Volem la veritat de la DANA
El 29 d’octubre de 2024, una gran ona d’aigua —un autèntic tsunami— va colpejar diverses comarques valencianes. L’Horta Sud va ser una de les més afectades, però també hi hagué víctimes i danys greus a Utiel, Xiva o Algemesí. Arreu del territori, la DANA va posar en evidència la fragilitat d’un sistema que fa dècades que arrossega la falta d’inversió i previsió.
En el cas de l’Horta Sud, no es podia parlar de sorpresa. Feia temps que tècnics, informes i veïnat advertien dels riscos. El que va faltar aquell dia no van ser les prediccions meteorològiques, sinó lideratge institucional. Lideratges capaços d’escoltar els professionals, activar protocols i protegir la població. Com va reconéixer Salomé Pradas, molts responsables de la Generalitat “no estaven” o “no sabien” què fer.
Hi haurà una veritat judicial, amb el temps. Una sentència basada en la instrucció de Catarroja, que haurà de determinar per què, malgrat l’alerta del 112 a les 12:20 h, no es van tancar carrers, escoles ni accessos a barrancs i zones comercials. Si l’ona haguera arribat a migdia, podríem estar parlant de centenars de morts.
Per contra, estem assistint a la construcció d’una veritat convinguda: un relat amable, consensuat entre sigles diferents, per evitar assenyalar els governs de l’Estat —de PP i PSOE— que, al llarg de dècades, han ajornat les obres hidràuliques que podrien haver evitat bona part del desastre. Aquesta veritat oficiosa no explica què va passar, sinó que oculta allò que no volen que sapiguem. Una veritat feta per al soroll mediàtic, però inútil per a les víctimes.
Mentrestant, la ciutadania elabora la seua pròpia veritat. No la que ix als titulars, sinó la que es viu als barris afectats, a les cases humides, als tallers inundats. La que sap distingir entre qui actua i qui improvisa, entre la gestió real i la propaganda. Perquè els relats es fabriquen, però les conseqüències es pateixen. I el poble ja ha après que la propaganda no tapa les goteres.
Vivim temps on la política ha deixat de ser acció transformadora per convertir-se en espectacle permanent. Massa comunicació, massa teatre i molt poca gestió. Es governa pensant en la reacció a xarxes o en la tertúlia de torn, mentre les infraestructures clau continuen sense resposta. No serveix de res omplir titulars si no s’omplin embornals.
Un exemple n’és la nefasta gestió del Consorci de Compensació d’Assegurances, que segons una resposta parlamentària al senador Morera, va contractar només 64 persones de manera extraordinària per gestionar més de 250.000 expedients. Hui, molts encara estan per resoldre. I això es tradueix en famílies sense estalvis, negocis tancats i gent vivint amb la incertesa de si podrà recuperar allò que ha perdut. No es pot parlar de reconstrucció sense una resposta eficaç, justa i ràpida.
La veritat eixirà d’una anàlisi rigorosa dels fets: dels cabals, dels punts crítics, dels barrancs que van fallar, dels sistemes que no van respondre. Cal posar en valor que aquesta demanda de veritat a la CHJ no és nova ni exclusiva. L’alcalde d’Aldaia, Guillermo Luján, va reclamar amb contundència un informe tècnic oficial dels fets. I tenia tota la raó. La ciutadania té dret a saber què va passar, i les institucions tenim l’obligació d’exigir-ho, compartir-ho i actuar en conseqüència. Els governs progressistes, especialment, han de predicar amb l’exemple.
Per això cal empoderar la veritat científica. La que no busca culpables, sinó solucions. La que ens diu què cal fer perquè no torne a passar. I cal que les decisions polítiques es prenguen amb aquesta base, no per reacció mediàtica ni per càlcul partidista. Ja n’hi ha prou de projectes que s’anuncien però mai s’executen. És una indecència ètica quan el preu han sigut més de dos-cents morts i milers de persones amb el seu patrimoni i el seu projecte vital arrasats.
En aquest context, el projecte nou traçat del barranc de la Saleta, entre Aldaia i el Túria, ens genera preocupació. No perquè no siga necessària una actuació en eixa zona, sinó perquè sembla voler resoldre només una part del problema —la més visible i reclamada— mentre ignora l’origen real de la DANA: una ona d’aigua per l’oest, que va superar sistemes no canalitzats com el tram alt del Possalet-La Saleta, que afecta directament des de Riba-roja fins a Quart de Poblet. I quan arriba a l’aeroport de Manises, que fa de mur, envia l’aigua a Aldaia i Alaquàs.
En un acte públic organitzat per l’Associació Equartlogistes, el geògraf i urbanista Xavi Arnau va assenyalar amb claredat que els nostres models predictius han fracassat: el PATRICOVA està desfasat, i ni tan sols un escenari de retorn de 500 anys havia previst el que va ocórrer el 29 d’octubre. La realitat ens obliga a reconéixer que gran part del litoral valencià és zona inundable, i que centenars de milers de persones viuen exposades a aquest risc.
També explica que el projecte del barranc de la Saleta no contempla el conjunt del seu recorregut des de l’oest, i que no hi ha una mirada metropolitana ni estratègica del sistema hídric. El tram soterrat projectat incrementa la capacitat fins als 100 m³/s, però això pot ser totalment insuficient davant nous episodis extrems. I el tram descobert, presentat com una “via verda”, pot acabar sent un canal artificial de baix valor ecològic i nul valor social.
A més, com va recordar Carmen Zornoza, la gravetat de l’episodi va estar fortament agreujada pel que l’aigua va trobar en el seu camí: vehicles, mobiliari, canyes, residus. Aquests elements van bloquejar aliviadors i zones de descàrrega, i això demostra que la falta de manteniment i gestió territorial també mata. Fer una obra sense atendre aquestes variables no és prevenció, és estètica.
En resum: les solucions parcials no serveixen. No podem construir infraestructures sobre la incertesa. Per això exigim que la Confederació Hidrogràfica publique un informe detallat sobre què va passar el 29 d’octubre. Volem la veritat de la DANA. Volem saber com es va comportar cada tram, quines infraestructures van fallar, i quines no existeixen però haurien d’existir.
Només amb aquesta informació podrem consensuar un veritable acord valencià per la seguretat hídrica. Un acord que protegisca persones, empreses i serveis clau. Que pense en la sostenibilitat, sí, però també en la funcionalitat. Que combine les millores paisatgístiques amb mesures estructurals i inversions responsables.
Des de Compromís a Quart de Poblet hem presentat al·legacions al projecte nou traçat del barranc de la Saleta al seu pas per Aldaia. No perquè rebutgem l’actuació, sinó perquè no podem avalar una solució parcial que exclou les zones realment afectades per la DANA. Demanem la paralització temporal del projecte fins que hi haja un diagnòstic complet i una actuació global que incloga tots els municipis i punts crítics. Especialment la zona de «La Cautiva» al Barri del Crist.
La seguretat no pot deixar-se en mans de la pressa ni de la pressió mediàtica. El territori ens demana que el mirem de cara. El veïnat ens reclama respostes reals. I la política ha de recuperar la seua funció: no fabricar relats, sinó oferir solucions. Només amb veritat podrem construir un futur segur, just i digne. Un futur on, quan ploga, no tremole tot allò que hem construït.
0