“Han tardat 10 anys a tornar a la càrrega”. Aqueixa és la conclusió del col·lectiu Ecologistes en Acció del País València sobre la proposta de revisió del Pla Director de l’Aeroport de l’Altet (Alacant-Elx) duta a terme per AENA perquè s’estudie la construcció d’una segona pista d’aterratge i enlairament que cobrisca la demanda turística de la zona.
Actualment en fase de consulta pública fins a mitjan maig, el document torna a sospesar diverses opcions, com ja va fer el 2009, sobre les possibles ubicacions d’una segona pista de tres quilòmetres de longitud a l’entorn de l’aeròdrom, i acaba concloent que l’opció de situar-la al nord del recinte, de manera paral·lela a la ja existent, és la que ofereix “més avantatges”.
No obstant això, el Pla Director –que ha de superar la fase d’avaluació mediambiental– reconeix que l’alternativa seleccionada “suposa ocupar 32,8 hectàrees” de l’aiguamoll protegit d’Aiguamarga, és a dir, “un 15,6% de la superfície total” d’un espai inclòs en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana el 2002 i en l’Inventari Espanyol de Zones Humides el 2011. Entre les opcions rebutjades per AENA també n’hi ha una altra de situada al nord que tindria “una afecció menor” en el saladar, ja que tindria una longitud de pista de 400 metres menys.
“És un projecte molt similar a la temptativa del 2009”, assegura Carlos Arribas, del col·lectiu ecologista. Recorda que fa deu anys, després de les consultes fetes, es va emetre un document de referència –el 8 de juliol d’aquell any– que establia que haurien de prevaldre les alternatives que no afectaren espais naturals protegits, com en aquest cas el d’Aiguamarga, o que ho facen en la menor mesura possible. “I arribats a aqueix punt, es va parar la tramitació al nostre parer perquè l’alternativa triada xocava amb el saladar”, addueix.
Ara qualifica d’“excusa” d’AENA que s’escudara en el fet que llavors decidiren no continuar amb el projecte d’una segona pista “perquè les dades que es manejaven estaven desactualitzades, mentre que aquelles de les quals es disposa ara sí que estan desactualitzades perquè estan elaborades el 2016 i el 2017 i estem ja en 2019”, afig.
Per això Ecologistes en Acció s’oposa al pla del Ministeri de Foment “perquè suposaria la pràctica desaparició del Saladar d’Aiguamarga”, asseguren, perquè “no són les 32,8 hectàrees que asseguren que ocupa, sinó moltes més” d’un terreny que arriba a 200 hectàrees. Per a l’organització, no és conseqüent que en els moments clau de lluita contra el canvi climàtic es projecten infraestructures que consumaran l’augment en l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, en un sector com l’aeronàutic, mentre que la tasca pendent i urgent és reduir aqueixes emissions, i que es faça destruint un aiguamoll, que és un embornal de CO2, una infraestructura natural davant les inundacions“.
També argumenten que el Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació (Patricova) prohibeix la construcció d’infraestructures en terrenys inundables i amb alta concentració de persones, “com és un aeroport”, amb un risc 4, un calat de 0,8 m i període de recurrència entre 25 i 100 anys. “La normativa d’aqueix pla prohibeix la construcció d’infraestructures en aqueixos terrenys de risc 4 (article 18) i que suposen una alta concentració de persones”, insisteix Ecologistes en Acció.
El pla d’AENA comporta, al seu torn, que aquesta nova pista, situada en paral·lel a l’actual amb una distància d’un quilòmetre i mig, preveu ocupar 291 hectàrees de nous terrenys on s’inclouria la construcció d’una nova torre de control i diverses instal·lacions addicionals –viari d’enllaç entre les dues pistes, dos edificis del servei de salvament i extinció d’incendis o un altre aparcament de cotxes, entre altres–. “Un projecte que tindria nombrosos impactes ambientals, a més de la destrucció de l’aiguamoll, com l’augment del nivell de soroll que ja suporta la pedania de la Torre del Pla”, conclou Carlos Arribas.
I tot per a adaptar-se a una previsió, la de 17 milions de passatgers en l’horitzó de l’any 2035. L’aeroport d’Alacant-Elx va fregar els 14 milions en tot el 2018. Fonts d’AENA consultades recorden que el Pla Director “no és un pla d’inversió, sinó l’estudi de diferents variables”.