L’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar) ha presentat la Memòria de Gestió 2021 en què detalla que les 487 estacions depuradores valencianes van tractar l’any passat un total de 453,41 hectòmetres cúbics, fet que ha permés sanejar l’aigua provinent de més del 99% de la població i se n’ha destinat a finalitats productives i mediambientals un 56,68%.
L’Epsar assenyala que el sanejament de les aigües residuals pot incloure tres tipus de tractaments consecutius, i és el primari el que redueix el contingut de sòlids i greixos, el secundari el que, a través de l’acció de microorganismes, converteix els compostos orgànics complexos en simples, i el terciari, el que elimina el màxim de microorganismes a través de tecnologies com ara membranes o filtres ultraviolats, de manera que s’eleva al màxim el nivell de qualitat dels efluents i en permet l’ús, entre altres possibilitats, en agricultura i horticultura.
En matèria de sostenibilitat, l’Epsar ha adoptat mesures d’optimització energètica durant els últims anys que han reduït progressivament el consum d’energia elèctrica comprada a la xarxa. Actualment, el 21,1% de l’energia total consumida (195.588.000 kWh/any) per les depuradores de la Comunitat Valenciana procedeix d’energies renovables, fet que ha disminuït el consum en 3.544 tones de petroli i ha evitat l’emissió de 18.849 de tones de COâ‚‚. Això suposa un estalvi equivalent a l’energia elèctrica consumida per 11.716 llars o per un municipi de 29.288 habitants durant un any.
En l’actualitat, 18 estacions de depuració (Edar) disposen de sistemes de cogeneració per a l’aprofitament del biogàs produït en el procés de digestió anaeròbica, que aporten 39.645.334 kWh l’any. A més, ha continuat la instal·lació de plaques solars (presents en 18 Edar), i ha augmentat la producció d’energia fotovoltaica en un 252%.
331 milions recaptats
El total del cànon de sanejament, congelat des de l’any 2015, reportat per l’Epsar el 2021 ha sigut de 276 milions d’euros, cosa que suposa un decrement del 0,6% respecte del reportat el 2020. No obstant això, la recaptació el 2021 ha sigut de 331 milions d’euros, un 55,2% superior a la recaptació del 2020, fruit de l’aplicació de l’ajornament sense interessos de la facturació del segon trimestre de l’any anterior, acordat pel Consell com a mesura pal·liativa dels efectes del confinament pel Covid-19.
La Comunitat Valenciana compta amb 44 depuradores amb tractaments terciaris destinats a complir les normatives comunitàries més exigents, com és el cas del Reglament Europeu que entrarà en vigor en els pròxims anys. A més, el nombre i el volum d’instal·lacions terciàries es veurà incrementat aquest mateix any amb la posada en marxa de tractaments d’última generació en les Edar de Villena, Alcoi i l’Albufera Sud.
En conjunt les aigües reutilitzades després de la depuració escaient van aconseguir el 2021 la xifra de 256,98 hectòmetres cúbics, 127,22 hectòmetres cúbics corresponents a usos productius com són l’agricultura (94,5%), les activitats recreatives (3,1%), urbanes (1,3%) i industrials (1,1%), mentre que els restants 129,76 hectòmetres cúbics van tindre una finalitat mediambiental, perquè es van ser destinar a les conques fluvials i a pal·liar el dèficit hídric. Sobre aquest tema cal assenyalar que la incorporació d’aquests cabals a llits de rius, a més de l’aportació mediambiental, també possibilita que siguen aprofitats aigua avall.
El volum i el percentatge de reutilització varien any a any d’acord amb les condicions climàtiques, la disponibilitat de reg i la superfície i tipologia de cultiu. Així doncs, en total, durant el 2021 es va registrar un increment del 5,9% en l’ús productiu total en passar de 120,12 hectòmetres cúbics a 127,22 hectòmetres cúbics.
Per això entre les tres províncies el percentatge de reutilització varia substancialment a causa de la pluviometria i la disponibilitat d’altres aportacions hídriques. Així, per exemple, Castelló només va requerir per a usos productius i ambientals un 41,2% de les aigües regenerades (3,86 hectòmetres cúbics per a usos productius i 18,42 hectòmetres cúbics amb una finalitat mediambiental), davant d’un 52,8% de València (61,8 hectòmetres cúbics per a usos productius i 81,16 hectòmetres cúbics amb una finalitat mediambiental) i un 71,9% que va reutilitzar la província d’Alacant (61,5 hectòmetres cúbics per a usos productius i 30,18 hectòmetres cúbics amb una finalitat mediambiental).
Les comarques alacantines van reutilitzar un total de 91,68 hectòmetres cúbics, dels quals dos terços es van destinar a agricultura i la resta a finalitats ambientals de les conques fluvials. Alacant, a més, compta amb algunes de les Edar que reutilitzen més percentatge d’aigües sanejades, concretament 16 depuradores en què es reutilitza el 100% de l’efluent, 14 de les quals destinen el 100% dels seus volums a agricultura.
És el cas d’Albatera-San Isidro, Almoradí, Callosa del Segura, Crevillent-Derramador, Dolores-Catral, Elx-Algorós, Elx-Arenals, Guardamar del Segura, la Vila Joiosa, Oriola Costa, el Pilar de la Foradada, Rojals, Sant Fulgenci-Daia, Santa Pola, Torrevella i Villena.
Per això Epsar ja ha iniciat el procés de redacció de projectes d’instal·lació de nous tractaments terciaris a les comarques del Baix Segura i la Marina Baixa. En concret, s’està ultimant la licitació dels projectes per a la implantació de tractaments terciaris en 16 depuradores del Baix Segura per import total de 12 milions d’euros, així com la instal·lació de terciaris en les localitats de la Vila Joiosa i Altea per un pressupost estimat al voltant de 2,5 milions d’euros en cada cas.
D’altra banda, juntament amb la Direcció General de l’Aigua i l’Ajuntament d’Alacant s’avança en la concreció del projecte “Abocament Zero” que possibilitarà l’aprofitament per a reg, a través d’instal·lacions d’embasament i regulació, dels efluents de la gran depuradora de la província, la de Rincón de León a Alacant.