València Capital Verda

La declaració de València com a Capital Verda Europea 2024 és una satisfacció col·lectiva, ho és per ser un reconeixement al fet que la ciutat ha dut a terme determinades transformacions positives des de la consecució de la democràcia municipal en 1979. La Unió Europea atorga este guardó cada any des del 2010 a una ciutat que ha destacat per la seua cura del medi ambient i la vida dels seus habitants. Ens han precedit ciutats com Estocolm, Copenhague, Lubliana, Grenoble...

Instituït i gestionat per la Comissió Europea, el premi s’enquadra en dècades de legislació protectora del medi ambient, una de les últimes, la Llei Europea del Clima aprovada en juny de 2021, que fixa per a 2050 l’objectiu de neutralitat climàtica (que el nivell de CO2 emés siga igual al que es retire).

En competència amb unes altres ciutats, l’ajuntament de València va presentar l’any 2022 la candidatura a la capitalitat verda 2024, que va ser aprovada per la Comissió Europea. Una argumentació sustentada en quatre pilars, en va ser la base. El primer pilar, les condicions de la seua infraestructura verda i de la biodiversitat urbana, condicions referides a la seua geografia protegida amb la declaració del Parc Natural de l’Albufera, la creació del potent Jardí del Túria que ara articula la ciutat,  i el sistema de jardins que inclou el Parc Central i uns altres de districte o barri. El segon, la “Missió climàtica 2030”, un programa ambiciós de reducció de les emissions contaminants i de transició energètica amb l’objectiu d’arribar a ser ciutat climàticament neutra el 2050. El tercer pilar argumental van ser els avanços en la mobilitat sostenible, en haver construït la xarxa de carrils bici, i la recuperació d’espais públics per als vianants. El quart pilar es referix a l’horta que envolta València com a component del patrimoni agrícola mundial i a la voluntat de transformar la cultura agroalimentària de la ciutat. En són els enunciats de la proposta que, desenvolupada amb amplitud, serviren per aconseguir la capitalitat verda enguany, 2024.

Alguns actius semblen haver estat determinants per a guanyar la capitalitat. No s’haguera obtingut el guardó europeu sense iniciatives com la transformació de l’antic llit del Túria en un parc, ara ja de vegetació crescuda, d’uns 11 quilòmetres de llargària i utilitzat per milers de ciutadans cada dia. Ni sense la protecció del Parc Natural de L’Albufera, situat a tocar la ciutat. També foren determinants els canvis en el sistema de mobilitat urbana iniciats a partir de 2015.

L’espenta de la capitalitat hauríem d'aprofitar-la per a parlar dels assumptes pendents, de les qüestions mediambientals a mitges i dels dèficits observables. Òbviament, per a rectificar i avançar pràctiques. Una és que en 2022 disposàvem 7,54 m² de verd per habitant (superfície que seria recomanable duplicar) i altres indicadors no prou satisfactoris; és a dir, que cal plantar a València encara molts més arbres i tindre una escala de verd i biodiversitat ampliada i reforçada. El Jardí del Túria està pendent d’un pla integral de millora i està incomplet, li falta el Parc de la Desembocadura i una connexió acurada per l’interior amb el Parc Natural del Túria, entre altres coses.

La iniciada transició energètica està més que esbossada mentre queda molt per fer: reduir emissions contaminants, augmentar la producció d’energies renovables, crear comunitats d’autoconsum, millorar-ne l’eficiència...

Per València encara circulen cada dia una excessiva quantitat de vehicles de motor contaminants, s’ha d’ampliar la xarxa de 168 quilòmetres de carrils bici (2022) i els espais dels vianants per a fer la ciutat realment neta i inclusiva. Un últim exemple de qüestions pendents és que la ciutat no valora degudament la seua horta com a productora d’aliments de proximitat.

La capitalitat no és un festival sinó una oportunitat. No està clar que s’haja acomboiat a la ciutadania  a implicar-se en el guardó, participant en les tasques de mitigació i adaptació al Canvi Climàtic. València té una llarga tradició de moviments, iniciatives i associacions ciutadanes actives en la millora de la ciutat. Les organitzacions veïnals no han deixat mai de fer-ho. Cada barri hauria de ser estudiat per les seues associacions cíviques per a detectar i proposar possibles nous jardins, ubicació de nous arbres en els espais públics i enverdir el territori urbà. El mateix sobre alternatives per a la implantació d’energies renovables. Hi ha exemples destacables de l’interés per la ciutat de molts ciutadans, no necessàriament activistes, començant pel treball professional dels tècnics del Parc Natural de l’Albufera i els del parc del Túria; o diverses propostes desinteressades ben útils com les del Col·lectiu Iniciativa Túria; o el llibre de la professora Aitana Guia (“La rebel·lió dels vianants”, 2023) ple de suggeriments i idees per al riu.

En més d’una ocasió l’alcaldessa ha parlat de fer una ciutat preparada per al Canvi Climàtic. Però de moment hi ha alguns indicis preocupants (tornada de busos a la plaça central de la ciutat, recuperar vies per a cotxes o reticències a les Zones de Baixes Emissions, obligatòries a les ciutats de més de 50.000 habitants. Gens prometedora per a la capitalitat verda resulta la intervenció del regidor de L’Albufera en un congrés recent on va fer propaganda de les seues pintoresques idees (negacionistes) sobre el clima.

La declaració de València com a Capital Verda Europea 2024 és una satisfacció col·lectiva, ho és per ser un reconeixement al fet que la ciutat ha dut a terme determinades transformacions positives des de la consecució de la democràcia municipal en 1979. La Unió Europea atorga este guardó cada any des del 2010 a una ciutat que ha destacat per la seua cura del medi ambient i la vida dels seus habitants. Ens han precedit ciutats com Estocolm, Copenhague, Lubliana, Grenoble...

Instituït i gestionat per la Comissió Europea, el premi s’enquadra en dècades de legislació protectora del medi ambient, una de les últimes, la Llei Europea del Clima aprovada en juny de 2021, que fixa per a 2050 l’objectiu de neutralitat climàtica (que el nivell de CO2 emés siga igual al que es retire).