LLEGIR EN CASTELLÀ
“A qui li agrada viure entre mobles tirats per les cantonades o entre caques i pixums de gossos en carrers o camins?”. Aquesta pregunta és la pedra angular d’una de les noves iniciatives del govern local, gestionat pel PSPV i Compromís, per a conscienciar els veïns de Dénia que han d’evitar aquesta mena de comportaments. I que no fer-ho comporta sancions econòmiques serioses. Són problemes eterns en aquesta localitat de la comarca de la Marina Alta, i també en qualsevol altra localitat, que naixen del més feroç dels incivismes. Ja s’han fet nombroses campanyes per a erradicar-los, però aquests fenòmens continuen reproduint-se als carrers.
Les actuacions del govern local, amb molta cartelleria en la via pública, així com falques publicitàries, han sigut dissenyades per una premiada agència de comunicació, Sapristi, i són tan originals com intenses. No volen deixar indiferent ningú, ni els veïns ni, especialment, els visitants, perquè aquests problemes s’agreugen en els períodes vacacionals.
La campanya que combat el marasme de sofàs, matalafs, taules, cadires i altres estris tirats pels carrers de Dénia es diu 'Brutea'. Així que és fàcil imaginar que és considerada com la pitjor col·lecció de mobles que podria tindre una ciutat. També suposa un balafiament per a les arques municipals, perquè el consistori podria utilitzar els recursos humans i tècnics que gasta en la retirada d’aquestes andròmines en altres tasques més productives.
Les estadístiques aportades per la regidora de Medi Ambient, Sandra Getrúdix, no deixen lloc als dubtes: la regidora explicava que en temporada baixa s’arrepleguen 2.400 quilos d’aquestes andròmines, i que en l’alta es disparen fins a 7.200 quilos. Pitjor és una altra dada: quan no hi ha turistes, de les 50 ubicacions d’estris localitzades, tan sols es va alertar de la seua existència en una quinzena de casos. Per contra, en període vacacional, com per Setmana Santa o l’estiu, es van localitzar 150 llocs en què hi havia estris o andròmines abandonades en la via pública, dels quals únicament es va advertir de 40. Aquestes són les xifres de l’incivisme.
Batalla contra el pixum
Per part seua, el departament que combat els excrements i el pixum canins posa l’accent en dues coses: d’una banda, el cost tan elevat que suposa per a les arques municipals, tot un malbaratament de diners públics. Reposar un banc afectat pel pixum de les mascotes costa 444 euros; un fanal, 441 euros; una paperera, 185, un bol·lard, 72...
El regidor de Seguretat, Javier Scotto, subratlla que en els cartells d’aquesta segona campanya apareixen imatges de gossos que s’han abandonat per a conscienciar de la necessitat de tractar bé els animals. A més, incorporen un codi QR que enllaça amb les ordenances que tipifiquen multes de fins a 750 euros per no arreplegar les caques, no diluir el pixum o fins i tot –és una matisació important– per no portar la botella per a aquesta actuació d’higiene.