La concessió de la insígnia com a “arquitecte d’honor” a l’exarquebisbe de València Antonio Cañizares ha revoltat un grup de professionals que considera que s’ha trencat la neutralitat pròpia d’un col·legi professional pel fet de premiar un conegut cardenal de tendència ultraconservadora. La polèmica ha arribat al Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya, arran d’una queixa remesa per diversos col·legiats valencians.
Antonio Cañizares, arquebisbe de València fins a l’octubre passat, va rebre la medalla de la mà del president del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, Luis Sendra Mengual, i del president de la Reial Congregació d’Arquitectes Mare de Déu de Betlem, Antonio García Heredia, en reconeixement a la seua trajectòria professional i personal en defensa de l’arquitectura i l’art. En una trobada en el Palau Arquebisbal, celebrada el 7 de juliol passat i a què també va assistir el vicari general Vicente Fontestad, el Col·legi d’Arquitectes va reconéixer l’“especial vinculació” de Cañizares amb la patrona del ram.
La concessió de la insígnia no ha caigut bé a una part dels col·legiats valencians, que han remés una carta al Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya en què denuncien que la medalla a Cañizares “trenca la neutralitat ideològica que s’espera del col·legi professional”. “Aquest atorgament no constitueix cap finalitat pública d’interés general a què s’ha de dirigir el col·legi professional i més encara si no compta amb la totalitat de l’aquiescència dels membres col·legiats, exercents o no, a qui ni tan sols s’ha informat, per a emetre aquest acord”, retrau la missiva a què ha tingut accés elDiario.es.
El reconeixement, promogut per la Reial Congregació d’Arquitectes Mare de Déu de Betlem a València, es va justificar per la implicació de Cañizares en la “intervenció arquitectònica i pictoricoornamental a l’església de Sant Nicolau”. No obstant això, la missiva recorda que el finançament d’aquest projecte va ser a càrrec de la Fundació Hortensia Herrero i que l’acord d’intervenció va ser signat pel predecessor d’Antonio Cañizares, l’arquebisbe Carlos Osoro.
L’“arquitecte d’honor”, actualment cardenal prevere de Sant Pancraci, s’ha caracteritzat pels seus posicionaments alineats amb els postulats més ultraconservadors de l’Església catòlica, en matèries com el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs o l’homosexualitat, entre altres qüestions. “Com que la col·legiació és obligatòria per a qui exerceix l’arquitectura, no deixa cap altra possibilitat als col·legiats que alinear-se amb l’opció ideològica que el deganat del col·legi professional ha assumit”, diu la carta.
A més, els arquitectes crítics amb la decisió revelen que no hi ha un acord de la junta de govern del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana sobre la concessió: “Es va tractar d’una decisió especial del deganat”, indica.
La concessió de la insígnia és una iniciativa d’un grup de professionals seguidors de la patrona dels arquitectes. El mateix arquebisbe Cañizares va signar el 2016 el decret per a l’erecció canònica en la diòcesi de l’Associació Pública de Fidels Reial Congregació d’Arquitectes de la Mare de Déu de Betlem en la seua Fugida a Egipte.
“Qüestions que divideixen la societat”
Com a rerefons de la distinció al cardenal sobrevola el paper dels col·legis professionals i entronca amb la neutralitat ideològica que la jurisprudència a Espanya ha imposat a aquests organismes. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l’adhesió del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya al Pacte Nacional pel Dret a Decidir del 2013, que va comptar amb el vot favorable del degà del col·legi de Barcelona.
La decisió, avalada pel Tribunal Suprem, considera que una entitat de dret públic “representativa d’una professió i a què és obligatori afiliar-se per exercir-la no pot abandonar la posició de neutralitat que li és pròpia en aquest camp per assumir posicions ideològiques de part, desconnectades, a més, dels interessos professionals a què ha de servir”.
La sentència rebutja que els col·legis professionals sostinguen oficialment una “postura sobre qüestions que divideixen la societat i són alienes a la funció de defensa dels interessos professionals, especialment quan sobre aquestes hi ha discrepància entre els col·legiats”.