“Els preocupa que un de cada cinc joves creu que no existeix la violència masclista. Normal, si els primers que no hi creuen són vostés. O com anomenen a l’abús sexual per part del seu cuidador a una menor tutelada? És violència contra la dona?”, “La samarreta que totes les dones haurien de portar en la manifestació d’aquest 25 de novembre és la d’‘Oltra, ves-te’n ja’”. Els socialistes es deixen “arrossegar pel fals feminisme de Compromís, el que no condemna la violència quan afecta una de les seues, el que posa alcaldes que donen suport a la violència masclista, el que reparteix carnets de feministes i practica vergonyes, i el que criminalitza i assenyala com a presumptes maltractadors metges, ginecòlegs i obstetres”.
Els grups de l’oposició en les Corts Valencianes aprofiten el 25 de novembre, Dia per l’Erradicació de la Violència contra les Dones, per a exigir la dimissió de Mónica Oltra, a qui acusen en qualitat de consellera d’Igualtat de desprotegir una menor víctima d’abusos sexuals i practicar un feminisme sectari. Els parlamentaris de Ciutadans van arrancar la jornada amb samarretes en què, davall del rostre de la vicepresidenta, es llegia “Oltra, ves-te’n ja”, mentre que els populars acusen la Generalitat Valenciana de no voler investigar casos d’abusos sexuals. “S’han negat dues vegades a crear una comissió d’investigació en el cas d’una xiqueta tutelada de qui va abusar sexualment un educador i que la justícia va assenyalar desprotecció i humiliació”, va acusar la parlamentària Elena Bastidas, que considera que són “missatges hipòcrites”.
La dreta parlamentària –el partit d’ultradreta Vox, que nega l’existència de la violència de gènere, va eludir la qüestió en l’efemèride– va intensificar la seua ofensiva contra la consellera d’Igualtat de diferents maneres en la sessió de control de dijous, reclamant al president de la Generalitat, Ximo Puig, que la cessara del seu càrrec en el Govern autonòmic. Aprofitant les protestes contra la violència masclista, van retorçar l’argumentari per assenyalar la responsable d’Igualtat i l’executiu autonòmic com a responsables de la violència que es dona en el territori, eludint el caràcter estructural d’aquesta. Tots dos partits consideren un fracàs del govern autonòmic les xifres de violència masclista, agressions sexuals o ocupació femenina. En resposta a la portaveu de Ciutadans, que plantejava si el Govern n’està satisfet, el president de la Generalitat afirmava que mentre hi haguera una víctima, hi hauria un fracàs social. “És una derrota col·lectiva”, assenyalava el dirigent autonòmic, que insisteix que és una prioritat del Consell.
Des que al desembre del 2019 un tribunal condemnara un educador, exmarit de la consellera, per abús a una menor tutelada, la bancada conservadora s’ha esforçat per traslladar la responsabilitat a la titular d’Igualtat. Com a dirigent autonòmica i com a exparella del condemnat. Els retrets pel cas, que ha sigut ratificat pel Tribunal Superior de Justícia, han sigut constants en el parlament autonòmic, s’han traslladat al Congrés dels Diputats i, en última instància, al Parlament Europeu. La diputada del PP Elena Bastidas va enviar fa poc a la Comissió de Peticions de la Unió Europea, que presideix l’exministra popular Dolors Montserrat, una iniciativa perquè s’investiguen els centres de menors valencians, que Brussel·les ha acceptat.
En el Govern del Botànic tanquen files al voltant de la consellera i portaveu. El dirigent socialista va defensar les polítiques d’igualtat del Consell, transversals en els seus diferents organismes, i va posar en valor la gestió dels centres, la llei de dependència, les oficines d’assistència a les víctimes del delicte, les polítiques d’ocupació i la gratuïtat de places escolars de 0 a 3 anys. Després d’una hora de retrets, el conseller d’Educació, Vicent Marzà, va acusar Ciutadans de “voler destruir humanament una persona, perquè els molesten les seues polítiques”.
La vicepresidenta es va tornar a defensar de les acusacions, que considera “insídies” emparades per la immunitat parlamentària. Oltra va sentenciar, ironitzant sobre les declaracions de María José Catalá i Pablo Casado, que van qualificar el seu últim acte públic amb altres dirigents d’esquerres d’“aquelarre”: “Estan fent una cacera. Entre bruixes i inquisidor, jo em quede amb les bruixes”.