suposen el 30’2 % del total del sector, vorem que el descens mitjà que gaudiran seria de 42 euros. Una altra vegada, “el chocolate del loro” per als xicotets i rebaixes substancials per als més poderosos.
En definitiva Sra. Catalá, quan vosté afirma que vol que els diners es queden “en el bolsillo de los valencianos” realment allò que vol dir és que els qui més tenen es queden els diners. La majoria de la població, així com els comerços i oficines xicotetes, no es queden amb els diners, es queden amb la calderilla que com a màxim els pot servir per a pagar alguns esmorzarets. Algú té algun dubte dels interessos als quals serveix la Sra. Catalá? És evident que esta reducció d’impostos està pensada per afavorir a aquells a qui representa: Els propietaris i empreses més rics i poderosos. Per suposat, s’oblida que la nostra ciutat té un percentatge molt elevat de persones en risc d’exclusió i es troba molt endarrerida en quant a infraestructures.