Una dona de més de seixanta anys i amb una fase molt avançada d’esclerosi múltiple, una malaltia que patia des de feia més de dues dècades, ha sigut la primera persona a la Comunitat Valenciana que s’ha acollit a la llei d’eutanàsia –aprovada el mes de març passat i que va entrar en vigor el 24 de juny– i ha pogut exercir el seu dret a una mort assistida a l’hospital Sant Joan d’Alacant.
Tal com ha avançat el diari El País, aquest cas, el d’una dona d’Alacant viuda, sense família i en una situació de gran dependència, és el tercer que es coneix a Espanya després del d’una dona de 86 anys al País Basc i un home a Astúries. Com ha assegurat la presidenta de l’associació Dret a Morir Dignament a la Comunitat Valenciana (DMD), María José Alemany, en declaracions a elDiario.es, la morta és el primer cas de què es té constància en el territori valencià, encara que no és l’únic de què tenen coneixement: “Estem assessorant una altra persona que ha consultat la seua metgessa i la coordinadora del centre sanitari, que encara no han sol·licitat la posada en marxa del procés, a més que també hem rebut unes quantes sol·licituds d’informació”.
Quant a la morta, que era sòcia de DMD i els va sol·licitar assessorament, “complia un dels dos supòsits reconeguts en la llei: patir una malaltia greu i incurable o una malaltia degenerativa i insuportable, i en tots dos casos amb els tractaments esgotats”. Havia emplenat el document de voluntats anticipades (testament vital), “encara que ací no calia, perquè aquesta dona podia verbalitzar la seua decisió”, i havia nomenat tutor legal el seu advocat, que va sol·licitar a la Comissió d’Avaluació i Garanties de la conselleria –compost per quinze professionals de la medicina, infermeres, juristes, treballadors socials, professionals de psicologia, entre altres–, que és l’organisme encarregat d’autoritzar l’aplicació del dret a la mort assistida.
“Ens felicitem perquè, en aquest cas, l’Administració ha respost ràpidament”, explica Alemany, que lamenta que no passa igual en tots els casos: “Notem que falta informació i formació en els professionals sanitaris, i això és imputable a la Conselleria de Sanitat, que ha de preocupar-se perquè el personal sanitari puga atendre adequadament els que pregunten sobre l’eutanàsia”.
“El pacient ha de conéixer els seus drets i les seues opcions, perquè entenem que no es poden frenar els processos per falta d’informació”, afirmen des de Dret a Morir Dignament, que comprenen el dret a l’objecció dels professionals sanitaris, però que en aquests casos “han de derivar-los a altres professionals”. “Falta informació i hi ha poca resposta”, es lamenten des de l’associació, l’objectiu de la qual és que les persones interessades “coneguen els seus drets sanitaris en l’etapa final de les seues vides”.
El procés de sol·licitud
Tal com ha explicat María José Alemany, el procés és molt complet i garantista. La primera cosa que ha de fer la persona que vol recórrer al dret a l’eutanàsia és contactar amb el metge que ha designat com a responsable. Aquest facultatiu li ha de facilitar el document de sol·licitud, comprovar que està en els supòsits recollits per la llei, i en plenes facultats, i ajudar-la a emplenar-lo. A més, li ha d’explicar les alternatives que hi ha a la mort assistida.
Quinze dies després, si l’interessat manté la seua intenció, es fa una segona petició. Posteriorment, una setmana després, es consulta un altre facultatiu que no tinga res a veure amb el cas clínic, perquè hi done la seua conformitat. Una vegada passa això, s’envia la sol·licitud a la Comissió de Garanties i Avaluació, que ha d’aprovar el procés.
La norma preveu que es respecte l’autonomia i la llibertat del pacient i, si no es respon a la petició de l’interessat en un temps determinat, aquest té el dret de reclamar.
“Amb el temps, entenem que aquesta llei s’estendrà a altres supòsits, com és el cas dels menors d’edat, com ha passat en altres països”, conclou Alemany.