“Ara els xiquets i xiquetes ja no diuen amb aversió ‘això és fem’, sinó ‘això és una cosa valuosa’”, explica Fernando Sáez, responsable del menjador del CEIP Hispanitat d'Elx on, juntament amb els de La Gàl·lia i el Princesa d'Astúries, han aconseguit transformar el cent per cent de les restes generades en els seus respectius menjadors en fertilitzant orgànic que s'està utilitzant en els seus horts escolars.
Es tracta de la primera campanya de Margalló-Ecologistes en Acció, en coordinació amb el departament d'Agroquímica de la Universitat Miguel Hernández (UMH), que es duu a terme en tota la Comunitat Valenciana. La primera edició, a manera experimental, va començar el mes de febrer passat quan se li va demanar a l'alumnat que portara de casa matèria orgànica, però el confinament va posposar fins al nou curs escolar la seua posada en marxa. Mentrestant, el professorat ja havia sigut format pel catedràtic d'Agroquímica, Raúl Moral, i l'alumnat de cinqué i sisé de primària havia aprés les nocions teòriques.
Un dels objectius principals d'aquesta campanya és conscienciar de la gran quantitat de residus que es generen en els menjadors escolars, amb la finalitat de desenvolupar actituds de consum responsable i evitar el desaprofitament dels aliments. “Basant-nos en les dades que hem obtingut, sabem que en un menjador escolar d'un col·legi-tipus d'unes 18 unitats poden generar-se setmanalment més de 500 quilos de residus orgànics”, afirma Toni Verdú, membre de Margalló i responsable de la campanya. “Això implica que en un sol col·legi poden generar-se més de 15 tones de residus orgànics anualment, residus que en l'actualitat pararan a l'abocador”.
“Els conscienciem sobre la problemàtica dels residus”, afig Sáez. “Els expliquem que el procés de tirar el fem al contenidor té conseqüències mediambientals perquè aquesta acaba en un abocador municipal que, al no funcionar correctament, acaba a la muntanya, en la naturalesa”, assegura. Per això, iniciatives com aquesta, concreta Raúl Moral, “posen l'accent en la necessitat de dissenyar un sistema de gestió integral de residus orgànics de grans productors locals, com a col·legis, residències d'ancians, mercats o hospitals, de cara a poder aconseguir els objectius marcats per les directrius europees en matèria de recuperació i reciclatge de residus”.
“També són una eina perfecta per a introduir el reciclatge de la matèria orgànica en moltes llars, obligatori per la legislació vigent i que haurà d'implantar-se en breu a Elx. I una gran part d'aqueixa matèria orgànica podria processar-se en punts de compostatge comunitari distribuïts per tota la ciutat, sense necessitat de traslladar-los a grans plantes de tractament”. Referent a això, des del col·lectiu ecologista Margalló sentencien que “els col·legis necessiten més iniciatives d'aquest tipus”, una aposta que podria partir de l'Ajuntament o de la Conselleria i que passaria per introduir la figura de l'educador mediambiental a les aules.
Compostadors
Des del passat 9 de novembre, el CEIP Hispanitat és un menjador 100% sostenible gràcies al treball coordinat entre el col·lectiu ecologista i el departament universitari, però també gràcies a la direcció del centre, que va prendre la decisió d'adherir-se al projecte, i la plantilla del menjador. Totes les restes biològiques sense excepció i no sols alguns, com es tenia entés que funcionava el procés, es poden compostar, donant com a resultat “un compost molt més enriquit”.
I així venen funcionant els xiquets i xiquetes que van al menjador, fent primer tasques de reciclatge, separant materials com el paper o el cartó i, organitzats per grups i torns, acaben tirant totes aqueixes restes a poals que acaben en els compostadors; “treballem diàriament el compostatge”, recorda Fernando Sáez. En total, uns quatre mesos és el temps que tarda el fem a descompondre's per a poder usar-se en l'hort ecològic, “o li ho donem als xiquets i xiquetes perquè el posen en els seus tests de casa i ensenyen als seus pares com reciclar residus orgànics”.