El debat entre el president del Comité de les Regions, Karl-Heinz Lambertz i el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va servir per a deixar clar que la Unió Europea vol continuar unida. Els mandataris han participat aquesta setmana en nombroses trobades amb representants de les regions europees que reivindiquen un paper més actiu davant del que consideren un abandó per part de la institució amb seu a Brussel·les. Les regions reclamen solucions als problemes de connectivitat amb els corredors europeus –que afecten Espanya i l’oest de França– i a la crisi migratòria i humanitària, que els populismes propers a l’extrema dreta utilitzen en els seus discursos xenòfobs com a cap de turc.
Amb el fantasma del populisme prenent presència en la majoria de països occidentals, tots dos representants coincideixen que la UE ha de retornar a la política per a oferir solucions als problemes de la població. Mentre l’extrema dreta continua treballant en la seua aliança europea, amb Matteo Salvini i Marine Le Pen a través de Freedom Front que apel·la a una pretesa llibertat davant del “búnquer” de Brussel·les, els europeistes demanen una unió sòlida. “És impossible competir sense un paraigua europeu amb països com la Xina o els Estats Units”, va argumentar l’italià. “Hem d’acurtar la distància entre les institucions i els ciutadans, promoure el diàleg. Si volem reformar Europa, les reformes han de ser a favor de la política. Si aquesta perd el seu poder, guanya la burocràcia”, va dir Tajani en el seu discurs. “Si la política no protegeix el ciutadà, aquest deixa de creure en la política”, va afegir.
Lambertz, representant de les regions, va demanar més finançament i més participació en la presa de decisions de la UE per a les regions i les ciutats, i va subratllar que “afeblir les nostres ciutats i regions és afeblir la nostra Unió. Això no ha de ser part del nostre pla per al futur”. Els dictàmens d’aquest organisme no són vinculants, però influeixen en les votacions de l’Eurocambra. El belga, durant les seues intervencions, va demanar al Parlament que aprove com més prompte millor i abans de les eleccions europees els pressupostos i que evite la retallada en fons de cohesió. “El sentit comú ens diu que, si parlem de cohesió, de la Política Agrícola Comuna o de qualsevol altra política, especialment amb un pressupost europeu que ja és inadequat, no podem fer més amb menys”, va assenyalar sobre el pressupost. Tajani va recollir el testimoni i va apuntar a un impost als gegants tecnològics i als especuladors financers. “Podem aconseguir finançament sense tocar la butxaca dels ciutadans”, va dir.
Un dels problemes a què van fer referència els dirigents és el de les migracions. “Del problema de la immigració ens hem adonat molt tard. Hem deixat sols molts països, no solament els del sud”, va assumir el polític italià. “No haver resolt el problema de la migració ha creat alarma social” va assenyalar el president del Parlament Europeu, i va demanar responsabilitat als mitjans de comunicació en el tractament informatiu. Va considerar a més que, amb la crisi econòmica a què els experts apunten, el pensament xenòfob pot augmentar.
Durant les intervencions de les regions, Espanya, frontera sud d’Europa amb Àfrica, va reclamar solucions al problema migratori des de la perspectiva dels drets humans. El president Ximo Puig va recordar els milers de morts a la Mediterrània i va emplaçar la resta de les regions de les dues ribes de la mar a una cimera a València per a treballar amb agents econòmics i socials.
Els representants de la Regió de Múrcia i del País Basc van instar a assumir el repte des de la “coresponsabilitat” entre els diferents governs comunitaris i van plantejar models de repartiment i asil de les persones migrants. A més, des de la Federació de Municipis i Províncies van destacar que el poder local està mostrant amb propostes concretes “la línia a seguir” en matèries contra la migració. “Cal treballar amb els que arriben a Europa, sense oblidar combatre les causes que els fan fugir i els que es lucren il·legalment amb el seu sofriment”, va considerar Antonio Román, membre de la directiva. Tots els representants van coincidir que, moralment, la situació és insostenible. El ple del Comité de les Regions va acordar crear un Fons d’Asil i Migració i potenciar les polítiques de cooperació.