Un moment. Quin és el problema que vol solucionar Rajoy amb la seva proposta en el sentit que governe els ajuntaments el candidat més votat? Quin és el problema? Que jo sàpiga cap de les moltes qüestions millorables que té la gestió municipal es resolt amb el toc de vareta màgica de que ocupe l’alcaldia la llista més votada. La governabilitat dels ajuntaments, a vegades millor, a vegades pitjor, s’aguanta perfectament amb el sistema electoral vigent, proporcional i que es basa en el fet que siguen els regidors escollits els que, per majoria, trien alcalde. Si la governabilitat municipal té forats negres, és per causa de l'aplicació de polítiques equivocades, de la manca de finançament per part de l’Estat i, per resumir, de la corrupció que massa vegades fa acte de presència. Certament hi ha exemples (pocs encara que cridaners) de transfuguisme que desdibuixen el govern de la voluntat popular però, en aquesta qüestió, només que el PP es negara a aprofitar-se de trànsfugues tindríem el 90% del problema resolt.
Així que, torne a la pregunta inicial: quin és el problema que vol resoldre Rajoy amb el seu estirabot de canviar la llei electoral per fer que governe els ajuntaments la llista més votada? Doncs, el problema és estrictament un problema de partit, un problema del Partit Popular que veu com li ha passat el temps de les majories absolutes i no té amb qui pactar futurs governs. S'han cruspit tota la dreta i estan sols. Per tant, la proposta del PP, plantejada en genèric i sense concretar res, no és altra cosa que una vacuna contra els governs de coalició. I com que governs de coalició només els pot fer l’esquerra, sempre més plural, sempre més fragmentada, del que es tracta és de prohibir de fet governs d’esquerres. El president de la Generalitat, Alberto Fabra, no ha tardat a demanar que la iniciativa s’amplie també a l’àmbit autonòmic. Com aquell personatge dels Germans Marx, Fabra només dona per afegir “i dos ous durs”.
Presentar la proposta com un intent de regenerar la vida política és una burla. I traure a pasturar la qüestió de l’estabilitat és encara més trist. Només un exemple, Alacant és un cas de governs estables del PP, majories absolutes i més majories absolutes, en canvi, on està la regeneració? L’alcaldessa imputada per corrupció, el vicealcalde imputat per corrupció i l’últim exalcade imputat per corrupció. Què tindrà que veure la regeneració amb facilitar majories de govern?
Res, no hi ha cap intent de regeneració política, ni cap voluntat d’afavorir la governabilitat. La proposta Rajoy és el gest desesperat i trampós d’un partit que, de democràtic en té només la seva declaració programàtica. Ells han deixat anar el “globus sonda” sense donar més detalls però, siga com siga, a veure com s’explica que algú, posem per cas, amb el 35 per cent del vot puga imposar-se a tres partits que en sumen el 65%. La governabilitat és un valor però abans està la representativitat. Ara ja tenim un sistema proporcional corregit que beneficia als grans, el que no pot ser és la llei de l’embut.
No disposar d'una FAES preparant-nos informes com té el PP no vol dir que la resta de mortals siguem estúpids. Els populars es trauen aquest conill del barret perquè, ara sí, veuen perillar la seua hegemonia i saben que, si perden, no hi haurà manera d’amagar la seva gestió corrupta i que, per tant, els tribunals els esperen. Primer els tribunals i, després, la presó.
L’argument de l’estabilitat és una pèssima excusa. El PP és una prova perfecta que disposar de majoria absoluta no és sinònim d’estabilitat i, a més, que l’estabilitat, en si mateixa, no és un valor. El País Valencià és un paradigma del poc valor social que té la suposada estabilitat. Més de 20 anys seguits de majories absolutes del Partit Popular no han portat més que escàndols, una gestió sense nord, embolics judicials i, sobretot, pèrdua de drets, de serveis i de qualitat democràtica. Això és el que entén Rajoy per estabilitat?
La democràcia, encara que al PP li sone marcià, és debatre, discutir i avançar treballant amb qui no pensa com tu. Res de sacralitzar l’estabilitat del que tenim, cal ser valent per canviar i millorar; decidir nous drets, noves maneres de fer les coses. Es tracta de vetlar pels interessos de la majoria que sempre és plural, fugint de les pressions de la minoria poderosa que vol que res canvie per poder continuar sent la minoria poderosa. Això no és estabilitat, és màfia, la vella política.
Ho tenen malament. No crec que ningú els compre un material tan defectuós. Només el PSOE, l’altra pota del “sistema”, podria caure en el parany. El problema és que, de parany en parany, els socialistes s'estan quedant sense seguidors i, per tant, ja no seran útils. El bipartidisme no el salven ni amb miracles de tercera com seria la posada en pràctica de la proposta Rajoy.
Les dades que evidencien la trampa del PP són senzilles. Amb els resultats de les Europees de maig, els populars, de totes les capitals de província espanyoles, només tindrien majoria absoluta a Ceuta i Melilla. En canvi, amb la nova proposta, en tant que força més votada, podrien fer-se amb l’alcaldia de fins a 40 capitals. Què espavilats que són!
En definitiva, els nervis davant la proximitat de la derrota estan portant el PP a oblidar que no és bo que se'ls note que no són demòcrates i, fins i tot, els està fent perdre el sentit del ridícul.