En Falles

En les falles s’ha produït una poderosa transformació. De ser una festa casolana, quasi sense turisme, s’ha convertit en una manifestació massiva amb multitud de visitants. No hauria de ser això un problema, però és detectable i inquietant que mentre una part de la ciutadania resident frueix les festes, una altra part les pateix. Mentre el món faller pren la ciutat amb deler, l’altra gent de la ciutat desitjaria anar-se’n de València eixos dies, cosa que molts si poden ho fan. No hauria de ser eixe canvi, eixa dissonància d’expectatives ciutadanes, motiu d’una reflexió?

El soroll, les traques, de la festa major de València sempre ha sigut motiu de certes controvèrsies, però ara la ciutadania comenta també unes altres coses. Una és que els carrers són ocupats per una multitud de personal, una part del qual té per objectiu beure alcohol i desfogar-se encara que siga molestant la gent que passeja, emborratxant-se, pixant fora de lloc, embrutant la ciutat sense contemplacions, incomodant comerços... Sí, ara venen més visitants amb eixe pla, cosa que passa en altres capitals en festes. Però hi ha graus. La festa pot tindre un aire tranquil (el tenia) o convertir-se en una imitació dels “santfermins”, que és cap on ha evolucionat. Que la ciutat s’ature, que deixen de passar cotxes pels carrers i que s’ocupen pels monuments fallers, com la traca i la música, són els components de la nostra festa. Una altra cosa és l’abús de l’alcohol, la brutícia descontrolada, la desmesura del soroll, el mal tracte dels espais públics, els excessos... Me’n faig unes preguntes:

S’han creat condicions per a que la brutícia es modere? Es posen els llocs adequats d’arreplegada del fem? Les comissions falleres no haurien de col·laborar a fer que als carrers de la seua circumscripció la gent (residents i visitants) es comporte degudament i tire els residus on cal durant les falles? El servici municipal de neteja ha d’alliberar els carrers del fem que s’amuntona, però no pot exercir amb completa rapidesa i eficàcia eixa funció sense l’ajuda ciutadana.

Es podrien delimitar millor unes hores per encendre els coets i respectar així el descans de la gent que fa la migdiada i vol dormir a la nit? Moltes persones que no se’n van fora en falles desitgen i necessiten calma en algunes hores del dia. La conversió de carrers en discoteques d’alta sonoritat a l’aire lliure no és acceptable. Els esglais a la gent que camina a causa de l’explosió de trons de bac i altres petards s’haurien d’interdir. El compliment dels horaris dels trons per a conjugar gaudi, tolerància i descans seria saludable.

La proliferació de parades de begudes (i de xurros) no contribueix a la festa tranquil·la. En alguns punts de Ciutat Vella s’amuntonen i obstaculitzen que la gent puga caminar. Podrien establir-se límits als permisos i condicions per disposar-los a distàncies convenients, de manera que no destorben la circulació fluida dels vianants. Tampoc l’afavoreix que algunes carpes s’ubiquen arbitràriament i obstruint comerços en l’espai viari (que és públic¡). La festa ha de ser també el bon passeig. Ciutat Vella té un Pla Especial de Protecció adequat als seus valors patrimonials que en gran part s’ignora en Falles.

No poden ser bones unes falles protagonitzades per excessos. Que la Llonja, altres monuments, arbres i paviments, s’hagen de protegir durant les festes és tot un (mal) símptoma. Per una altra banda, no és el menor dels problemes l’ús de materials tòxics en la construcció de les falles, en particular pels seus efectes embrutant l’atmosfera la nit de la cremà; tot i que comissions falleres innovadores, que volen millorar la festa, estan tornant a usar materials no problemàtics per al medi ambient.

Les falles necessiten completar la seua regulació en l’ús de l’espai públic creant un clima d’esforç col·lectiu perquè siguen una festa civil moderna i respectuosa. Una de les condicions és evitar els excessos que comente, aconseguir-ho ha de ser un objectiu compartit. Compartit per l’administració municipal, les comissions falleres i el conjunt de la ciutadania. L’ajuntament hauria de dirigir eixa moderació, la bona festa ha de ser que una ampla majoria puga identificar-se amb ella, cosa que necessita també la col·laboració del món faller. En la meua opinió seria desitjable una miqueta menys de pólvora i més de música, més protagonisme de les nostres bandes i del cant col·lectiu ben entés. Acordar més la festa amb la celebració de l’entrada de la primavera.

En les falles s’ha produït una poderosa transformació. De ser una festa casolana, quasi sense turisme, s’ha convertit en una manifestació massiva amb multitud de visitants. No hauria de ser això un problema, però és detectable i inquietant que mentre una part de la ciutadania resident frueix les festes, una altra part les pateix. Mentre el món faller pren la ciutat amb deler, l’altra gent de la ciutat desitjaria anar-se’n de València eixos dies, cosa que molts si poden ho fan. No hauria de ser eixe canvi, eixa dissonància d’expectatives ciutadanes, motiu d’una reflexió?

El soroll, les traques, de la festa major de València sempre ha sigut motiu de certes controvèrsies, però ara la ciutadania comenta també unes altres coses. Una és que els carrers són ocupats per una multitud de personal, una part del qual té per objectiu beure alcohol i desfogar-se encara que siga molestant la gent que passeja, emborratxant-se, pixant fora de lloc, embrutant la ciutat sense contemplacions, incomodant comerços... Sí, ara venen més visitants amb eixe pla, cosa que passa en altres capitals en festes. Però hi ha graus. La festa pot tindre un aire tranquil (el tenia) o convertir-se en una imitació dels “santfermins”, que és cap on ha evolucionat. Que la ciutat s’ature, que deixen de passar cotxes pels carrers i que s’ocupen pels monuments fallers, com la traca i la música, són els components de la nostra festa. Una altra cosa és l’abús de l’alcohol, la brutícia descontrolada, la desmesura del soroll, el mal tracte dels espais públics, els excessos... Me’n faig unes preguntes: