La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

L’aeroport de Castelló enterra el seu passat: sostre de passatgers a l’estiu, desballestament d’avions i escola de pilots

La infraestructura castellonenca sembla, finalment, enlairar-se i les pistes estan, actualment, poblades d’avions, si bé la majoria no volaran enlloc. L’aeroport ha assolit la cota de més activitat gràcies a les rutes aèries que manté a Londres, a Sofia i a Bucarest, però també amb dues empreses que han escollit les instal·lacions castellonenques per dur a terme les tasques de desballestament de prop d’una desena d’avions. Amb vista al juny, asseguren des d’Aerocas, s’espera que comence a operar una línia nova a Katowice (Polònia) i a Budapest (Hongria).

L’activació de la programació d’estiu –que s’allarga de l’abril a l’octubre– ha suposat la incorporació de rutes noves que han fet possible que, dins d’unes xifres encara modestes, aquest estiu s’assolisca el cim de màxima activitat des de la inauguració. Aquestes rutes s’han aconseguit gràcies al pla de captació de vols posat en pràctica per Aerocas, que pròximament llançarà un altre pla per a captar altres rutes –que se centraran a Europa Occidental i Rússia, principalment– durant els pròxims tres anys.

“S’espera que s’incremente encara més l’activitat de l’aeroport a partir de l’any que ve. També es van desenvolupant molt les activitats complementàries, com el desballestament d’avions, l’escola de pilots o el servei d’aerotaxi”, informen des d’Aerocas.

Reforços per a la petició d’OSP

Fonts de l’empresa pública afirmen que s’està recopilant informació complementària per a reforçar la petició de les Obligacions de Servei Públic (OSP) davant del Ministeri de Foment. Aquesta informació posaria en qüestió la suficiència de les connexions ferroviàries, especialment a la zona nord de la província de Castelló que, malgrat que és una de les més turístiques, no té una connexió directa d’AVE. A això caldria sumar la mala connexió amb les zones de l’interior.

Aquestes informacions podrien decantar la balança a favor dels arguments que ha esgrimit el Consell per a aprovar les OSP, i que se centren en la necessitat de vertebració del territori i de donar una resposta al desequilibri territorial i econòmic a la província de Castelló. La ruta serviria, a més, per a fomentar el desenvolupament del sector ceràmic –un dels més importants a escala provincial– i el del sector turístic.