“La Nina (nom fictici) va veure el pis buit i s’hi va instal·lar, amb un puntelló, això no està bé! Sí que té fills, però ja hi havia una altra família que l’esperava”. “La meua germana, amb 480 euros de pensió, trau la fam de casa, que en som quatre. I no pot pagar el lloguer, perquè vol que la néta vaja a la universitat, vosté podria fer alguna cosa?”. “Jo vaig tornar a casa des d’una altra ciutat al cap de deu mesos i em vaig trobar que el pany estava rebentat perquè l’havien forçat, gairebé se’m fiquen dins!”. “Jo visc dels 50 euros que em dóna la sogra”.
Les persones que pronuncien aquestes frases miren amb un gest entre temorós i il·lusionat el tècnic de l’EIGE –l’empresa pública d’Habitatge de la Generalitat– que els atén. Són inquilins dels 161 habitatges que l’Administració autonòmica té al barri de Sant Llorenç, un dels més deprimits de Castelló. Tots seuen al voltant d’una taula d’un centre social de la ciutat, on l’EIGE els ha convocat per donar-los alternatives de pagament al seu deute, generat per no poder pagar el lloguer.
La trobada és una novetat. Segons els veïns, i altres fonts coneixedores de la situació, fa molts anys que des de l’entitat pública no es té cap iniciativa semblant. Fins ara, s’hi havien enviat cartes comminatòries de pagament, en què es convidava els veïns a reunions particulars per a negociar el deute. En alguns casos, la xifra arriba a 3.000 euros, una fortuna per a ells. Els inquilins es queixen que els requisits eren massa rígids: “Jo vaig provar de pagar 600 euros una vegada que vaig poder reunir-los, però em van dir que o ho pagava tot o res”, conta una veïna.
El resultat és que el deute continuava creixent. I amb aquest deute, la por de la major part dels inquilins de ser desnonats. I el menfotisme d’una part, que ni tan sols anava a la reunió, i que decidien ignorar la seua pròpia situació. “En el bloc hi ha qui diu que no passa res si no pagues”, diu una veïna movent el cap. A aquesta creença s’afig el fet que des del 2008 l’empresa pública no ha impulsat cap desallotjament. “Abans, hi havia plena ocupació. Però des d’aqueix any, sabem que és impossible que aquestes persones troben faena”, reconeixen fonts de l’EIGE.
Objectiu: facilitar el pagament
Objectiu: facilitar el pagamentDes de fa unes quantes setmanes, l’empresa pública ha canviat d’estratègia. Segons informen des de la Conselleria d’Habitatge, s’ha iniciat “una campanya d’informació per a les persones que viuen de lloguer i que poden acollir-se a les bonificacions del 90% de la renda”. Aquests descomptes ja existien abans. La diferència és que, abans de començar a tramitar-los, els inquilins havien de comprometre’s a pagar el deute a través de rebuts mensuals que eren massa alts per a ells. Ara tot es fa al mateix temps: els veïns reconeixen el deute, però ja amb el descompte efectuat.
Els assistents a la reunió respiren amb alleugeriment quan escolten dir al tècnic que el lloguer se’ls pot reduir a menys de deu euros. Però en algunes cares es dibuixa l’angoixa quan els explica que haurien de pagar també el deute en terminis de 30, com a mínim. Una de les dones viu amb la parella i amb la filla gràcies als 50 euros que li dóna la sogra cada mes. Gira els ulls en blanc quan recorda el que sent en les notícies: “I la gent es queixa dels 420 euros!”. El tècnic explica que es tractarà cas per cas: “Amb un informe dels serveis socials que acredite la vostra situació, podem fer abaixar aquesta xifra”. Els veïns ixen de la reunió amb esperança.
Un barri que avança, però amb la tenalla de la desocupació
Un barri que avança, però amb la tenalla de la desocupacióDurant la trobada, els comentaris dels assistents han dibuixat el panorama del Grup Sant Llorenç. Els 161 habitatges de la Generalitat estan agrupats en sis blocs de sis plantes cada un. Es van construir durant els anys 80 allunyats del nucli urbà i enfront del nucli preexistent del barri, un conjunt de cases individuals construïdes en els anys 60 per immigrants provinents d’altres províncies espanyoles. Quan la Generalitat hi va construir els edificis nous, no es va desenvolupar cap pla de treball social per a atendre els inquilins nous, ni la seua interacció amb els antics habitants del barri. El resultat és que els sis blocs es van convertir en un gueto de delinqüència.
Durant els anys següents, els serveis socials de l’Ajuntament i diverses ONG, agrupades en el “projecte Taula”, van dur a terme una tasca ben dura per a coordinar esforços. Entre els triomfs aconseguits destaquen la fi del tràfic de drogues i l’escolarització dels xiquets. Ara hi ha novetats que conviden a l’esperança: per primera vegada hi ha una AMPA, funciona una ludoteca per als xiquets durant les vesprades i l’UJI té un programa de “pisos solidaris”. De manera que ja no hi ha violència, però sí molta misèria i, sobretot, desocupació.
La paraula “desocupació” és la més esmentada pels assistents a la reunió amb el tècnic de la Generalitat. Un dels veïns, de 50 anys i ètnia gitana, no té faena des de fa huit anys. Viu amb la dona i amb les dues filles en un dels pisos, i menja gràcies als diners que li dóna el sogre. Una altra de les assistents, que supera els quaranta, està en l’atur des de fa dos anys. L’altra paraula que més vegades ix en la conversa és “puntelló” en referència a les ocupacions il·legals dels habitatges: “La gent s’instal·la en un pis quan està buit”. De vegades és per necessitat, però d’altres “s’emporten fins i tot les portes i les finestres quan els obliguen a anar-se’n”.
Habitatges autonòmics amb morositat i ocupacions il·legals
Habitatges autonòmics amb morositat i ocupacions il·legalsAquesta situació s’ha vist potenciada per la desídia que, segons diferents fonts, ha mostrat l’EIGE durant els últims anys. “Ha tingut molt abandonat el barri. Faltava atenció a l’estat dels habitatges i, sobretot, atenció de tu a tu dels inspectors amb els veïns”, expliquen persones coneixedores de la situació. “S’ha deixat que any rere any no es pagara el lloguer. No s’ha informat la gent de les bonificacions i han acumulat deutes”, es lamenta Alfonso Guerrero, que va ser president de l’associació de veïns fins al desembre i ara assegura que parla “per boca dels veïns gitanos”, ètnia de molts dels habitants dels blocs.
Segons la Generalitat, l’objectiu és canviar aquesta situació. Per això, es van celebrant de manera sistemàtica aquestes reunions col·lectives en totes les ciutats en què aquesta Administració té habitatges, prèvies a trobades amb cada un dels inquilins per a tractar el seu cas particular. Un altre dels grans avenços és pressupostar diners per a rehabilitar habitatges. I avançar en els grans problemes que s’ha trobat la Conselleria al seu parc públic de pisos: una taxa elevada de desocupació (més del 45% dels habitatges), una taxa alta de morositat i, en determinats casos, ocupació il·legal i vandalisme. Les solucions, promet la consellera d’Habitatge, María José Salvador, arribaran amb el seu “Pla de Dignificació de l’Habitatge Social”.
Mentrestant, les esperances dels veïns rauen en el pla de bonificacions de la Generalitat. I, sobretot, en l’esperança de trobar faena. Als sis blocs de l’Administració autonòmica viuen una gran quantitat de persones molt joves que no tenen faena. “No tenen faena; per tant, no tenen diners. No poden pagar el lloguer ni invertir en la formació dels fills”, resumeixen fonts coneixedores de la situació dels veïns. Conclouen que l’ocupació és el repte més important de tots els recursos socials que estan al servei del barri.