Sampleòpolis és un espai dedicat a la música electrònica, en format de podcast mensual, dirigit i conduït per Aurora Mora.
Cada primer diumenge de mes, teniu disponible una nova entrega de 90 minuts, amb el seu corresponent tracklist, per a escoltar, ballar, sentir i aprendre coses entorn a la cultura musical que va marcar les darreres dècades del segle XX i que està marcant les primeres del segle XXI.
El passat 6 d’abril el DJ, remesclador, productor i músic anglés Andrew Weatherall haguera complit seixanta anys. Malauradament, ens va deixar el 17 de febrer de 2020, com a conseqüència d’una embòlia pulmonar. Amb motiu del seu natalici, a Sampleòpolis volem retre homenatge a un veritable alquimista, figura clau de la música electrònica del segle XX. Per a parlar de la seua figura ens recolzarem en moltes cites extretes del llibre “Andrew Weatherall, la quintaesencia de la electrónica”, autoeditat en 2020 per Mr White Label, també conegut com a Pascal Ibiza, qui m’ha donat permís per a citar-lo i a qui agraïsc enormement la seua tasca d’investigació, en aquest i en altres projectes també molt interessants.
Andrew Wheaterall va nàixer a Windsor en 1963. Vinculat inicialment a l’escena post-punk, i amb una cultura musical inabastable reflectida en una vastíssima col·lecció de discos, començà a guanyar fama com a eclèctic selector ja a finals dels 80, en mudar-se a Londres.
En aquells temps Weatherall encara no tenia ni idea de producció musical, però sí comptava amb un instint innat per a mesclar i fusionar diversos gèneres i estils, des del r’n’b fins al dub jamaicà o l’acid house, passant pel rockabilly o el funk.
També començà a exercir com a periodista musical independent (signant amb el seu propi nom o amb el seudònim “Audrey Witherspoon”) i posà en marxa, junt a Terry Farley, Cymon Eckel i Steve Mayes el fanzine Boy's Own, que, a més de música, incloïa continguts relacionats amb el futbol o la moda.
Després de conéixer Danny Rampling a una festa, aquest el va contractar com a punxadiscos al seu club: Shoom, on va establir-se com a resident, junt a Terry Farley. Allà Andrew captivaria el públic amb la seua cèlebre barreja entre DJ Pierre i els Clash, cosa que l’acabaria convertint, al remat, en remesclador. De fet, la seua primera incursió en un estudi de gravació va ser per a remesclar l’Hallelujah dels Happy Mondays junt a Paul Oakenfold, tema amb el qual iniciem aquest episodi en memòria d’Andrew Weatherall, també conegut com Guv’Nor, The Chairman, i Lord Sabre.
Després del 'Club Mix' de l’Hallelujah dels Happy Mondays vindrien les remescles de “World in Motion” per a New Order, la reconeguda 'A Mix of Two-Halves', remix de la versió que va fer Saint Etienne del “Only Love Can Break Your Heart” de Neil Young, que ja vam escoltar a Sampleòpolis a l’episodi sobre la cultura remix, i també l’encàrrec que el portaria a la fama.
En 1989, la banda escocessa Primal Scream publicà el seu segon àlbum, de títol homònim. Cap dels seus treballs havia acabat de quallar i el vocalista, Bobby Gillespie, decidí reunir-se amb Andrew Weatherall per a demanar-li que li done un toc pister a la cançó I’m losing more than I’ll ever have.
Sobre eixa experiència, Weatherall contaria: “Estava una mica asustat, vaig pensar que no voldrien que ningú agafara el seu bebé, la seua obra d’art. Al principi vaig fer una primera versió en la qual bàsicament sols havia col·locat un nou bombo baix l’original. Aleshores va vindre Andrew Innes, el guitarrista de Primal Scream, la va escoltar, i em va dir amb el seu marcat accent de Glasgow: ”No està malament, però destrueix-la del tot“.
El. nostre protagonista es va prendre la suggerència al peu de la lletra i sacudí el tema per complet, afegint-li un beat samplejat d’un remix d’Eddie Brickel & New Bohemians - What I am (al seu torn samplejat de Soul II Soul - Back To Life), eliminant quasi per complet les veus originals, afegint altres de Peter Fonda, extretes de la pel·lícula The Wild Angels I elevant el protagonisme de les trompetes i els cors. La revolució d’Andy va ser total, tant que el tema es rebatejà com a Loaded.
Consolidat ja als inicis de la dècada dels 90 com una de les figures fonamentals en l’art del remix, Andrew Weatherall desenvolupà una sòlida carrera com a reputat DJ, músic, productor, promotor i gestor de segells que repassem en aquest episodi de Sampleòpolis on li rendim tribut.
Si voleu ampliar la vostra immersió a l’obra d’aquest geni, també podeu capbussar-vos en “The weatherdrive”: un drive on trobareu 900 hores de música, entre mixes, sessions en directe i programes de ràdio.
00. [Sintonia] M.I.A. - Pull up the people (Arular, XL Recordings, 2005)
01. HAPPY MONDAYS - Hallelujah (Club mix) (Hallelujah EP, Factory, 1989)
02. PRIMAL SCREAM - Loaded (Andy Weatherall mix) (Screamadelica, Sony Music, 1989)
03. MY BLOODY VALENTINE - Soon (Andy Weatherall remix) (Creation Records, 1990)
04. JAH WOBBLE’S INVADERS OF THE HEART - Bomba (Nonsonicus Maximus Mix) (Boy’s Own, 1990)
05. BOCCA JUNIORS - Substance (Boy’s Own, 1991)
06. GALLIANO - Skunk funk (Cabin fever dub, Talkin' Loud, 1992)
07. THE SABRES OF PARADISE - Smokebelch II (Beatless mix) (Sabresonic, Warp Records, 1993)
08. THE SABRES OF PARADISE - Haunted dancehall (Haunted dancehall, Warp Records, 1994)
09. THE SABRES OF PARADISE - Wilmot (Edit) (Haunted dancehall, Warp Records, 1994)
10. TWO LONE SWORDSMEN - Glide by Shooting (Swimming Not Skimming, Emissions Audio Output, 1996)
11. LINO SQUARES - Here come the squares (The Role of Linoleum, Humboldt County Records, 1997)
12. TWO LONE SWORDSMEN - Alpha School (Stay down, Warp Records, 1998)
13. TWO LONE SWORDSMEN - Neuflex (Tiny reminders, Warp Records, 2000)
14. KLART - Raver (For shavers only, Rotters Golf Club, 2001)
15. LALI PUNA - Nin Com Pop (Two Lone Swordsmen Remix) (Peppered with spastic magic. A collection of Two Lone Swordsmen Remixes, Rotters Golf Club, 2001)
16. TWO LONE SWORDSMEN - Formica fuego (From the double gone chapel, Warp Records, 2004)
17. RICARDO VILLALOBOS - Dexter (Two Lone Swordsmen Mix) (Alcachofa Remixes, Playhouse, 2004)
18. ANDREW WEATHERALL - Feathers (The bullet catcher’s apprentice, Rotters Golf Club, 2006)
19. RADICAL MAJIK - Spread The Hot Potato (Weatherall RMX) (Andrew Weatherall vs The Boardroom, Rotters Golf Club, 2008)
20. ANDREW WEATHERALL - Miss Rule (A Pox on the pioneers, Rotters Golf Club, 2009)
21. THE ASPHODELLS - A love from outer space Version 2 (Ruled by passion, destroyed by lust, Rotters Golf Club, 2012)
22. DAYGLO MARADONA - Rock Section (Andrew Weatherall Remix) (2014)
23. THE WOODLEIGH RESEARCH FACILITY - Aeronauts: The next phase (The Phoenix suburb (and other stories), Rotters Golf Club, 2016)
24. ANDREW WEATHERALL - Confidence man (Convenanza, Rotters Golf Club, 2016)
25. ANDREW WEATHERALL - Saturday International (Qualia, Höga Nord Rekords, 2017)
26. ANDREW WEATHERALL (& NINA WALSH) - Slap and slide (Pamela #1, Pamela Records, 2020)
El passat 6 d’abril el DJ, remesclador, productor i músic anglés Andrew Weatherall haguera complit seixanta anys. Malauradament, ens va deixar el 17 de febrer de 2020, com a conseqüència d’una embòlia pulmonar. Amb motiu del seu natalici, a Sampleòpolis volem retre homenatge a un veritable alquimista, figura clau de la música electrònica del segle XX. Per a parlar de la seua figura ens recolzarem en moltes cites extretes del llibre “Andrew Weatherall, la quintaesencia de la electrónica”, autoeditat en 2020 per Mr White Label, també conegut com a Pascal Ibiza, qui m’ha donat permís per a citar-lo i a qui agraïsc enormement la seua tasca d’investigació, en aquest i en altres projectes també molt interessants.
Andrew Wheaterall va nàixer a Windsor en 1963. Vinculat inicialment a l’escena post-punk, i amb una cultura musical inabastable reflectida en una vastíssima col·lecció de discos, començà a guanyar fama com a eclèctic selector ja a finals dels 80, en mudar-se a Londres.