Reconstrucció comunitària: què pot aprendre València de les històriques inundacions d’Asheville (EUA) al 2024?

La devastació causada per la DANA a València evidentment posa a prova la capacitat del territori per a respondre i reconstruir-se. Per a abordar la reconstrucció de manera equitativa i sostenible, val la pena aprendre d'experiències similars en altres ciutats afectades per desastres naturals. En aquest sentit, l'experiència d'Asheville, EUA, després d'una inundació històrica ocorreguda al setembre de 2024, ofereix valuoses lliçons per a València. Asheville, amb una geografia vulnerable i una comunitat fortament organitzada, ha desenvolupat estratègies innovadores i col·laboratives per a la seua recuperació. Podria ser un referent per a la nostra àrea metropolitana.

Aquest article recull les reflexions de Ryan Smolar, Director Executiu de Thrive Asheville, una organització que respon a reptes comunitaris com l'habitatge assequible i el turisme sostenible. Després d'una tempesta catastròfica i inundacions al setembre, va liderar la recuperació a curt termini i la planificació de la reconstrucció a llarg termini. 

La recuperació després d'una catàstrofe no és uniforme. Ryan Smolar explica: “Mentre aquells amb capital i recursos poden estar en fase de reconstrucció, altres en zones rurals o amb danys severs encara estan en la fase de rescat”. Als EUA, el procés post-desastre d'ha dividit en quatre fases: rescat, recuperació, reconstrucció i renaixement. Thrive Ashville ha impulsat la creació del Grup de Recuperació a Llarg Termini (LTRG), encarregat de coordinar recursos per a garantir que les persones avancen en el procés de recuperació de manera efectiva.

La societat civil i l’urbanisme

En crisis climàtiques, la societat civil ha de tenir un paper crucial. Smolar assenyala: “Les comunitats amb fortes relacions i espais interconnectats poden mobilitzar recursos ràpidament i actuar de manera col·lectiva per a donar resposta a l'emergència”. Mentre que els governs duen a terme tasques macro: “Una de les seues funcions més efectives és proporcionar plataformes per a la coordinació de recursos”. Un exemple d'això ha sigut l'obertura de magatzems centrals de donacions per a distribuir l'ajuda de manera eficient.

El placemaking, terme en anglés que refereix de manera àmplia als processos d’urbanisme participatiu i dret a a la ciutat, està al centre de cadascuna de les fases de recuperació: en el (1) rescat i suport comunitari: desenvolupant espais públics i equipaments comunitaris, com carpes i zones de trobada, es van convertir en centres de suport. “Els espais de reunió naturals, coneguts com 'Hubs de Suport', van proporcionar serveis essencials i connexió social”, explica Smolar. Pel que fa a la (2) revitalització econòmica, ja que amb l'economia local afectada, “la programació activa d'espais, com la vianalització temporal de carrers, ha sigut clau per a atraure de nou a les persones i reactivar negocis”. I (3) en la reconstrucció a llarg termini (i el renaixement de la ciutat), prioritzant a la connectivitat sostenible, la mobilitat peatonal i tècniques de “ciutat esponja” per a millorar la permeabilitat del sòl i reduir riscos d'inundacions futures.

Equilibri entre urgència i sostenibilitat

“Algunes comunitats estan preparades per a planificar a 5-10 anys vista, mentre que altres encara no tenen refugi ni necessitats bàsiques”, destaca Smolar. La clau és mantindre reunions regulars i comunicacions obertes per a identificar necessitats emergents i evitar solucions a curt termini que perjudiquen la sostenibilitat futura.

Les comunitats més afectades solen ser aquelles amb menys recursos. “Moltes viuen en àrees propenses a inundacions i en estructures fràgils que van ser arrossegades”, adverteix Smolar. La falta de xarxes de seguretat financera fa que la seua recuperació siga més difícil. S'ha de garantir la seua participació en la presa de decisions i evitar que siguen excloses dels processos de reconstrucció.

Iniciatives innovadores

Les solucions liderades per la comunitat han sigut clau a Asheville. “Des de la distribució de subministraments fins a la creació de solucions improvisades com la 'Flush AVL' (que reutilitzava aigua de piscines per al sanejament), la creativitat i el suport mutu van ser essencials”, relata Smolar. Un altre exemple va ser la fabricació de boquilles en impressores 3D per a millorar l'accés a aigua potable. Smolara destaca tres iniciatives innovadores:

Housing Now (Habitatge Ara). Per a donar resposta tant a les necessitats immediates com a les a llarg termini, Housing Now es basa en l'èxit de Thrive en la creació de la Landlord-Tenant Partnership (acords entre arrendataris i arrendadors) i el Buncombe County Rental Assistance Collaborative (assitència als llogaters). Aquest esforç busca garantir un habitatge segur i estable per a tota la població, alhora que estableix solucions sostenibles per a l'habitatge assequible i una via cap a la vivenda permanent.

Lessons for the Recovery (Lliçons per a la Recuperació). Aquesta iniciativa educativa aprofita el paper de Thrive com a connector, reunint experts i aprenent d'altres ciutats que han enfrontat crisis similars. Mitjançant la investigació i l'adopció de bones pràctiques, Lessons for the Recovery contribueix a fer que els esforços de recuperació d'Asheville siguen innovadors i efectius, evitant errors comuns.

Resilient Future (Futur Resilient). Recolzant grups locals mentre es plantegen solucions sistèmiques, Resilient Future integra la sostenibilitat a llarg termini i l'equitat en el procés de recuperació. Thrive treballarà a nivell comunitari amb un enfocament multisectorial per a garantir que les accions actuals establisquen les bases per a una Asheville forta i justa en el futur.

Consells per a València

“Malgrat l'amenaça creixent del canvi climàtic, sovint no aprenem fins que ocorre un desastre”, reflexiona Smolar. A Asheville, es continuen construint en zones inundables malgrat els riscos. És fonamental que València no repetisca aquests errors i adopte polítiques de desenvolupament més segures i adaptades a la realitat climàtica, i aquests són els consells que ens dona:

1. Respectar l’aigua: infraestructura verda i gestió intel·ligent

València ha d’invertir en sistemes de captació d’aigua, superfícies permeables i canals de descàrrega per evitar inundacions i adaptar-se als efectes del canvi climàtic. La ciutat, a diferència d’Asheville, ha patit una destrucció urbana més extensa, amb carrers i vehicles arrasats per l’aigua. Per això, és fonamental “repensar la nostra relació amb els cursos d’aigua i les inundacions”, assegurant inversions en sistemes de drenatge eficients i una millor gestió de conques hidrogràfiques. Aquest canvi pot requerir “inversions significatives, canvis en les polítiques i fins i tot nous marcs jurisdiccionals” per a garantir la protecció de les zones més vulnerables.

2. Formar la comunitat: barris capacitats per a l’acció

La resposta davant de desastres ha de ser àgil i coordinada, i això només s’aconsegueix amb comunitats formades i preparades. Cal dur a terme una revisió detallada del que ha funcionat i el que no, per tal de guiar la preparació futura. Segons l’experiència d’Asheville, “identificar els punts forts i vulnerabilitats ha de conduir a formació comunitària, equipant els barris perquè actuen com a centres de recuperació amb subministraments essencials, equips i canals de comunicació clars”. Quan aquestes unitats s’organitzen i es connecten a xarxes més àmplies, la seva capacitat de resposta es multiplica.

3. Mantindre el compromís: planificació i acció a llarg termini

Si bé en les primeres setmanes després d’un desastre sorgeixen moltes iniciatives i herois espontanis, la recuperació és un procés llarg que pot durar dècades. Per això, és fonamental un compromís continu. “És crucial mantindre líders comunitaris de confiança implicats en els esforços de recuperació, preservar la memòria institucional i assegurar que les lliçons apreses no es perden”. Sense aquesta continuïtat, el coneixement adquirit s’erosiona, i el risc de repetir els mateixos errors augmenta amb cada nou episodi climàtic extrem.

L'experiència d'Asheville subratlla la importància d'un enfocament basat en la col·laboració comunitària, l'acció col·lectiva i la planificació estratègica. Si València incorpora aquests aprenentatges, podrà reforçar la capacitat de la seua comunitat per a respondre als reptes i minimitzar l'impacte de futures crisis climàtiques.