La portada de mañana
Acceder
Sánchez rearma la mayoría de Gobierno el día que Feijóo pide una moción de censura
Miguel esprinta para reabrir su inmobiliaria en Catarroja, Nacho cierra su panadería
Opinión - Cada día un Vietnam. Por Esther Palomera

Les ‘kellys’ de Benidorm i Alacant fan el salt a la pantalla ‘contractades’ per l’‘Hotel Explotación’

“Cal dignificar la faerna de les kellys (cambreres de pis)”. D’aquesta manera s’estrenava la nova ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, que en la presa de possessió feia un “esment especial” a les netejadores d’hotel, de qui va dir que continuarà acompanyant la seua lluita per “dignificar les seues condicions laborals”.

Precisament, la lluita d’aquest col·lectiu arribarà a les pantalles a través d’un documental, Hotel Explotación: las kellys que dirigeix la periodista Georgina Cisquella i que compta entre els productors amb la guardonada cineasta Isabel Coixet a través de Miss Wassabi Films. Per a poder tirar avant el projecte, la periodista catalana ha recorregut al micromecenatge i ha recaptat ja més de 14.000 euros gràcies a les aportacions de 200 donants.

El projecte continua buscant finançament, uns diners que permetran rodatges “extra” i poder subtitular la pel·lícula en anglés, ja que la seua situació és extrapolable a altres països de la Unió Europea. 

Entre els escenaris del rodatge, que pretén narrar la història d’una lluita, durant un any, per a apoderar-se i recuperar la dignitat d’aquest col·lectiu, hi ha dues ciutats valencianes: Alacant i Benidorm.

La capital de la Marina Alta és la tercera ciutat en ocupació hotelera d’Espanya darrere de Madrid i Barcelona –el Primer de Maig passat, aquest col·lectiu va protagonitzar les mobilitzacions amb motiu del Dia del Treball a Benidorm–. Es calcula que unes 3.000 cambreres de pis, sovint llogades per empreses externes, treballen en la indústria hotelera de Benidorm i la seua comarca –a tot Espanya en són més de 200.000, en un 97% dones, mal pagades, nombroses immigrants i exposades a l’acomiadament-.

És difícil entrar als hotels i comprovar de primera mà les seues condicions de treball. “Hi ha hagut moltes protestes durant més d’un any i he estat amb elles, però que un hoteler que exerceix males pràctiques laborals amb els seus empleats et done permís per a gravar és difícil. Elles m’han enviat documentació gràfica i audiovisual amb por perquè s’exposen a l’acomiadament”, reconeixia Cisquella en una entrevista a eldiario.es.

Situació agreujada amb la reforma laboral

El moviment de les kellys va sorgir com a tal el 2016 davant la precarietat que pateixen en els hotels, una situació que es veu agreujada arran de la reforma laboral impulsada pel Govern de Mariano Rajoy el 2012 i per l’externalització dels serveis. “Hores interminables, hores extra sense cobrar, dies lliures sense gaudir, contractes eventuals, parcials, de mitja jornada i fent més hores” són algunes de les conseqüències d’aquesta externalització que els ha “robat drets i sou” per la “sobrecàrrega laboral”.

Les externalitzacions han tret aquestes treballadores de les plantilles, “ens han aplicat convenis que no tenen res a veure amb l’hostaleria”, denuncien.

Precisament, fa uns dies es reactivava la proposició de llei presentada pel PSOE i aprovada al desembre del 2016 en el Congrés dels Diputats per mitjà de la qual s’insta a la modificació de l’Estatut dels Treballadors per igualar les condicions laborals i salarials dels treballadors subcontractats amb els de plantilla. Davant aquest debat, les cambreres d’hotel van exigir una modificació normativa que les protegira davant de l’abús de les externacionalitzacions.

Les treballadores d’hotel han tractat amb Units Podem i el PSOE per esmenar la norma de manera que es paralitze l’externalizació. Actualment, les kellys han de fer un nombre determinat d’habitacions cada dia i, si no les fan, els poden descomptar part del salari o prendre mesures com ara sancions i fins i tot l’acomiadament.

Ara, amb l’arribada de Pedro Sánchez al Govern, com van constatar les paraules de Reyes Maroto, sembla que se’ls obri una finestra a l’esperança.