Quan un entra a la sala que acull el sistema de telecontrol i telecomandament, la primera cosa que li crida l’atenció és l’espectacularitat, pròpia d’aqueixos centres operatius que, segons les pel·lícules americanes, fa servir la CIA. En certa manera, el que hi fan els set operadors i dos tècnics les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, és espiar. Vigilen la xarxa al complet d’aigua potable i de sanejament en totes les etapes, des del moment en què la capten fins que la serveixen en les llars.
Una espècie de Gran Germà presidit per una pantalla de dimensions enormes connectada al seu torn a huit ordinadors. Des d’aquesta habitació, situada en les oficines d’Aigües Municipalitzades d’Alacant, es pot controlar “a temps real” la regulació de pressió, el mesurament del cabal o del clor, o l’estimació de fuites “per a avançar-t’hi”, entre altres funcions
El que parla és Amador Roja, responsable del centre de control. D’aquesta manera, per exemple, van detectar un problema de terbolesa la setmana passada, la nit del 5 al 6 de desembre, gràcies als mesuradors detectats al cap de 15 minuts d’haver-se produït. “En una hora ja s’hi havia intervingut”, diu amb orgull.
En total, regeixen el proveïment i la distribució d’aigua d’Alacant ciutat, Sant Joan d’Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Montfort, Petrer, el Campello i una part de la localitat de Mutxamel. O el que és el mateix, examinen el control de qualitat de l’aigua de 475.000 persones a l’hivern i 780.000 a l’estiu, aproximadament.
Així, amb un sol clic es pot comprovar que zones de platja del tipus cap de l’Horta o Sant Joan registren un consum d’aigua a l’hivern molt reduït comparat amb l’etapa estival, “en què es triplica”, un comportament similar al que ocorre els caps de setmana quan els alacantins acudeixen als seus habitatges situats en zones de camp.
El control dels pous que duen a terme els permet fer previsions diàries del consum que tenen les diferents poblacions. Amador mostra en la gran pantalla l’estat actual del pou més allunyat, situat a 80 quilòmetres d’Alacant i a 269 metres davall terra. El dels Sants està elevant en el moment de la visita 219 metres cúbics per hora. “Com que el pou està tan allunyat, hem de preveure amb temps quan fa falta aigua, perquè tarda des de l’ordre 11 hores a arribar fins ací”, avisa el tècnic.
Al final, el que fan és anar actuant en funció del comportament del consumidor. Saben, per exemple, que el dia de menys consum de l’any sol ser l’1 de gener. El motiu? “Vetlem i ens alcem passat el migdia, quan es comença a notar que la gent sol dutxar-se o posar el llavaplats”, assenyala Roja. També tenen comprovat que durant la retransmissió d’un esdeveniment esportiu, el consum cau en picat. “Recorde la final del mundial que va guanyar Espanya, quan l’àrbitre va xiular l’inici del partit, la corba de consum va descendir a límits històrics i es va disparar en el descans fins que va tornar a abaixar en la segona part”, explica.
Encara que hi ha dies que no es poden vaticinar, com l’11 de setembre de 2001. Les retransmissions que van fer la majoria de cadenes dels atemptats contra les Torres Bessones van mantindre en suspens tothom i els alacantins, en concret, van registrar el consum d’aigua més baix que Amador Roja recorda. “Els diferents depòsits d’aigua amb què comptem no els omplim mai més del 80% per si es produeix una reducció de consum, i aqueix dia per primera vegada es va depassar aqueix 80% perquè no vam comptar aquest comportament de la població”. Depòsits com el del Fenollar, amb una capacitat màxima de 8.000 metres cúbics, constitueix un dels més importants, juntament amb el del Taibilla, dels 32 comptabilitzats.
Riuades
Des del sistema de telecontrol i telecomandament també fiscalitzen algunes instal·lacions especials com és el Depòsit Anticontaminació, que consisteix en uns tancs amb una capacitat de 60.000 metres cúbics situats als baixos del camp de futbol del barri de Sant Gabriel. La seua missió, recollir les primeres aigües de les pluges abans que arriben al barranc de les Ovelles, el llit del qual experimentava crescudes espectaculars a causa de les pluges torrencials.
Aquesta aigua l’emmagatzemen en la depuradora Rincón de León, pròxima a les instal·lacions, on rep tractament terciari per a usos que van de reg, aigualeig dels carrers, jardins… “i així s’aprofita més en una zona de sequera com és aquesta”. Tot això sense oblidar-nos d’un altre depòsit que també recull aigua de pluges com és el del parc La Marjal, que ofereix una solució tècnica innovadora a les inundacions.
Precisament el centre de telecontrol es va idear després de les traumàtiques riuades del 1982, en què Alacant va registrar 217 litres per metre quadrat, una xifra que el 1997 va quedar superada amb 270 litres, i que va deixar quatre morts i la ciutat negada. Des de llavors, s’ha anat modernitzant fins a arribar a l’actualitat, en què compta amb una aplicació innovadora més àgil i amb un entorn gràfic que recorda les pel·lícules d’espies.