Llicenciada en Història i graduada en Relacions Internacionals i Interculturals, Àngela Ballester va militar en Podem des dels orígens. Va desenvolupar activitats d’investigació en la Fundació CEPS, embrió acadèmic de la formació de Pablo Iglesias, a qui va acompanyar en les seues dues primeres legislatures en el Congrés dels Diputats.
Ballester va ser partidària de les tesis d’Íñigo Errejón en el primer gran debat de l’organització i va ser desplaçada a poc a poc de la primera línia, encara que ha continuat participant en la vida de partit. Forma part de la gestora que dirigeix la formació a València arran de la dimissió del secretari general, Antonio Estañ, i va negociar la composició del segon govern progressista a la Comunitat Valenciana en coalició amb el PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida.
Fins dijous, ha sigut directora general de Coordinació Institucional en la Vicepresidència Segona de la Generalitat Valenciana, únic departament que dirigeix Podem, amb competències en habitatge i coordinació de polítiques verdes. En el moment de fer l’entrevista, el vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau, no ha donat explicacions públiques sobre la destitució, que es va conéixer dies abans.
El cessament va saltar als mitjans dilluns passat. Quan va conéixer vosté la decisió de Dalmau?
Fa temps que la conec ja. M’ho va comentar fa un mes i mig.
Quines explicacions ha donat el vicepresident segon per a aquest canvi?
Ell parla de falta de confiança. Jo no puc parlar per ell, ell ha donat les seues explicacions. Però, com a directora general, hem tingut una relació com qualsevol en un àmbit de govern. He complit les meues responsabilitats. Era un espai complicat que no existia abans, havíem de posar en marxa els mecanismes per a fer real aquesta aposta per la coordinació de les polítiques verdes. Va ser una bona iniciativa del Govern del Botànic que s’ha replicat en el Govern d’Espanya. En aqueix sentit, no hem tingut grans discrepàncies. Estic satisfeta d’haver format part d’aquest govern.
Una de les explicacions atribueix la decisió a una falta de confiança. Se sent decebuda?
A mi em sap greu que es diga que no es confia en mi. M’hauria agradat que les coses foren d’una altra manera. Des del meu punt de vista, no hi ha motius per a aquesta falta de confiança, he posat tots els meus esforços i ho pot corroborar la gent que ha treballat amb mi dins i fora de la conselleria. El que em traslladen d’altres partits és que han treballat bé amb mi. Em dol aquesta falta de confiança.
Algunes persones del partit qualifiquen aquesta decisió com quasi despòtica i assenyalen que s’ha fet sense consultar.
És cert que tenim una situació particular en el partit. No hi ha un òrgan electe de direcció, de poder, hi ha una gestora des de fa uns quants mesos perquè es va paralitzar l’Assemblea amb la COVID-19 i no té capacitat per a prendre certes decisions. Ha sorprés en el partit que no s’haguera informat amb temps i no s’haguera consultat, no perquè ha de prendre’s des de la gestora, sinó perquè es considera que s’hauria d’haver consultat el nomenament.
Uns altres ho emmarquen en el procés intern assembleari, en el camí per a elegir a la nova direcció. Es va decantar per alguna candidatura?
No m’hi vaig decantar, no ens va donar temps a la majoria. Es van anunciar les assemblees, l’estatal i l’autonòmica, però l’autonòmica no va arribar a encetar-se, no es van llançar candidatures oficials. No em vaig posicionar per ningú. Hauria participat en els debats, com he fet sempre, quan haguera arribat l’Assemblea. Ni culpe ni exculpe ningú, crec que tenim una tendència a valorar-ho tot des del punt de vista de les disputes internes. Sempre m’ha semblat que no ajuda, perquè moltes vegades impedeix el debat polític. Si aquesta confusió es produeix també relacionada amb la gestió dels governs, crec que és un problema i hem de posar els esforços per a evitar-lo. Cal separar bé els debats de l’organització de la nostra actuació en un govern que té com a màxima prioritat atendre les persones. Si s’han confós els termes o els espais, crec que és una cosa que hem de revisar i tallar.
Sembla que els processos interns són una revolució en el partit i les institucions. Creu que es gestiona bé el conflicte polític?
Crec que, com en tot, l’experiència dona molt. Als que estem al peu del canó des del principi ens sembla que han passat 20 anys, però som una organització jove i tenim molt a aprendre. Crec que sí, que provoca canvis, revoluciona l’organització... Però hem de treballar perquè no supose començar de zero cada vegada. Tenim un recorregut i una faena feta que cal mantindre. Hauríem de poder diferenciar. Em sembla important, amb vista a l’Assemblea Ciutadana, que puguem debatre. Jo sempre he sigut defensora dels debats, que debatem quina és la millor estratègia per a aconseguir les finalitats per a les quals som ací: governar per a la gent, garantir el benestar, que acaben els privilegis. Em sembla important que puguem tindre debats. I en l’assemblea valenciana no hi ha hagut un gran debat d’idees sobre què fer, crec que tots estàvem d’acord que calia entrar en els governs; ara tenim tots bastants coses en comú, així com en el passat hi ha hagut diferències. Crec que en els processos interns hauríem de poder afinar i trobar les millors idees. Separant sempre de la gestió d’allò públic, que té com a fi última servir la gent.
Creu que Podem no fa aquesta distinció entre vida orgànica i institucional?
Crec que a vegades es confon, i no solament en Podem. És bastant comú en els partits. Alguns es diferencien molt bé i no tenen els mateixos caps, com el PNB, però en tots els partits es confon. Crec que en moments de crisi hem de ser molt acurats, perquè si no el missatge que podem llançar a la ciutadania, mentre tothom està espantat, passant dols en soledat, sense faena... Si en aquests moments confonem les coses i donem a entendre que portem a les institucions les disputes dels partits, em sembla que és un mal missatge.
Com afecta la seua relació amb el partit?
De cap manera. M’afecta en l’àmbit personal. Continuaré com a membre de la gestora i ara tindré més temps de veure fortaleses i febleses en el partit per a treballar a millorar-les. Seguiré, perquè crec que Podem és una eina útil per a la ciutadania, està sent útil en el Pacte del Botànic i està demostrant que empenyem en el Govern d’Espanya per a aprovar mesures que cuiden la gent.
Després dels processos interns, del seu pas pel Congrés i de la destitució, en algun moment s’ha sentit maltractada en el partit?
Crec que tots passem mals moments en el partit. A vegades per la passió o perquè hi ha qui confon un debat amb una guerra. No és fàcil viure aquestes situacions amb companys. Però pel partit no m’he sentit maltractada. És cert que té moltes coses per millorar. Una idea que compartim moltes és que la manera com ens organitzem en el partit ha de canviar molt. Cal feminitzar la política i fer els espais compatibles amb la vida, amb ser mare... Ser dona i estar en primera línia requereix molts esforços. Moltes dones no poden estar-hi, crec que hem de continuar fent un gran esforç. A vegades sents que és un territori molt hostil per a les dones. Per això a vegades m’he sentit amb el compromís de fer passos avant, perquè no és fàcil i hem de fer-ho.
La política és amable? Els partits són espais amables?
Crec que depén, és una cosa general. Són espais on es genera tensió, com una discussió de família a escala més gran. Però són espais que il·lusionen molt. Ara estem al peu del canó, estem en contacte amb la gent dels municipis que ho estan donant tot. És una il·lusió que es comparteix i val la pena. Els partits poden ser difícils, poden ser territoris hostils si som persones sensibles. A vegades em genera incomoditat. Però estar en un espai en què es comparteix la il·lusió per millorar la vida de la gent em sembla una experiència positiva.
Encara que l’Assemblea no va arribar a arrancar, sí que es van postular dues candidatures capitanejades per dues dones, l’exsenadora i diputada Pilar Lima i la portaveu parlamentària Naiara Davó. Es decantaria per alguna?
No m’hi vaig decantar perquè no vam arribar al punt que hi haguera candidatures formals. Pilar Lima sí que va fer el pas i en el partit tots entenen que Naiara Davó farà el mateix. Falta molt per a l’assemblea, ara toca treballar tots a l’una, respondre a les necessitats de la gent. Després podrem tindre els debats que pertoque. Crec que estem d’acord en la majoria de les coses, que ens podem entendre perfectament. Celebre que hi haja dones disposades a encapçalar aquesta organització i quan arribe l’Assemblea tindrem aquests debats.
Té contacte amb Pablo Iglesias?
La gestora és un contacte amb la direcció estatal. Tinc bona relació amb Pablo Iglesias. La faena que fem en la Direcció General és transversal. Aquesta coordinació només té una experiència prèvia, que és l’Agenda 2030. Quan es va nomenar el nou Govern vaig parlar amb Ione Belarra, responsable de l’Agenda 2030, per traslladar-li el que havíem posat en marxa, per compartir-ho, perquè és complicat. Hi ha gent del Govern amb qui tinc bona relació i treball.
Com veu el futur de Podem?
Crec que estem en una posició molt bona i m’alegre que estiguem on estem. El que nosaltres hem defensat s’ha de posar en marxa: que l’Estat ha de protegir els més febles, que no podem eixir d’aquesta crisi com vam eixir de la del 2008. Per això estem en el Govern del Botànic i en el Govern d’Espanya i hem de continuar treballant en aquesta línia.
En l’espai polític tenim un gran paper, que el Govern es coordine per lluitar contra el canvi climàtic i per la transició ecològica. És una prioritat per a eixir de la crisi. Nosaltres vam presentar en campanya el green new deal, el gran acord verd, i cal unir la reconstrucció de l’economia amb la transició ecològica. És el que estàvem treballant des de la Direcció General. Una de les coses que em fa més llàstima és que és importantíssima aquesta faena per a pensar la reconstrucció en verd i confie que es continuarà apostant per aquesta via. Sempre hem defensat aqueixa transició i és el moment d’aplicar-ho. He aprés molt en aquesta etapa. Estic orgullosa d’haver format part d’un Govern del Botànic. Vam proposar el primer, he negociat el segon i ha sigut una oportunitat d’aprendre.