“Cal donar resposta a les expectatives ciutadanes articulant un Pacte Social Valencià contra la Corrupció”. La memòria dels primers mesos de funcionament de l'Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, corresponent al 2017, arreplega aquesta proposta del seu director, Joan A. Llinares, que la desenvolupa amb una sèrie d'iniciatives, entre elles la implantació de plans de prevenció de la corrupció en administracions i empreses públiques, així com en concessionàries, proveïdors de serveis i receptors de subvencions.
Segons el director de l'Agència *Antifrau valenciana, cal fer obligatòria “l'elaboració de plans de prevenció de riscos de corrupció i aprovar codis de conducta per a tot el personal, així com per als operadors que siguen prestadors de serveis públics o perceptors de fons públics”.
“La temptació de corrupció està en les pròpies estructures i nivells de l'exercici de les potestats públiques”, adverteix Llinares en la primera memòria que acaba de lliurar a les Corts Valencianes. I aposta per “impulsar canvis estratègics inspirats en la visió preventiva, orientats al fet que les nostres administracions siguen més resistents als riscos de corrupció que les amenacen”.
Després de recordar les dades del Consell General del Poder Judicial, que assenyalen que el 2016 hi havia 1.378 persones implicades en causes penals a l'espera de judici o processades per corrupció pública, que el 2017 es van dictar 126 sentències i que a la Comunitat Valenciana els jutjats van obrir el 2017 una desena de procediments per delictes de corrupció que afecten a 29 persones, mentre que a Espanya van ser 97 procediments que afecten a 411 persones, Llinares justifica el pacte social contra la corrupció i apunta diverses mesures.
Entre elles, reforçar el règim d'incompatibilitats i els mecanismes contra les anomenades “portes giratòries”, així com “millorar el registre i supervisió de les declaracions de béns, activitats i interessos de càrrecs públics i alts funcionaris, possibilitant un seguiment específic postcàrrec al qual també ha de tenir accés l'Agència”.
Que la selecció de tots els càrrecs de direcció, incloent els del sector empresarial i instrumental, es faça mitjançant convocatòria pública i per mèrits i capacitat, així com garantir “l'absència de conflictes d'interès”, reduint els marges de discrecionalitat en la contractació i assegurant la transparència, són uns altres dels plantejaments de Llinares. El director de l'Agència Antifrau valenciana incideix en la importància de protegir els denunciants i informadors de la corrupció. I adverteix que la institució que dirigeix “s'ha trobat amb alguna administració que es resisteix a reconèixer que el funcionari o funcionària que denuncia males pràctica mereix tot el reconeixement professional i protecció”.
Precisament, i tal com reflecteix la memòria, l'Agència Antifrau valenciana va rebre des de la seua posada en marxa a mitjan 2017 un total de 35 denúncies els expedients de les quals manté oberts el 2018. Dues d'aqueixes denúncies van ser anònimes i una d'elles va portar la institució a atorgar l'estatut de protecció de la persona denunciant a un interventor municipal.
Encara que la memòria descriu el cas però evita donar el nom de la persona a la qual ha atorgat protecció així com el de l'ajuntament on exerceix perquè l'Agència està obligada a la confidencialitat, és públic que es tracta de l'interventor de l'ajuntament de Poble Nou de Benitatxell (Alacant), Jesús A. Castro Revorio, que va denunciar al 2011 la trama de manipulació de pagaments per la qual aniran a judici la regidora Nieves García i un constructor.
L'Agència resumeix així la situació del seu primer denunciant protegit: “Fins al moment en què aquesta memòria es realitza el secretari interventor protegit no ha patit represàlies, per la qual cosa l'Agència no ha hagut d'exercir de facto accions correctores específiques. Així i tot, el procediment judicial segueix en marxa i el funcionari corre risc de sentir-se amenaçat pel manteniment de la seua denúncia davant els tribunals”.
La majoria dels 35 expedients oberts per l'Agència Antifrau valenciana, un total de 16, ho van ser com a conseqüència de denúncies o comunicacions de personal eventual, i la majoria afecten assumptes de contractació. Només dos dels casos van ser comunicats per càrrecs públics, set ho van ser per empleats públics i vuit per particulars. Afecten en la seua major part administracions locals (24), seguides de la Generalitat Valenciana (8) i d'altres instàncies (3).
Pel que fa als assumptes, a més dels 16 relatius a contractació, vuit afecten temes de personal, tres de subvencions, un de concessions i un d'urbanisme. Un total de vuit es classifiquen en l'apartat d'“altres”.