Els “oblits” de l’Autoritat Portuària de València (APV) en la causa judicial que analitzava la permuta de concessions concedida a Vicente Boluda per a poder recuperar els terrenys d’Unión Naval com a futura terminal de creuers han acabat beneficiant el navilier i conseller de la mateixa APV.
Això es desprén de la decisió de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que dona la raó al també president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), que es va personar en la causa oberta arran de la demanda de l’organisme portuari precisament per a deixar sense efecte la permuta esmentada, després dels contundents informes de la Intervenció General i de l’Advocacia de l’Estat que van concloure que la compensació a Boluda amb una nova concessió a canvi del rescat de la que ja tenia corresponent a Unión Naval era lesiva per a l’interés públic. Segons el parer de tots dos òrgans de control, esqueia declarar caducada la seua concessió, ja que en els terrenys no hi havia activitat des del 2012, sense cap contraprestació a canvi.
La decisió judicial, a què ha tingut accés elDiario.es, deixa en evidència els serveis jurídics del Port de València quan afirma: “La mateixa APV, després d’assenyalar els requisits perquè prospere la seua demanda de lesivitat, s’oblida en cadascun dels seus passos d’assenyalar la raó de ser marcadament contrari a l’interés públic i s’ha centrat en la il·legalitat; al nostre judici, no ha acreditat ni un requisit ni l’altre”. Per això es desestima la demanda.
La decisió judicial haurà de passar ara pel consell d’administració de l’APV, en què està present Boluda, on s’haurà de decidir si es recorre o si es dona per bona i, per tant, es mantenen els beneficis concedits a Boluda en forma de nova concessió de 35 anys a canvi de la que detenia d’Unión Naval, sense ús i a què quedaven quatre anys de vigència.
Segons la sentència, en primer lloc, per a recuperar una concessió per la via de la caducitat o de l’incompliment del concessionari, i sense compensació, per tant, per a aquest, s’hauria d’haver sol·licitat un dictamen del Consell d’Estat. “El criteri el ratifica el secretari general de l’Autoritat Portuària de València de 15 de juny de 2018, en la conclusió tercera estableix: el procediment per a declarar la caducitat d’una concessió exigeix dictamen del Consell d’Estat, en el cas que es formule oposició per part del concessionari”, diu el document.
A més, la sala també posa en relleu que en el cas de la mala conservació de les infraestructures vinculades a la concessió, un dels motius argumentats per l’Advocacia de l’Estat per a decantar-se pel rescat de la concessió sense cost per al bé públic, “no consta al llarg dels anys cap expedient administratiu en què es formule requeriment per part de l’APV per a l’execució d’obres en les instal·lacions dirigit a donar compliment a aquesta obligació”. I afig que d’això es conclou que “per a la mateixa APV, l’estat de conservació de les instal·lacions era l’adequat, perquè tampoc resulta de l’expedient cap reconeixement per part de l’APV d’incompliment de les seues obligacions legals i contractuals”.
La sala considera també, contràriament al que assenyala l’Advocacia, que sí que s’han fet diverses activitats compreses en l’objecte de la concessió i que en aquest cas no té rellevància que el pagament de rescat es fa a una entitat (Boluda Corporación Marítima SL) diferent de l’entitat titular de les concessions extintes (Unión Naval de Valencia SA) per haver sigut un acord pactat.
Finalment, tampoc es considera irregular la no coincidència de l’objecte de les concessions (l’extinta per rescat i la donada en pagament per aquesta extinció), sense que s’haja seguit el procediment degut per a la modificació de l’objecte concessional. Per a la sala aquest fet en aquest cas és “intranscendent”.
Per tot el que s’ha exposat, conclou la sentència que “l’Administració no aporta elements per a declarar la caducitat, més encara quan en un procés de lesivitat són exigibles amb més rigor i sense oferir cap mena de dubte, com passa en el cas examinat”. El dictamen en què es basa, indica la sentència, “tenia un altre objectiu (valorar) i davant la resta de les proves i els dictàmens aportats el veiem manifestament insuficient per a declarar que hi havia causa de caducitat”.
Procediment de lesivitat
El consell d’administració de l’APV va donar compte el 29 de juny de 2021 de l’aprovació de l’inici d’un procediment de lesivitat, l’objectiu del qual és anul·lar l’acord del consell d’administració de l’APV adoptat el 2019 pel qual es va aprovar rescatar la concessió atorgada a Boluda en les drassanes de la Unión Naval, sense ús des del 2012 i que caducava el 2027, compensant-lo amb una nova concessió de 35 anys per a la construcció d’un edifici d’oficines de 13 plantes. L’objectiu de l’operació era construir en els 90.000 metres quadrats de les antigues drassanes la nova terminal de creuers adjudicada a Baleària. El procediment de lesivitat, no obstant això, havia de rebre l’aval del TSJCV, cosa que no ha ocorregut.
Tant l’Advocacia com la Intervenció sostenen que no procedia una compensació per la recuperació d’aquesta concessió, sinó que es degué optar per la via de la caducitat, sense contraprestació per a l’empresari pel fet d’estar 10 anys sense l’activitat per a la qual es va atorgar, és a dir, la construcció de vaixells.
El rescat de la concessió de les drassanes de Boluda ve motivada pels canvis introduïts en l’ampliació del port, que no estan emparats per la declaració d’impacte ambiental (DIA) del 2007. Aquests canvis impliquen el trasllat de la terminal de creuers a la seu de l’antiga Unión Naval.