El cooperativisme valencià gaudeix de bona salut. Compta amb més de 2.700 empreses, 61.000 treballadors i una aportació al producte interior brut del 7% en l’autonomia. De les deu cooperatives amb més facturació el 2022 a l’Estat, la meitat són valencianes. Consum, la cadena de supermercats, va ser la segona cooperativa que més va facturar a Espanya, seguida de Caixa Rural i Caixa Popular, també valencianes. En el sistema financer valencià les úniques entitats autòctones que queden són les cooperatives de crèdit, que continuen augmentant la seua quota de mercat en depòsits (al voltant del 15%) i de més del 10% en crèdits, segons Concoval, l’agrupació cooperativista valenciana.
La confederació de cooperatives estima en el seu últim informe que la facturació del conjunt del cooperativisme valencià és d’uns 9.000 milions d’euros el 2023, amb gran aportació del sector agroalimentari. La Comunitat Valenciana aglutina l’11% de les empreses i el 14% de l’ocupació de l’economia social de mercat a Espanya. Les cooperatives amb seu al territori valencià representen el 15% de l’ocupació directa de les cooperatives espanyoles. Entre les conclusions, destaquen que les cooperatives de consumidors, les de serveis, les elèctriques i les d’habitatges exploren noves maneres de col·laboració i experimenten en els últims temps una expansió notable en el territori.
Apunten, així mateix, que la meitat de les persones ocupades són dones i més d’un terç, joves, dada que destaquen en la seua defensa de les cooperatives com a actor social. El dijous, en l’acte pel Dia del Cooperativisme organitzat per Concoval, el seu paper en la responsabilitat social i els reptes de futur va centrar les intervencions. “L’economia social, el cooperativisme, és un exemple d’anticipació d’un model econòmic capaç d’afrontar els reptes del segle XXI, com l’emergència climàtica, la bretxa social o la disrupció tecnològica. Un model econòmic o empresarial que posa les persones en el centre, no sols per a amplificar el capital, sinó el social, és un model d’èxit. El llegat del moviment cooperativista, sens dubte, és hui el model de futur”, apunta la consultora Marta González-Moro, impulsora de Marques amb Valors.
González-Moro estudia els hàbits de consum al voltant d’un concepte que denomina ‘consumocràcia’ –el consum com a acte polític i social– i considera que, malgrat que n’hi ha consciència, encara no s’ha activat. “El consum conscient creix de manera accelerada, però cal una consumocràcia més activa. Per a l’acció ha d’haver-hi molta sensibilització i pedagogia”, recalca, i assenyala que hi ha un anhel en la ciutadania: “Volem implicar-nos en empreses més inclusives, diverses, sanes i coparticipar de productes i serveis. És la redefinició del benestar, no sols perquè faig el correcte, sinó perquè obtinc el millor. El producte o el servei s’identifica com a valor afegit que genera més benestar. Percep que dona més qualitat de vida”, indica.
La consultora creu que es procrastina en les accions per una visió curtterminista de posar en el centre el rèdit econòmic i anima a fomentar les bones pràctiques. En el mateix camp propositiu i optimista es mostra Federico Buyolo, director cultural de la Fundación José Ortega y Gasset-Gregorio Marañón, que es va encarregar de la conferència de clausura de la jornada. L’expert, molt enfocat a traslladar una visió positiva i aportar solucions als problemes contemporanis, refereix una ruptura del pacte social com a principals reptes futurs, que s’alimenta d’un clima de desconfiança, a més del “segrest” de l’atenció. En aquest camp, trasllada una part de la responsabilitat als líders empresarials i considera que la resposta passa per un enfortiment democràtic, en què el sistema cooperativista és un agent, dins i fora de l’empresa. “El futur està per construir”, recalca.