Tants són els esdeveniments que s'han anat succeint en els últims temps que posen en qüestió la qualitat de la democràcia espanyola, que convé apel·lar a una reflexió desapassionada perquè es posen en marxa solucions. Transitar des d'un sistema autoritari i corrupte, que va arrelar la seua ideologia i els seus valors durant quatre dècades a la repressió i la impunitat, a un altre democràtic, requereix alguna cosa més que reformar les lleis, les institucions i els governs.
En els últims temps ens hem escandalitzat que la vice-presidenta del govern valencià haja patit amenaces nocturnes davant del seu domicili mentre són permanents els insults i desqualificacions contra ella i altres membres del govern valencià en les xarxes socials. És una estratègia d'assetjament.
El 9 octubre, dia nacional valencià, un ampli grup d'extremistes violents va agredir als que celebraven la festa. Ara ens trobem amb xarxes de policies locals que insulten i amenacen a l'alcaldessa de Madrid i els seus companys de govern. I al costat d'aquests titulars, en la premsa llegim altres sobre agressions, violacions i assassinats contra dones.
La societat espanyola s'està tensant i amb la tensió creix la violència. Hem exhibit davant del món sencer les agressions policials a Barcelona el passat 1 d'octubre, alhora que s'han muntat campanyes per acusar d'adoctrinament en escoles catalanes. Ara ens adonem no només de l'aire de llibertat que aporten les xarxes socials; també de la seua potència intoxicadora i manipuladora. No calen espies russos. I tot això succeeix en una societat en què el comportament de les elits polítiques i econòmiques no és precisament exemplar, començant per la casa reial, i seguint per l'església catòlica i els esportistes d'elit o els banquers, que se senten impunes davant la evasió fiscal, el blanqueig o la corrupció. Confien en el seu poder d'inventar la realñitat i fer-la creïble. No oblidem que la societat espanyola segueix protegint i subvencionant als fòssils del franquisme, mentre abandona miserablement a les víctimes del genocidi i la repressió. Quaranta anys després de morir el dictador, segueix estigmatitzat l'ideal republicà. És patètic i molt eloqüent de la qualitat de la nostra democràcia.
Aquesta breu crònica no inclou un sol element de fantasia ni invenció. Serveix per diagnosticar que la societat espanyola està molt lluny de ser una democràcia com cal. Segurament un element clau és que hi ha col·lectius i grups socials que no han assimilat el que significa la idea de democràcia. Una arquitectura legal i institucional no és suficient coartada per tapar les vergonyes. La democràcia se'ns escapa com l'aigua en el barril sense fons de les Danaides. Es va criticar amb acarnissament el projecte docent d'educació per a la ciutadania, i en quatre dècades cap govern ni institució ha caigut en la necessitat d'establir programes intensius d'educació democràtica, campanyes d'educació no ja en escoles, també en casernes, esglésies, comissaries, partits polítics, i organitzacions empresarials. Els mitjans de comunicación que actúen amb llibertat i els jutges honorables tenen molta feina per davant. El fonament, però és l’educació, i cal possar-s’hi amb urgència.