El port de Borriana, a Castelló, està directament relacionat amb les tasques de rescat de diferents ONG en la Mediterrània central. La raó, el bon acolliment que han rebut en aquesta localitat, “té cultura de recepció d’aquest tipus d’embarcacions”, així com la presència en el moll d’un varador que els facilita les tasques de reparació, “fan una bona faena i a uns preus assequibles”, i el fet que el Govern valencià els bonifica fins al 50% la taxa d’amarrament, “si ho sol·liciten”. D’aquesta manera, fins a quatre embarcacions d’aquestes característiques en què treballen diferents organitzacions humanitàries es podien veure aquests dies atracades en una de les seues dàrsenes: el Sea-Watch 4, que aquest cap de setmana reinicia la tasca de rescat en col·laboració amb Metges sense Fronteres després de cinc mesos en el port a causa de la crisi de la COVID-19, l’Open Arms, l’Alan Kurdi i el Louise Michel. I mentrestant, “ara mateix no hi ha cap embarcació de rescat a la Mediterrània”, entre les que estan atracades en diferents ports i les que s’han vist obligades per les autoritats d’Itàlia i Malta a cessar l’activitat en un moment en què ha augmentat la presència de persones procedents de Líbia en la mar, “des que va començar la crisi humanitària provocada pel coronavirus s’ha multiplicat per quatre el nombre de persones en la Mediterrània central”.
El Sea-Watch 4, l’antic vaixell de recerca oceanogràfica Posidó, de 47 anys i 72 metres d’eslora, va ser adquirit al febrer per l’ONG Sea-Watch i la coalició United4Rescue, liderada per l’Església protestant alemanya, i comptarà amb l’assistència de Metges sense Fronteres, que fins fa uns mesos operaven a bord de l’Ocean Vicking en col·laboració amb SOS Méditerranée. Metges sense Fronteres ha ajudat més de 50.000 persones a la Mediterrània des de fa sis anys i reprén les tasques humanitàries en la mar, perquè consideren que la pandèmia “no pot ser una raó per a no respondre, com està fent la Unió Europea”, tal com reconeixia la seua portaveu a la Comunitat Valenciana, Mila Font, en declaracions a elDiario.es.
Abans de reprendre la seua activitat, es faran proves PCR a tot el personal de bord, “a més de dur a terme un control de temperatura, i es durà a terme seguiment a totes les persones rescatades”, explicaven des de Metges sense Fronteres. La capacitat de rescat del vaixell, una vegada habilitats els espais corresponents seguint els protocols marcats per les autoritats sanitàries, és d’unes 120 persones.
L’Open Arms, un vaixell de 37 metres d’eslora i 46 anys d’antiguitat que va ser adquirit per Proactiva Open Arms –organització espanyola fundada el 2015– per dur a terme faenes humanitàries en la Mediterrània central, té la base a Barcelona, però utilitza el port de Borriana des de fa tres anys de manera habitual perquè és “molt adequat” per les seues condicions: “És un vaixell de gran importància, que no cap en qualsevol port, i bastant antic, per la qual cosa necessita reparacions contínues, amb un manteniment anual i reparacions importants”, expliquen des de l’ONG.
El vaixell es troba en la localitat castellonenca des del mes de febrer passat i, com passa amb el Sea-Watch 4, té previst salpar “de manera imminent” aquest mes d’agost, “sí o sí”. La seua capacitat de rescat és d’unes 300 persones, encara que han arribat a embarcar-hi fins a 500 refugiats: “Hem dotat el vaixell amb elements adequats, com ara tests COVID, ja que els protocols són molt rigorosos”.
L’Alan Kurdi, una embarcació de 39 metres d’eslora i quasi setanta anys d’antiguitat que opera l’ONG Sea Eye, navega –com el Sea-Watch 4 i el Louise Michel– sota pavelló alemany i es troba en el port castellonenc des del 27 de juliol passat, quan va retornar des de Palerm, on estava retingut per les autoritats italianes des del 5 de maig després d’haver rescatat 150 persones. Té previst reprendre les seues missions “al més prompte possible”.
L’Alan Kurdi porta a bord 20 tripulants i voluntaris i ha rescatat des de desembre del 2018 688 persones: “Si rebem una crida de socors actuarem d’acord amb la llei de la mar i brindarem assistència com més ràpidament i professionalment millor”, afirmen. Les ONG lamenten les condicions de treball, que han empitjorat en els últims anys: “Cada vegada més ports ens neguen l’accés”, ressalten des de Sea Eye, que recorden que la seua base anterior estava a Malta, molt a prop de la Mediterrània central. “Borriana està més lluny de la zona de cerca i rescat, per la qual cosa ocupa més temps arribar fins ací”, lamenten, encara que agraeixen l’acolliment que han tingut a la Comunitat Valenciana.
L’última de les embarcacions que està atracada en el port castellonenc, on va arribar el mes de juny passat, és el Louise Michel, un antic vaixell d’esbarjo dedicat ara a tasques humanitàries.