L'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana no vol ser considerada una “entitat de dret públic” sinó una “institució” de la Generalitat que solament depenga de les Corts Valencianes. No vol ser inclosa en el “sector públic instrumental de la Generalitat” sinó que se la considere al costat de les institucions estatutàries com la Sindicatura de Comptes, el Consell Valencià de Cultura, el Síndic de Greuges, el Consell Jurídic Consultiu, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Comitè Econòmic i Social.
Així ho reflecteix la primera memòria de l'organisme lliurada a les Corts Valencianes pel seu director, Joan A. Llinares, que explica en un apartat amb tot el detall les esmenes que va proposar fer el novembre passat a través de la coneguda com a Llei d'Acompanyament dels Pressupostos a tres articles de la llei de creació de l'Agència, aprovada el 2016, i una disposició addicional de la mateixa Llei de Pressupostos.
La proposta persegueix reforçar l'adscripció de l'Agència a les Corts i la seua independència del Consell. Per a això planteja substituir el terme “entitat de dret públic” pel d'“institució”; afegir “la possibilitat de regular, a través del reglament de funcionament i règim interior de l'Agència, determinades especificitats aplicables al personal funcionari de carrera al seu servei” per a poder equiparar-ne les remuneracions a les de les seues administracions de procedència; sostraure la seua activitat del control de la Intervenció General i regular que justifique la seua gestió anualment davant la Sindicatura de Comptes; deixar només en mans de les Corts l'aprovació del seu reglament intern, eliminant la prevista aprovació també pel Consell, i incloure-la en la Llei de Pressupostos al costat de les institucions estatutàries de la Generalitat Valenciana.
La postura del director de l'Agència Antifrau incideix en un aspecte que ja va generar debat durant la tramitació de la seua llei de creació fins i tot entre els socis del Pacte del Botànic en relació amb les seues competències i la seua dependència orgànica. El seu director pretén eliminar les referències finalment incloses en la norma que estableixen algun tipus de dependència de Presidència o de la Conselleria d'Hisenda.
“Si bé és cert que el sol·licitat per la direcció de l'Agència ha sigut igual al consignat per la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic”, assenyala Llinares en la memòria sobre el pressupost de l'organisme que dirigeix, “la direcció general de Pressupostos ha atorgat al de l'Agència la mateixa estructura i règim d'abonaments i consignacions pressupostàries que a les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat..., oblidant l'adscripció de l'Agència a les Corts i la seua independència del Consell”.
D'altra banda, afegeix que l'Agència Antifrau, “en relació amb la seua naturalesa jurídica, no pot, en coherència, estar sotmesa al règim d'intervenció general de l'administració de la Generalitat, igual que no està sotmesa al règim de control d'intervenció de cap de les entitats locals radicades en el territori de la Comunitat”.
El director de l'Agència Antifraude no ho indica en la memòria, però la seua proposta no va obtenir resposta dels grups parlamentaris quan la va formular. En els partits del Pacte del Botànic es va considerar que era massa aviat per a modificar una llei que només tenia un any de vida, cosa que sí que s'ha fet, fins i tot en tres ocasions, amb la llei de creació de la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.