Va passar tres setmanes a la presó de Picassent, on va patir un episodi d’hipertensió del qual va haver de ser atés, després de ser detingut al maig del 2010 en una operació contra una trama que estafava a immigrants en la tramitació de documents falsificats, ordenada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Carlet (València) a iniciativa del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil.
Exercia llavors com a advocat especialitzat en estrangeria i el van acusar d’agilitar expedients de regulació per a obtindre permisos de treball que falsificava la banda desarticulada, “a canvi d’una compensació econòmica”, mitjançant el seu lliurament directe en la Sotsdelegació del Govern, “sense necessitat d’aconseguir l’obligatòria i corresponent cita prèvia”.
Vuit anys després, s’han arxivat els càrrecs contra ell, perquè, segons la fiscalia, “no s’ha acreditat que ell facilitara o rebera, sabent-ne la falsedat, cap documentació presumptament falsa i, en conseqüència, tampoc resulta acreditat que ell percebera cap quantitat per part d’algun de la resta dels investigats”. Afegeix el fiscal que, en totes les declaracions de testimonis i proves documentals, “es reconeix des d’un primer moment que les quantitats que es percebien eren les acordades per la tramitació d’aquest tipus d’assumptes de manera ordinària, per la gestió duta a terme davant l’Administració, atesa la seua condició de lletrat en l’especialitat d’estrangeria”.
Francisco Serrano Martín va ser director general en alguns dels governs socialistes de la Generalitat Valenciana que va presidir Joan Lerma, i era la persona més coneguda de les que van ser detingudes el 2010. Ser apartat del PSPV-PSOE i del càrrec de secretari de la Fundació Societat i Progrés, vinculada al partit, en va ser la conseqüència immediata. “Sabia que no havia fet res”, comenta en recordar els dies a la presó, de la qual només va poder eixir en llibertat provisional sense fiança amb l’obligació inicial de comparéixer cada 15 dies, que posteriorment li va ser també alçada. No sabia llavors que el seu viacrucis judicial es prolongaria durant més de vuit anys.
“Ha hagut d’arribar un fiscal que s’ho ha llegit”, exclama sobre el desenllaç del seu cas aquest setembre del 2018. Serrano explica que, més que “dilacions indegudes”, el que ha passat és que el cas ha romàs en el jutjat de Carlet, on es va mantindre la causa després de rebutjar-se la proposta de la defensa de traslladar-la a un jutjat de València, sense que s’hagen produït actuacions durant uns quants anys.
“El fiscal s’ha basat per a demanar el sobreseïment provisional en declaracions i proves documentals que s’havien fet sis anys abans”, emfatitza amb tristor. Juntament amb la seua s’han arxivat les imputacions de més de la meitat dels gairebé 70 investigats, entre els quals figurava una funcionària de la Sotsdelegació del Govern i algunes persones d’origen magribí.
“És cert que hi havia una banda que operava a la comarca de la Ribera, això ho he sabut després, en què participaven alguns empresaris i intermediaris d’origen marroquí. Van estafar un magribí i va denunciar l’estafa. Però ni la funcionària de la Sotsdelegació ni jo hi teníem res a veure”.
Després de dictar-se la interlocutòria de procediment abreujat al maig del 2016, Serrano va veure rebutjades fins tres vegades les seues peticions d’arxivament per “falta de motivació” en les imputacions que se li feien. L’última, el mes de juny passat. La intervenció del fiscal, en una diligència de l’agost passat en què va demanar el sobreseïment, va propiciar la interlocutòria del 20 de setembre que arxiva la investigació a 39 dels imputats.
“M’he sentit en una situació d’indefensió absoluta i d’impunitat jurídica absoluta”, es queixa Serrano, que no ha pogut en aqueix temps reingressar a la seua plaça de lletrat per oposició en la Sindicatura de Comptes, organisme fiscalitzador de la gestió econòmica de la Generalitat Valenciana.
“Ineficàcia, ineficiència, incompetència, algunes dosis de frivolitat, falta de mitjans humans i materials, irresponsabilitat, banalització dels efectes sobre tercers, tendenciositat policial en els atestats, inexperiència dels jutges i els fiscals en els jutjats mixtos [que atenen els casos civils i penals] com el de Carlet”, desgrana Serrano quan se li pregunta per les causes del que va passar. El seu advocat prepara una reclamació econòmica. Serà pel “funcionament anormal de l’Administració de Justícia i de la Guàrdia Civil”, conclou