En la secció segona de l’Audiència Provincial de València arrancava dimecres un judici per una estafa milionària, però ha acabat convertint-se en un manual dels principals escàndols de frau i corrupció dels primers 20 anys del segle XXI a Espanya. L’acusat, Ángel de Cabo, el que va ser el liquidador d’empreses més gran durant la crisi i considerat testaferro de l’exlíder de la CEO Gerardo Díaz Ferrán en el cas Viajes Marsans. En l’acusació, la Fiscalia i la família lleonesa Martínez Parra, propietaris de Teconsa, la que va ser tercera constructora del país i investigada en la trama Gürtel, concretament per haver cobrat set milions de Canal 9 de la visita del papa a València el 2006.
En el judici s’ha parlat de l’estafa, que es xifra en 9,6 milions d’euros en béns que De Cabo hauria posat a nom seu o de les seues societats i que hauria utilitzat per a assenyalar les garanties de la seua fiança quan va ser tancat a la presó provisional pel cas Viajes Marsans. Però també de Gürtel i el concurs de creditors de Teconsa, que va portar a terme el mateix acusat i que va afectar uns 2.000 empleats. La vista oral ha sigut un estira i arronsa entre les acusacions i la defensa que encara tenen a Galícia una altra causa oberta. En aquest cas, els acusats són José Luis i Maribel Martínez Parra.
De Cabo, condemnat el 2015 per l’Audiència Nacional a cinc anys de presó per haver despatrimonialitzat Marsans de Gerardo Díaz Ferrán, s’ha assegut en el banc dels acusats al costat de dues persones més, dos treballadors seus a qui el ministeri fiscal considera cooperadors necessaris –de les seues declaracions en el judici s’han mostrat com a simples testaferros– i per als quals reclama dos anys i mig de presó.
El conegut liquidador d’empreses ha afirmat que s’han abocat sobre ell “un muntó de falsedats” i ha negat que es presentara com un advocat expert davant les presumptes víctimes del frau: “Tothom diu que em presente com a advocat i és mentida. Mai em presente així. No soc advocat, encara que tinc molts advocats”, ha asseverat.
L’empresari ha reconegut que el 2011 va adquirir diverses societats dels dos germans pel preu d’un euro: “Les empreses passaven a nom meu i actuàvem en conseqüència. Ho vaig fer així amb milers d’empreses que es van veure afectades per la crisi i que es venien per por de tot el que havien fet”, ha exposat.
De Cabo ha explicat que no entén la querella, ja que abans d’aquestes cinc societats va administrar Teconsa i va aconseguir salvar la situació. “Érem com una família, però tot va canviar quan vaig entrar a la presó”. L’empresari valencià ha acusat la família Martínez Parra d’haver buidat alguna de les empreses traient “1,4 milions abans de presentar el concurs”. “Els administradors –en referència a la família– són els que buiden l’empresa, jo estava a la presó”, ha defensat.
José Luis Martínez Parra, querellant i aquest dimecres testimoni en el judici, com també la seua germana Maribel, ha assegurat que va signar un contracte de prestació de serveis amb una garantia de nou milions per si De Cabo havia de fer front a algun forat anterior al fet que agafara les empreses. “Es podien usar aquests diners si algú li feia responsable de la gestió anterior”, ha explicat.
De fet, Martínez Parra ha assegurat que va presentar la querella quan es va assabentar, per part d’un dels presumptes testaferros, que De Cabo havia posat béns a nom d’una de les seues societats. Aquests béns, ha prosseguit, els va assenyalar com a garantia de la fiança de 40 milions que li va imposar l’Audiència Nacional –la més alta de la història d’Espanya en el seu moment–.
Els presumptes testaferros han assegurat que signaven tot el que els deia De Cabo. José Vicente Semper ha declarat que cobrava 1.500 euros al mes com a comercial. “Mai he tingut coneixement de què anava a signar. Al cap de tres mesos em va dir que anava a posar-me societats a nom meu”. “Era el missatger, li comprava sabates, iPads i portava els xiquets al col·legi”. Jorge García Téllez va anar a escripturar el reconeixement de deute a Aszendia Asociados, de De Cabo. “Els vaig dir que no tenia poders, però em van portar al notari a signar”, ha declarat.
El judici seguirà el mes de febrer. La Fiscalia assegura en el seu escrit de qualificació provisional que De Cabo es va valdre d’una aparença de solvència i coneixement en dret concursal i es va presentar a la família lleonesa, representants de diverses societats amb una deterioració patrimonial greu, per encarregar-se de la gestió de les empreses amb la finalitat de sanejar-les.
Per fer això, “amb evident ànim de lucre”, segons la fiscal, va comprar les entitats per un euro cadascuna i van passar a ser propietat d’una mercantil de la qual era administrador únic. Amb la venda d’aquestes societats, es transmetien també 159 finques, algunes de les quals hipotecades i altres, no obstant això, estaven lliures de càrregues.
De Cabo, afig l’escrit provisional de la Fiscalia, no va arribar a tramitar el concurs de creditors de les societats i, a més, va subscriure en el seu propi benefici un contracte de prestació de serveis per import de 9,2 milions d’euros i un reconeixement de deute de 9,6 milions garantit amb la hipoteca de 68 finques.