La setmana passada, els partits de la dreta (PP, Ciutadans i Vox) van acusar en les Corts Valencianes el Consell del Botànic de promocionar el sexe químic o chemsex a través d’una campanya de l’Institut Valencià de la Joventut (Ivaj). I dimecres mateix s’ha conegut que el magistrat José Luis Rubido de la Torre, titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de València, ha citat a declarar com a investigats Jesús Damián Martí, director de l’Ivaj, i Ofelia Gimeno, directora de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat, arran d’una querella presentada per l’associació ultra Advocats Cristians per una campanya de la Generalitat Valenciana sobre salut sexual, que inclou la xarrada ‘Chemsex. Drogues i sexualitat’ de l’Ivaj. El jutge ha admés a tràmit l’escrit, que acusa els alts càrrecs de la Generalitat de “promocionar el sexe químic en les seues xarxes socials i de finançar una aplicació de contactes per a fer aquesta pràctica”.
En el vídeo, publicat el 26 d’abril passat i difós per l’Ivaj a través de xarxes socials (Twitch, Youtube, Instagram o Twitter) dins de la campanya #acíhihatema, participen Samuel Valentín, de l’associació Dessex (Associació pels drets, l’educació i la salut sexual i reproductiva del País Valencià), i Jorge Hernández, psicòleg de l’oficina Orienta de Lambda a València, que defineix el sexe químic com a “pràctiques sexuals associades a l’ús de certes drogues, des d’alcohol a altres substàncies d’un altre nivell”. Tots dos analitzen, sense cap mena de tabú, els riscos d’aquesta pràctica sexual, principalment entre homes, que implica el consum d’unes drogues determinades.
Hernández explica que no es vol llançar un missatge “moralitzador”, però sí informar dels “possibles riscos” per a “previndre i reduir danys”. “No és que estiga bé ni malament, però que si vols provar-ho, que siga de la manera més sana possible”, comenta Valentín, mentre que el psicòleg adverteix que aquesta pràctica, que pot incloure la utilització de drogues dures injectables, “pot generar una addicció”, i afig: “És una pràctica més, però has de veure fins a quin punt no pots tindre una addicció, fins a quin punt et satisfà, si és un espai de socialització o de sexe patològic, perquè les relacions de chemsex poden durar des d’unes poques hores fins a dies”.
Riscos associats
La xarrada compta amb la interacció d’alguns usuaris, que llancen preguntes al psicòleg. Sobre els possibles riscos d’aquesta pràctica, Hernández respon amb un “d’entrada, depén”, i matisa: “És veritat que, pel fet d’usar drogues, arribes a perdre la consciència del que estàs fent. Hi ha gent que et diu que durant dotze hores no va saber què estava fent, perquè no té records”. “Si tu arribes a perdre la consciència del que estàs fent, hi ha riscos associats”, puntualitza: “Sí que hi ha riscos associats, perquè pots intercanviar xeringues o no tens la informació del que estàs prenent-te, de si és la quantitat adequada o és excessiva, no saps si estàs utilitzant condó... Tot està bé mentre ho controles, quan perds el control sobre el que estàs fent, tens un problema”.
Precisament, per a la reducció de riscos, durant la xarrada s’apunten alguns dels consells que aporta el grup de treball sobre tractaments del VIH per als portadors del virus que fan aquesta pràctica: “Coneix el teu camell; estableix regles de seguretat i límits abans de començar la sessió; fes apilament de material de prevenció i estèril; porta amb tu la medicació. Parla amb la teua metgessa sobre les interaccions de la teua medicació amb altres substàncies; procura descansar i refrescar-te periòdicament; tracta de mantindre’t hidratat i menjar; no abandones el teu company; demana ajuda i telefona al 112 si la situació es complica per l’ús de drogues”.
“Fer-ho amb gent de la teua confiança és important, perquè si et dona més fort del que tu esperaves i no controles, almenys que la gent amb qui estigues sàpies que et cuidaran, que esperaran que se’t passe, que et portarà a casa, que telefonaran al 112... No conéixer la gent amb qui estaràs és una pauta d’inseguretat”, comenta Hernández, i afig Valentín: “Si és una pràctica que hem de dur a terme, que ho fem de la manera més saludable possible”.
S’ha posat de moda i se li ha posat nom
El psicòleg d’Orienta València relata que el sexe químic no és res de nou, que ja es coneix des de fa anys, “tampoc ens alarmem, que això ja passava, però ara s’ha posat de moda amb altres drogues i se li ha posat un nom. Sembla que ha arribat fa dos anys d’Anglaterra, tot i que és una cosa que es feia des de fa anys, però que no tenia nom. Ara se li ha posat una etiqueta i sembla que és més greu”.
“No es tracta que la gent no es drogue, perquè sempre hi haurà algú que es drogarà, sinó que no ho faça malament, reduint els riscos. No diem que està bé ni que està malament”, diu Valentín, que es refereix a chemsex.info, un web d’Stop Sida en què s’ofereix “molta informació sobre les substàncies que s’utilitzen en aquestes pràctiques i com pot afectar-te, i fins i tot hi ha un test per a comprovar si el teu consum és molt elevat”.
“Hi ha uns indicadors del fet que està sent problemàtic: si t’has distanciat dels teus amics, tens problemes en la faena, si no pots practicar sexe sense aplicar químics...”, apunta Hernández, que remarca sobre el sexe químic que és una cosa que “existeix i es practica”, però que és “bastant minoritari. No ho practica el gros del col·lectiu LGTBI ni tots els homes que tenen sexe amb homes i és veritat que té riscos complicats”. Sobre aquest tema, apunta que la major part dels que practiquen el sexe químic “saben el que fan, n’estan informats i ho practiquen amb una certa seguretat”.
Tal com recordava la setmana passada en les Corts Valencianes la vicepresidenta Mónica Oltra, la Sotsdirecció General d’Addiccions, de Madrid Salud (Ajuntament de Madrid), va posar en marxa al final del 2020 –amb el popular José Luis Martínez Almeida en l’alcaldia– un programa pilot (Pausa) que tenia com a objectiu, en compliment de l’estratègia d’oferir a la ciutadania de la capital “prevenció i atenció integral en matèria d’addiccions”, testar diferents maneres d’acostament en línia i presencial als usuaris del sexe químic a la ciutat de Madrid, oferint-los assessorament professional, intervencions de reducció de riscos i derivacions a serveis especialitzats“.
A través d’interaccions breus, s’oferia als usuaris la possibilitat de tindre una cita presencial o per videoconferència amb els agents de salut. En aquestes activitats s’abordaven a demanda aspectes com la reducció de riscos, o la valoració sobre l’impacte del sexe químic a escala personal, i es facilitava l’accés als serveis públics i comunitaris disponibles a Madrid.