La Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana recull en l’últim informe que l’Ajuntament d’Elx va incomplir la llei pel fet de fraccionar contractes durant el 2015 (últim any del Partit Popular) i 2016 (PSOE, Compromís i llavors Ilicitanos por Elche). El trossejament de factures o la conversió de contractes que haurien de ser majors pel seu import en altres de menors és una cosa que ha ocorregut en nombrosos municipis del país, encara que Alacant sembla que haja establit un precedent per les repercussions polítiques que ha tingut.
Allí, el dimissionari alcalde Gabriel Echávarri es va veure forçat a deixar el càrrec pel seu doble processament per haver despatxat –presumptament– de manera irregular una funcionària interina i per, sobretot, pretesament haver fraccionat com a contractes menors factures de distintes campanyes publicitàries per valor de 190.000 euros en la Regidoria de Comerç que dirigia el 2016.
A Elx, la Sindicatura de Comptes també troba aquesta mateixa pràctica pel mateix concepte, publicitat institucional, però amb un import inferior: el conjunt de les factures revisades ascendeix a 40.588 euros. La Llei de contractes del sector públic xifrava llavors en 18.000 euros l’import màxim per a la realització de contractes menors. La recent modificació legal rebaixa a 15.000 euros el límit màxim. És per això que conclou que el 2015 –quan encara governava el Partit Popular de Mercedes Alonso– “s’han identificat unes quantes factures amb una mateixa empresa per l’emissió en una televisió local d’Elx –TeleElx– de diversos programes audiovisuals, com la retransmissió de l’agenda cultural o política municipal, entre molts altres”.
L’informe d’aquest organisme independent fiscalitza l’actuació municipal fins al 2016, data en què també es troben contractes menors irregulars en la Regidoria de Medi Ambient, dirigida fins l’actualitat per Compromís. El text afirma que “s’han adjudicat dos contractes menors per una quantia conjunta de 21.786 euros” referent a un producte per a lluitar contra la plaga del picot roig que afecta les palmeres, quan “haurien d’haver-se tramitat i licitat conjuntament, seguint els principis de publicitat i transparència de la contractació administrativa”.
Amb tot, a aquestes irregularitats cal sumar que, “en un nombre elevat de les objeccions dels exercicis 2015 i 2016 que s’han revisat es posa de manifest que en les relacions de factures revisades se’n van incloure algunes per imports superiors a 3.000 euros”, sense que es promogueren els expedients de contractació preceptius. “Altres vegades –com hem esmentat– es fa referència al fet que, en unes despeses determinades, s’ha fraccionat l’import a fi de no promoure un procediment de contractació”
És per això que la Sindicatura de Comptes estableix entre les seues “recomanacions més importants” que l’Ajuntament “ha de garantir que no es produïsca el fraccionament de contractes, amb la finalitat de garantir més concurrència i una gestió més eficient dels recursos públics”.
La Sindicatura valenciana també fa una estirada d’orelles al consistori elxà per haver permés durant quasi un any la vigència del contracte caducat “d’elevada quantia”, 4.903.846 euros, consistent en un servei “d’ajuda a domicili”. L’informe especifica que “el contracte té una durada d’un any, més la possibilitat d’un any addicional de pròrroga”, però que la vigència del contracte anterior acabava el 31 de desembre de 2014, incloses les pròrrogues legals, mentre que “la formalització del contracte actual” es fa el 26 d’octubre de 2015, “i s’ha comprovat que en el transcurs d’aquest termini, el contractista anterior va continuar prestant el servei, per comú acord entre el contractista i l’Ajuntament”.
Interventor vacant
L’organisme fiscalitzador també carrega contra l’Ajuntament d’Elx per tenir una plaça d’interventor vacant “des de fa més de 25 anys”. Com el fraccionament irregular de contractes, també va fent-se habitual en alguns municipis espanyols tenir interventors interins, en lloc del funcionari d’habilitació nacional que marca la llei.
Això ha permés a partits governants exercir pressions sobre aquest òrgan fiscalitzador a fi de condicionar les decisions que haja de prendre. Aquest és l’argument que defensa, per exemple, l’interventor Fernando Urruticoechea, conegut per haver destapat nombroses corrupteles en els municipis en què ha estat, els últims Crevillent o fa poc el d’Oriola, del qual assegura que va haver d’anar-se’n perquè patia “una persecució constant”.
Una gasolinera pública
La Sindicatura de Comptes també ha revisat els comptes de l’any 2016 de les empreses municipals, entre les quals Pimesa, que gestiona la concessió d’explotació del servei públic de l’estació d’autobusos d’Elx, que inclou l’anòmala activitat complementària d’“una estació de servei per a venda de carburant”, és a dir, una gasolinera pública. L’informe aclareix “que no és un servei públic, sinó una iniciativa pública per al desplegament d’una activitat econòmica en règim de competència amb el sector privat, per la qual cosa que continue està supeditat al fet que es garantisca el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera”.