La batalla contra el caos del fang en la zona zero de la DANA: reconstrucció de totes les reunions del Cecopi

El Centre de Coordinació Operativa Integral (Cecopi), que reuneix totes les agències i les institucions implicades en la resposta a la catàstrofe de la DANA del 29 d’octubre passat, ha sigut l’epicentre del dispositiu que tracta, amb prou faenes, de tallar la situació de les zones devastades. El primer Cecopi es va convocar molt tard el dia de la DANA –a les 17.00–, a pesar que dos anys abans, amb la mateixa situació al Baix Segura, es va fer amb dos dies d’antelació. L’alerta massiva als mòbils es va enviar a les 20.11, quan centenars de persones ja estaven atrapades o desaparegudes, a causa dels dubtes de la consellera de Justícia i Interior llavors, Salomé Pradas, i al retard del president Carlos Mazón, que va arribar cap a les 19.30 després d’haver allargat un polèmic dinar en el restaurant El Ventorro, tal com ha detallat aquest diari.

En el Cecopi es reuneixen tots els organismes i les institucions implicats en l’operatiu de resposta a la catàstrofe, incloent-hi la Generalitat Valenciana, la Delegació del Govern, la Diputació, el 112, la Direcció General de Trànsit, la Unitat Militar d’Emergències (UME), els bombers, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat o els responsables sanitaris i de salut pública, entre altres. Aquest diari ha reconstruït els principals desafiaments tractats en cada Cecopi amb fonts presents en les reunions.

Del recompte de víctimes i desapareguts dels primers dies, amb pobles sencers incomunicats, a la batalla contra el caos del fang, els estralls en la xarxa de sanejament, els danys en depuradores i col·lectors i la retirada dels més de 100.000 vehicles afectats i del llot dels garatges.

Es tracta d’un desafiament d’una magnitud postapocalíptica que bombers, agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, militars, forenses i moltes altres persones anònimes i imprescindibles han tractat de tirar avant malgrat la ineptitud manifesta de certes institucions, de la inèdita escala de destrucció i de la creixent indignació ciutadana sobre el terreny.

El 30 d’octubre, la província de València va començar el dia en xoc. Encara amb els bombers intervenint en rescats de ciutadans atrapats per la DANA, el problema principal era la impossibilitat d’accedir a moltes de les zones arrasades, amb carreteres i infraestructures completament destruïdes i vehicles que impedien el pas després de quedar escampats i amuntegats per la força de la riuada. Una de les principals preocupacions, que es prolongaria durant dies i dies, era el proveïment d’aigua a la població.

El 31 d’octubre, l’endemà passat de la DANA, continuava el problema de la falta de cobertura en àmplies zones de l’Horta Sud. El telèfon per a denunciar desaparicions rebia milers de telefonades a causa precisament que molta gent no podia confirmar als seus familiars i amics que havien sobreviscut. Aquella jornada també es va plantejar un dels principals reptes, encara no resolt del tot un mes després de la DANA: la retirada dels vehicles que col·lapsaven la mobilitat.

El divendres 1 de novembre va començar la fase d’alçament de cadàvers, amb reforços forenses. Ja hi havia uns 200 cossos localitzats El telèfon habilitat per a denunciar desaparicions va arribar a atendre els primers dies fins a 10.000 telefonades. No obstant això, a mesura que les persones anaven confirmant als seus familiars i amics que estaven vives, la xifra anava baixant.

La comunicació amb els municipis va ser un problema recurrent. Quan aquest diari va publicar l’acta que va alçar el departament de Bombers de l’Ajuntament de València del Cecopi de l’1 de novembre, alguns alcaldes (com el d’Aldaia) van descobrir que les seues localitats havien sigut catalogades amb una afectació baixa. També es va plantejar el desafiament de l’allau de voluntaris que s’acostaven des de la ciutat de València a les zones afectades: la Generalitat Valenciana va ser incapaç de coordinar la faena dels voluntaris en els primers moments.

La situació d’aquells dies a l’Horta Sud va ser terrible: fins a 45.000 persones de l’àrea metropolitana de la tercera ciutat d’Espanya romanien sense gas.

El cap de setmana del 2 i el 3 de novembre, 154 persones s’encarregaven del seguiment de les telefonades per desaparicions mentre persistien les dificultats en el trànsit. Aquell diumenge, tots els focus es van centrar a Paiporta, on la comitiva oficial encapçalada pels reis, acompanyats per Pedro Sánchez i Carlos Mazón, va ser atacada amb fang.

Per part seua, els responsables de la resposta a la catàstrofe continuaven amb massa fronts oberts. La setmana següent, el servei marítim de la Guàrdia Civil va centrar els esforços en la localització de desapareguts en la mar. El Cecopi manejava una xifra de 25.000 persones sense aigua corrent en la zona zero i de nou municipis sense servei de gas.

El 7 de novembre, el 112 Comunitat Valenciana tornava a una certa normalitat. No obstant això, nous problemes prioritaris tornaven a l’ordre del dia del Cecopi: la retirada dels vehicles, l’obstrucció del clavegueram i els danys en les depuradores.

L’espenta de l’UME

Poc més d’una setmana després de la DANA, l’UME aconseguia encarrilar les faenes sobre el terreny. No obstant això, diversos problemes recurrents persistien: el proveïment d’aigua, els vehicles afectats per la catàstrofe i la desastrosa comunicació per part de la Generalitat Valenciana. Així doncs, el Cecopi es va plantejar la necessitat d’enviar missatges a la població clars i de manera coordinada.

El 8 de novembre, la fase de neteja de les poblacions arrasades continuava, encara que més lentament a Paiporta, epicentre del desastre. Aquells dies es treien 3.500 tones de residus al dia, mentre que l’UME intensificava la faena nocturna sobre el terreny i els efectius policials continuaven amb la cerca de cossos en la mar, el llac de l’Albufera i els barrancs. Fins a 11.000 persones continuaven sense aigua. A pesar que el subministrament de gas i el servei de telefonia milloraven, la cobertura variava segons municipis.

A partir del 9 de novembre, es va plantejar la necessitat de transmetre informació de primera mà als alcaldes de les localitats afectades, de manera pedagògica a través de la Diputació de València. La xifra de persones sense aigua es va reduir a 2.000. No obstant això, persistien els problemes de subministrament elèctric.

La tercera setmana de la resposta a la catàstrofe es va centrar en bona part en el repte de la retirada dels llots. Només a Paiporta, Benetússer, Massanassa i Alfafar es calculava que hi havia uns 160.000 metres cúbics de llot.

Malgrat la situació dels col·lectors i les depuradores, la recollida de llots per part de l’UME va millorar la situació, tot i que es plantejaven problemes importants: moltes de les trapes de les clavegueres havien desaparegut, amb la qual cosa calia senyalitzar-les per a evitar accidents.

En el Cecopi del 15 de novembre es va debatre sobre les consultes dels ajuntaments pel tractament de l’enorme volum de fang extret i sobre la problemàtica dels vehicles en els garatges enfangats.

L’endemà, persistia el debat sobre on evacuar els llots i com dur-ne a terme la classificació, amb els col·lectors de Picanya i Paiporta arrasats per la barrancada. Mentre l’UME i els Bombers s’encarregaven de l’anàlisi de la situació en els garatges, els 135 camions per a retirar llots eren insuficients. Sobre la retirada dels vehicles en els garatges, la reunió del Cecopi va tractar la falta d’un procediment oficial, encara que els Bombers van donar unes mínimes pautes a les empreses privades que, en molts casos, es van encarregar de la faena.

La xarxa de sanejament

El 17 de novembre, la reunió del Cecopi va constatar els dos problemes més importants a què s’enfrontaven sobre el terreny: els embossos en la xarxa de sanejament i els garatges. Les faenes en el clavegueram municipal, tret de Paiporta, aconseguien a poc a poc avançar, encara que els col·lectors que s’alliberaven no quedaven nets del tot.

A més, el Cecopi va tractar la dificultat de classificar els llots segons el risc baix, mitjà i alt per a mesurar l’impacte de la possible contaminació, especialment en zones com l’Albufera, espai natural protegit. El Seprona de la Guàrdia Civil es va incorporar al seguiment de l’impacte ambiental dels llots.

També es va reflexionar sobre la necessitat d’analitzar el desplegament dels operatius en funció de les necessitats de cada sector i es va confirmar l’avanç de les faenes de l’UME.

Els Bombers van alertar en la reunió del Cecopi de l’endemà dels abocaments que generaven els vehicles amuntegats en diversos municipis. També es va informar del mapatge del clavegueram de les zones afectades, que presentaven 302 quilòmetres de col·lectors afectats (d’un total de 500 quilòmetres). Per a fer-ho, es preveia alçar unes 6.000 trapes. Tanmateix, els responsables de l’operatiu s’enfrontaven a reptes difícils com el desplaçament dels residus en les canonades.

En aquell Cecopi també es va plantejar la preocupació per la situació dels ascensors, que afectava greument les persones amb mobilitat reduïda.

El 19 de novembre, els Bombers reconeixien que el sistema d’extracció dels garatges no acabava de funcionar, amb la problemàtica afegida de les campes situades prop de col·legis. Fins a 950 garatges, segons les xifres que es van manejar en aquella reunió, estaven afectats en més o menys mesura pels llots.

Un altre problema se sumava a la contaminació dels depòsits de vehicles: la pols en suspensió, de la qual es van prendre mostres per a analitzar-ne la possible perillositat (de fet, es va parlar d’un informe desfavorable de Sanitat sobre la qualitat de l’aire).

El 20 de novembre, la reunió del Cecopi va xifrar en 165 els edificis inspeccionats inicialment i catalogats com a inhabitables. Mentre l’UME continuava amb la seua tasca en tots els fronts, es van crear tres grups de treball en matèria de llots, centrats en el clavegueram, els garatges i els carrers. Els centres de tractament de llots ja estaven en funcionament, intentant traslladar el tractament de tots els residus a espais definitius.

Representants de la Conselleria de Medi Ambient van advertir que quedava encara per depurar el huit per cent de les aigües residuals a conseqüència del trencament de col·lectors que abocaven en barrancs. A més, dels 1.900 quilòmetres de clavegueram en 28 municipis, uns 700 quilòmetres estaven afectats. També es va parlar de 45 abocaments urbans a zones de domini públic hidràulic.

La tensió pels garatges

El 21 de novembre, la reunió del Cecopi va alertar de la situació de Paiporta, un municipi amb el 35 per cent de les canonades obstruïdes. En matèria d’habitatge, també es va plantejar, com a solució a l’emergència residencial, la possibilitat d’instal·lar en alguns municipis zones de cases prefabricades.

El 23 de novembre, el Cecopi va analitzar la desesperació de les zones afectades amb la situació dels llots en els garatges i fins i tot es va proposar situar els residus en mines abandonades. La Guàrdia Civil també va advertir de l’augment de la tensió entre els veïns per aquesta problemàtica. D’altra banda, es va donar un calendari d’un any per a la reparació definitiva de tota la xarxa de clavegueram afectada.

L’endemà, en la reunió del Cecopi es va parlar de la necessitat de concentrar esforços en l’evacuació de llots dels garatges i en la recuperació dels ascensors. També es va reiterar la importància d’informar la població sobre les fases següents del procés de reconstrucció davant l’emprenyament veïnal per la lentitud de les operacions.

Aquella jornada, ja s’havien retirat 200.000 tones de residus, si bé encara quedaven pendents els polígons industrials. El 25 de novembre, es va insistir sobre la prioritat de coordinar la neteja en garatges, prioritzant el nucli urbà de les poblacions afectades.

El 26 de novembre, els Bombers havien revisat 2.561 garatges, dels quals només 600 estaven nets del tot. La Diputació de València, per part seua, va expressar la seua preocupació per la disminució de la presència de militars de l’UME i de bombers, malgrat la sensació entre els veïns que el desplegament per a l’extracció de llots en garatges era insuficient. L’endemà, la institució provincial insistia a demanar la col·laboració dels alcaldes per a explicar als veïns les fases de les faenes.

El 28 de novembre, els bombers van reconéixer que les bombes d’extracció de llots no funcionaven en tots els garatges perquè perdien força a partir d’un cert nivell, per la qual cosa van demanar una altra maquinària. També van expressar la seua preocupació per la lentitud de les faenes. Un altre front també resultava preocupant: s’abocaven 120.000 metres cúbics al dia sense tractar, amb una previsió per a la neteja dels col·lectors entre sis mesos i un any.

El Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) també va advertir de la necessitat de procedir a la descontaminació dels sòls usats com a campes provisionals de depòsit.

El 29 de novembre, un mes després de la catastròfica DANA, la reunió del Cecopi va tractar també sobre les anàlisis del CSIC, que havien detectat bacteris en els llots i aconsellaven un monitoratge sobre el seu impacte en el medi ambient.

Després de les primeres setmanes centrat en els desapareguts, les infraestructures, les comunicacions i el proveïment d’aigua, gas i electricitat, complit el primer mes des de la tràgica DANA, la batalla del Cecopi se centra a retirar l’incommensurable, fastigós i perillós llot.