La direcció central del PP del carrer de Génova a Madrid no tenia “un sistema efectiu de control que permetera impedir el descontrol financer i econòmic” del compte opac que els populars de València, sota el lideratge de la difunta alcaldessa Rita Barberá, usaven per a blanquejar capitals i moure els fons que aportaven grans contractistes públics. El fiscal anticorrupció, en el seu escrit d’acusació de la peça A del cas Taula relativa al barrufeig, qualifica d’“anarquia regnant en matèria financera” els comptes térbols del partit a València.
El compte “ignot i opac”, sense control per part de la Intervenció municipal, servia “per als fins particulars dels membres” del grup municipal popular “i per tant del Partit Popular a què pertanyien, per a despeses electorals i de qualsevol ordre”, assenyala el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce. Una vegada iniciada la investigació del barrufeig, l’apoderat del compte va remetre un burofax al responsable llavors de la gestora del partit a València, i va posar a la seua disposició 17.075 euros, a més de 980 euros en metàl·lic. No obstant això, Luis Santamaría, president de la gestora, va rebutjar les quantitats, que actualment estan intervingudes judicialment per garantir-ne el decomís.
El grup popular “tenia una capacitat econòmica important, manejava diners en efectiu, feia ingressos, recaptava diners d’empresaris que era entregat per aquests en atenció a la funció pública exercida pels seus integrants i, en definitiva, disposava sense el control degut del Partit Popular que consentia i acceptava tal situació”.
A més, la direcció de Génova no va adoptar en cap cas “mecanismes de control per saber d’on eixien els recursos econòmics atesos els resultats electorals que recollia el partit gràcies a les sumes ingents de diners que invertia en les campanyes electorals, almenys des de l’any 2007”, afig el representant del ministeri públic.
En les eleccions del 2015, el grup municipal liderat per Rita Barberá, va usar el barrufeig (“mecanisme clàssic en operatives de blanqueig”, assenyala el fiscal) per a validar les preteses aportacions dels edils i els assessors. Així doncs, després d’ingressar 1.000 euros, rebien dos bitllets de 500 en efectiu. L’alcaldessa llavors va fer l’ingrés l’1 d’abril de 2015, encara que pocs dies abans de la seua defunció va declarar davant el Tribunal Suprem que no va rebre a canvi els dos bitllets de 500 euros.
La decisió d’usar aquesta mecànica de blanqueig “només va poder partir dels càrrecs més antics i rellevants dins del grup municipal popular, afins a l’alcaldessa Rita Barberá”, assegura l’escrit d’Anticorrupció. El fiscal recorda que la direcció nacional del partit, malgrat conéixer les investigacions judicials que seguien la pista als populars a València, no “s’ha interessat per saber el finançament i la despesa electoral efectiva”.
El compte, malgrat el seu “poder econòmic”, no passava el control de la Intervenció municipal ni molt menys del Tribunal de Comptes. L’escrit considera que l’equip de Rita Barberá va dur a terme una “operativa criminal de lliuraments de diners per empresaris amb forta vinculació contractual amb l’Ajuntament de València”. En un demolidor resum dels 24 anys d’hegemonia de Barberá, el fiscal ressenya una “maquinària dedicada, d’una banda, a obtindre diners de manera il·lícita i, de l’altra, a fer aflorar aquests diners de manera que se’n desconeguera en realitat l’origen delictiu, fundat en el clientelisme polític i la corrupció que imperava a l’Ajuntament de València dominat en exclusiva pel Partit Popular”.
1,7 milions de responsabilitat civil
Per a finançar les despeses electorals, el PP va usar “mecanismes de llavada de capitals” mitjançant “aportacions generoses” de constructores i empreses contractistes, “abonaments fets de manera anòmala”, tot això amb la necessària “opacitat en l’actuació delictiva”. Així doncs, l’“activitat delictiva desplegada i descrita” va ser consentida per la direcció del PP valencià que, no obstant això, no va dur a terme “cap actuació eficient i eficaç”.
Anticorrupció sol·licita quatre anys de presó per als edils i els assessors que van participar en el barrufeig i 15 per al vicealclade llavors, Alfonso Grau. Per a l’antiga mà dreta de Rita Barberá, que fins fa poc estava a la presó provisional pel cas Azud, el ministeri públic també sol·licita una responsabilitat civil que suma 1,7 milions d’euros, a abonar conjuntament i solidàriament amb José Salinas, responsable de la Fundació Municipal Turisme Convenció Bureau, i Eduardo Moreno Santón, d’una altra fundació municipal.
Les fundacions injectaven fons milionaris en les empreses del grup Laterne, pertanyents al difunt empresari Vicente Sáez, que al seu torn s’encarregava de la campanya municipal del 2007. Els populars, tal com assenyala la interlocutòria de procediment abreujat del titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València, van manejar milions d’euros en diners negres per pagar les sumptuoses campanyes electorals que els van reportar 24 anys de poder municipal, amb Rita Barberá al capdavant.