El moviment per un habitatge digne a València comença a reforçar-se. L’acampada espontània que es va originar dissabte després de la manifestació massiva encara la tercera jornada en la plaça de l’Ajuntament, amb l’objectiu posat a organitzar el moviment veïnal. Prop de 50.000 persones van assistir a les protestes, segons els organitzadors –la Delegació del Govern rebaixa la xifra a 15.000–, en una marxa que va omplir el centre de la ciutat.
Els manifestants van acampant per torns, fent guàrdies per a compatibilitzar-ho amb la jornada laboral o les classes. Solen pernoctar-hi una trentena de persones, però durant el dia pugen del centenar, amb altres col·lectius que s’acosten a prestar-los el seu suport. Dilluns han sigut els iaioflautes, amb un concert improvisat, i també membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Molts dels manifestants són estudiants, però són conscients que la seua reivindicació va molt més enllà. La taxa d’emancipació juvenil és de tot just el 16,5% i la major part dels menors de 30 necessiten ajuda dels seus pares per a comprar un habitatge, segons els últims estudis, però l’habitatge és ja un problema transversal: en un lustre el lloguer s’ha duplicat i el preu de compra frega els màxims de la bambolla immobiliària.
Sergio, un jove de 20 anys, és un dels estudiants que hi ha acampat. S’hi va incorporar diumenge a la nit després de la faena. En la seua vida universitària ha vist duplicar-se el preu del lloguer: “He passat de pagar 120 euros a 330 per una habitació” en tot just tres anys, comenta a elDiario.es. En total, ell i els seus companys abonen mil euros mensuals al propietari per un pis en l’últim tram de l’avinguda de Blasco Ibáñez, a tocar del Cabanyal. S’hi van mudar perquè el seu exarrendador els va pujar la renda de 1.000 a 1.600 euros de colp. “Jo vivia a cinc minuts de la facultat i ara estic a 35”, relata.
L’estudiant de periodisme comenta que és complicat negociar amb els propietaris, ja que molts contractes s’ofereixen com a temporals, de menys d’un any de duració. En acabar el curs, com va ser el seu cas, van plantejar una pujada abusiva que els va fer traslladar-se fins al límit del barri. Des de la plataforma “València no està en venda” indiquen que en l’últim lustre han observat un moviment intern de Ciutat Vella a Patraix, de Benimaclet a la Saïdia... són canvis entre districtes confrontants, però de renda més baixa, que al seu torn exerceixen pressió sobre el lloguer: ja no queden pisos per menys de 600 euros a la ciutat i l’onada s’expandeix a l’àrea metropolitana.
Alba, de “València no està en venda”, considera un èxit la protesta i el plantejament de les acampades. “L’objectiu és teixir moviment veïnal”, explica aquesta jove de 25 anys, que destaca l’interés que ha generat el moviment. “La gent s’hi acosta i s’interessa sobre com participar. Pregunten per les assemblees de barri. Volem que la gent sàpia que, en el cas que le institucions no donen respostes, hi ha col·lectius de barri on assistir”, indica. En les últimes setmanes, a partir de l’organització de la mobilització, s’han anat creant assemblees noves i reforçant el sindicat d’habitatge.
Algunes assemblees s’agrupen en EntreBarris, col·lectiu a què pertany Irene. Aquesta jove de 25 anys resideix a la Saïdia, un dels barris a l’altra part del riu que ha anat rebent població jove de Benimaclet o de Ciutat Vella. Destaca la solidaritat dels veïns de València, que durant el cap de setmana han portat aliments i estris bàsics als joves. “Molta gent ve durant el dia. Anem decidint la permanència dia a dia. Això no és una estratègia de la plataforma”, destaca. Alguns representants comenten que està estudiant-se la vaga de lloguer, tot i que creuen que encara no estan en aquesta fase i sospesen les accions. Tots destaquen que no han rebut suport polític a escala local o autonòmica, que cap representant s’hi ha acostat, i dubten que hi haja voluntat institucional en la Generalitat Valenciana per a resoldre el problema de l’habitatge.
Les mesures anunciades fins a la data són insuficients. Les beques que reben els estudiants que es traslladen a la ciutat són de 3.000 euros, que no donen per a les despeses educatives i el lloguer; el bo jove té uns requisits que dificulten demanar-lo si el contracte és temporal i, a més, es considera una subvenció indirecta al rendista. Altres, considera la plataforma, no són un remei: la resposta no és construir més. Rebutgen l’edificació massiva i la destrucció del territori. En compte d’això, proposen frenar la turistificació, revertir els apartaments turístics i mobilitzar els habitatges buits, a més de prohibir l’especulació.
El president de la Generalitat, el popular Carlos Mazón, ha reconegut que els acampats “tenen raó”, però apunta al govern del Pacte del Botànic que va precedir el seu com a causant del “col·lapse de l’habitatge”. El seu Consell, defensa el líder popular, ha “abaixat els impostos als joves i a les famílies per a poder accedir a l’habitatge”, a més de posar en marxa “avals del 100% des de la Generalitat, dels quals ja es beneficien desenes de joves en els primers mesos”. Les condicions dels que acampen disten de poder permetre’ls accedir a un habitatge en règim de compra i la mateixa protesta clama contra les lleis de desprotecció del territori, impulsades pel Consell del PP.
La delegada del Govern, Pilar Bernabé, va indicar que l’acampada es desenvolupa de manera pacífica i ha destacat que la presència de la Policia Nacional és només “preventiva”. “Mentre no es comprometa l’ordre públic, les forces i cossos de seguretat de l’estat estaran per a tindre una posició preventiva i sempre en plena col·laboració i a la disposició de la Policia Local i de l’Ajuntament si vol fer complir l’ordenança de via pública”, va apuntar. El Govern no té intenció de desallotjar la plaça en les pròximes hores.