En la transició a la nova normalitat, el parlament valencià ha représ l’activitat, i ha reiniciat les comissions d’estudi que van quedar interrompudes amb el confinament. Una de les apostes de les Corts Valencianes per a aquesta legislatura és una comissió que reculla propostes d’experts per a un ús del temps més racional, que permeta la conciliació laboral i personal; en definitiva, un model de vida que permeta viure-la.
En la primera sessió parlamentària han comparegut José Luis Casero Gimon, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols; Jordi Serrano, membre del Future for Work Institute; Fabián Mohedano, promotor de la iniciativa per la reforma horària en el Parlament de Catalunya, i Jorge Moruno Danzi, sociòleg i diputat de Més Madrid en l’Assemblea.
Els experts coincideixen que cal una reorganització del sistema productiu que permeta rutines laborals compatibles amb el temps lliure. Es necessiten jornades més curtes, més flexibles, implementar el teletreball regulat en la mesura que siga possible i avançar una hora o dues els horaris habituals. La conciliació pot ser un parany si no s’acompanya de polítiques de corresponsabilitat en la llar: “El 94% de les dones usa la flexibilitat per a la cura de dependents i la llar; els homes per a esport, estudi i gestions”, esmenta Casero, en referència a diversos estudis.
El mateix expert apunta que “la conciliació millora la competitivitat i el rendiment econòmic de les empreses i la flexibilització de temps i espais de treball és una de les eines de recursos humans més efectives”. “Conciliar no és treballar menys, sinó millor”, ha assenyalat, amb una opinió similar a la de Jordi Serrano, que recalca que la productivitat es veuria notablement incrementada amb jornades més flexibles.
Serrano considera que la pandèmia ens brinda una oportunitat d’experimentar noves dinàmiques: “A Espanya hem passat d’un 10% a un 30% de teletreball en setmanes i directius que ho veien com a impossible ho estan adaptant. És una qüestió de cultura i confiança en els treballadors. Un món digital, on la gent és més autònoma, ens porta a confiar més en la gent”, sentencia el promotor de la iniciativa en el Parlament català.
Hi ha una relació entre temps i qualitat de vida; entre temps i democràcia. “El temps és un element sociopolític, en disputa i defineix com vivim en societat”, expressava el sociòleg Jorge Moruno a la comissió. Moruno és diputat de Més Madrid en l’Assemblea Autonòmica i autor de No tengo tiempo, un assaig que reflexiona sobre les relacions entre el tema a tractar i la precarietat. “Hi ha una relació directa entre els que menys ingressos tenen, menys quantitat de temps viuen (la seua esperança de vida) i com es viu aqueix temps” també en qüestions de salut; menys renda i temps lliure solen aparellar més obesitat, pitjors condicions de salut i pitjors hàbits, enunciava el sociòleg.
“Hem d’anar avançant cap a societats que oferisquen garanties d’existència independentment de la condició en què viu una persona”, indica Moruno, en referència a un treball estable i ben remunerat, a la regulació de preu del lloguer i a la renda bàsica. Sense seguretat, la resta coixeja.
Citant a Marx –“El temps és l’espai on es desenvolupa l’home”–, concloïa amb una reivindicació del temps lliure: “Una persona que manca de temps propi, que només té temps per a necessitats fisiològiques bàsiques, és una persona la vida de la qual val menys que la d’una bèstia de càrrega. La democràcia està lligada amb el fet d’ampliar la capacitat de llibertat d’acció i elecció sobre l’ús del temps individual i col·lectiu. Té a veure amb el fet de blindar drets socials, canviar el model productiu”.