La campanya municipal de l’Ajuntament de Castelló que proporcionava llibres de temàtica LGTBI als instituts de la ciutat no sols és legal, sinó que compleix la llei autonòmica. El titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Castelló ha dictat una interlocutòria en què avala fil per randa l’actuació de l’edil de Cultura, Verònica Ruiz, i retrau a la Fundació Espanyola d’Advocats Cristians que no aportara cap prova, ni tan sols indicis, de la pretesa il·legalitat dels llibres. Alerta amb el segrest de llibres, ve a dir el jutge en la seua resolució.
El repartiment dels llibres es va paralitzar cautelarment per la magistrada Carola Soria Piquer, en substitució ordinària del seu company del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 , després d’un recurs de la lletrada de l’entitat ultraconservadora, Polonia Castellanos. La jutgessa va protagonitzar aquest estiu una polèmica sonada pel fet d’avalar l’ús d’una pseudoteràpia a un pacient de COVID-19 en un hospital públic, també com a substituta del mateix magistrat, que finalment va acabar tombant una resolució que va escandalitzar la comunitat científica. L’última cautelaríssima de la magistrada va ser criticada fins i tot pel president de l’Argentina, Alberto Fernández.
La Fundació Espanyola d’Advocats Cristians considerava que els llibres eren “il·legals des de diversos punts de vista”. Tanmateix, després de les al·legacions del consistori i del ministeri fiscal, el jutge retrau a l’entitat ultraconservadora que reproduïra “parcialment l’índex d’un sol dels llibres”. La conclusió dels Advocats Cristians manca del “necessari substrat probatori, si més no indiciari”, afirma el magistrat.
“Únicament es fa referència a l’índex d’un dels llibres, tot i que es pretén fer extensiva la mesura de suspensió també als altres 31 llibres, sense oferir més justificació”, afig la interlocutòria. La Fundació Espanyola d’Advocats Cristians argumentava que les expressions contingudes en un dels llibres atemptaven contra la llibertat religiosa i imposava als pares una mena d’adoctrinament dels fills. “Algun d’aquests llibres no sols inclou contingut sexualment explícit, sinó que recorre a l’escarn constant de les religions”, assegurava el grup de lletrats.
A més, el recurs de l’entitat ultraconservadora “no conté cap anàlisi del contingut concret dels llibres en qüestió, ni tan sols de l’índex del que reprodueix parcialment”. El jutge fins i tot recorda a la lletrada Polonia Castellanos “la conveniència de no banalitzar” expressions com “llibres il·legals”.
La interlocutòria recorda que no es tracta d’obres per a la lectura obligatòria per part de l’alumnat, sinó que es destinen al professorat. La compra dels lots de llibres comptava amb l’informe tècnic del bibliotecari municipal i, a més, l’ús que faça cada centre no depén de l’Ajuntament de Castelló (la competència correspon en tot cas a la Conselleria d’Educació). Tampoc pot presumir-se “un ús indegut o contrari a les previsions constitucionals o legals”.
Sense proves ni indicis
El jutge també al·ludeix a un argument que va avançar la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, en l’acte contra la censura celebrat en la Fira del Llibre de Castelló. La campanya municipal es fonamenta en la llei autonòmica del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere, aprovada el 2017. Una llei que obliga la Generalitat Valenciana a promoure que les biblioteques públiques, incloent-hi les municipals, tinguen un fons específic sobre la matèria.
En definitiva, els “advocats més feixistes que cristians”, com els anomena Oltra, no aporten “cap prova que el contingut dels llibres donats atempte contra els drets humans”. Així doncs, acordar la mesura cautelar del segrest definitiu dels llibres “equivaldria a deixar l’aplicació de les lleis vigents a l’arbitri dels interessos o les valoracions subjectives dels particulars”. La interlocutòria imposa les costes a l’entitat ultraconservadora.