Quadern de Palestina

Acabe d'arribar per primera vegada a Palestina, un país del qual creia que sabia molt però que m'està fent pensar que realment hi sóc encara un ignorant. El conflicte entre israelians i palestins està a la meua retina, des dels boirosos records infantils de la Guerra del Yom Kippur en telediaris en blanc i negre. Al llarg dels anys, la gent de la meua generació ens hem acostumat a imatges repetides de violència, bel·licisme, destrucció de vides i béns. Però al darrere, hi ha una societat civil què vol viure en pau i llibertat, i que necessita desenvolupar-se amb l'ajut imprescindible de la cooperació i solidaritat internacionals.

En representació de Compromís, forme part de la dotzena de membres del Congrés espanyol que venim a conéixer directament la situació actual de Palestina, precisament en un moment en què Donald Trump acaba de fer un altre pas contra els desitjos mundials de concòrdia, ara anunciant el trasllat de la seua ambaixada a Jerusalem.

Els problemes d'Israel i Palestina no són els propis de dos estats veïns enfrontats, sinó més bé els derivats d'una situació colonial que recorda l'apartheid de Sud-àfrica, què es basava en la compartimentació i segregació de la població autòctona fins a extrems inviables per a una subsistència digna. Una situació que hem confirmat a la nostra primera parada ahir a la ciutat de Qalqilia, cercada pel mur de la vergonya.

Precisament és contra el ghetto que ha de lluitar la comunitat internacional, per fer possible l'exercici efectiu de la sobirania palestina i l'èxit dels programes socioeconòmics, sanitaris i educatius finançats amb els diners d'ONGs i institucions estrangeres, entre les quals la Generalitat Valenciana també hi juga el seu paper solidari.

Toca construir i augmentar, i no haurien de ser temps per a murs, ferros ni repressió dels qui solament volen viure tranquils i lliures a la seua terra. Ací tothom està pendent de l'imminent judici a Ahed Tamimi l'activista de 17 anys que s'exposa a patir tota la cruesa del sistema judicial israelià, què manté empresonats altres 300 menors d'edat. Ahed s'ha convertit en un símbol de la lluita pels drets humans, i l'evolució del seu cas potser done pistes sobre la voluntat d'Israel per contribuir o no la necessària distensió.

*Enric Bataller i Ruiz, diputat de Compromís al Congrés per València