Un taronger acabat d’arrancar de la terra, amb arrels incloses, recorrerà el pròxim 19 d’abril el camí des d’un hort en la contornada de Castelló fins a la porta de l’Ajuntament. L’acompanyarà un seguici fúnebre compost per agricultors i artistes. L’arbre eixirà de la finca del pintor castellonenc Josep Agost, que és l’autor d’aquesta “performance-processó”, segons ell mateix la denomina.
Uns dies abans d’arrancar-lo amb una grua, Agost col·locarà unes peces de ceràmica al voltant del taronger i, damunt, pintarà la seua ombra. Després, numerarà els taulells, els courà i les tornarà al lloc on l’arbre ha estat arrancat. “Deixarà almenys la seua ombra plasmada en el sol on va nàixer en l’esperança de glorioses collites”, conclou.
Aquesta és l’acció reivindicativa més cridanera que en els últims mesos ha sorgit de la societat castellonenca per a protestar per la situació de l’agricultura. Però no és l’única. Després de lustres de queixes de boca a orella dels llauradors, i de protestes públiques i contínues de les organitzacions agràries, enguany la societat civil també dóna algunes mostres de preocupació.
De “Collim taronges” a “Llàgrimes de tarongina”
Campanyes en les xarxes socials, presentació de mocions en els ajuntaments i plataformes encoratjades per polítics s’han sumat al cor de queixes. Fins i tot la tradicional manera de protesta contra els baixos preus consistent a regalar les taronges als consumidors s’ha reinventat i s’ha convertit en jornades lúdiques de la mà d’una família de Borriana, amb la seua iniciativa “Collim taronges”.
La causa d’aquests moviments està en la campanya citrícola d’enguany. Després d’uns quants lustres de rendibilitat nul·la o escassa, aquesta temporada ha deixat més del 40% de la fruita sense collir, segons dades de la Unió de Llauradors. La crisi va afectar especialment la clemenules, que és la varietat majoritària en la província i ocupa el 70% de la superfície dedicada als cítrics.
Entre octubre i desembre els agricultors van obtenir per aquesta taronja preus un 35% inferiors als de l’any anterior, segons la Unió. Al desembre, el preu va estar al voltant de 10 cèntims el quilo, molt per davall dels 18 cèntims en què el Ministeri d’Agricultura xifra els costos de producció. “Me les van pagar a 15 cèntims el quilo, i les vaig veure en mercats de París a 15 euros”, explica amb enuig Agost.
De la pluja a la taronja sud-africana
Les causes d’aquesta ruïna són diverses. Primerament, les pluges de desembre, que en alguns casos van fer malbé el producte. Això va causar nerviosisme entre alguns agricultors, que es van afanyar a vendre encara que fóra a baix preu, segons expliquen fonts d’organitzacions agràries i de la Generalitat Valenciana. Es va disparar la debilitat del productor castellonenc davant de l’intermediari, ja de per si acusada a causa del minifundisme de la província, on el 41% de les explotacions citrícoles tenen menys d’una hectàrea, segons dades de l’INE.
El resultat van ser camps sencers encatifats de mandarines que es llançaven a perdre al sol perquè no era rendible arreplegar-les. Aquesta imatge va causar la indignació de molts. Entre ells, Mónica Mira, periodista. Ella és la cara visible de “Llàgrimes de Tarongina”, una campanya en xarxes socials que intenta “donar suport. Les associacions agràries mostren el problema. Volem que sàpien que la societat castellonenca està darrere, encara que no visquem directament de l’agricultura”.
“El que tenim clar és que volem que siga una reivindicació distinta: des de la cultura, des de la música”, explica. Ara preparen una faula “dirigida al consumidor. Que quan compre taronges de Sud-àfrica a 40 cèntims el quilo, es preocupe de quines condicions sanitàries i laborals permeten aqueixos preus”. Esperen tindre-la a l’estiu “per a distribuir-la també entre els turistes”.
“La taronja emprenyada” que demana dimissions
La referència de Mira a la taronja sud-africana no és casual. La Unió Europea va permetre el 2016 que arribaren cítrics d’aqueix país fins al 30 de novembre, un mes i mig més del que s’havia acordat en anys anteriors. Els sindicats agraris insisteixen que aquests cítrics s’encavalquen amb els valencians i provoquen una caiguda en els preus, encara que el Govern central i la Generalitat ho neguen.
La importació de taronges sud-africanes centra una altra de les iniciatives reivindicatives sorgides en les últimes setmanes. Es tracta d’una moció que l’Associació Provincial d’Agricultors de la Clementina pretén que s’aprove en tots els ajuntaments els termes dels quals tinguen un pes elevat de la citricultura, segons va avançar el diari Levante. Ja l’han presentada a Castelló i a Borriana, entre moltes altres poblacions.
La moció pretén que els consistoris demanen la dimissió dels eurodiputats espanyols que es van abstenir o van votar a favor de l’acord amb Sud-àfrica. S’anomena huit membres del PP i nou del PSOE. Segons José Montagut, secretari de l’associació i autor del llibre “La taronja emprenyada”, “el descontentament amb Europa va creixent entre els citricultors valencians perquè la UE és la culpable dels problemes del sector”.
Aquest “descontentament” va transformant-se en abandó. Entre els anys 2004 i 2014, segons dades d’AVA-ASAJA, el cítric va ser el cultiu que més superfície va perdre, amb 24.552 hectàrees (-13,72%). El fenomen està vinculat a l’envelliment dels agricultors. Segons dades de l’INE del 2009, el 40,5% dels titulars de finques citrícoles de Castelló eren ja llavors majors de 65 anys i només el 2,1% eren menors de 34.
La mescla d’envelliment i baixa rendibilitat provoca que “després de la mort de l’agricultor, el fill hereta la terra, i amb ell arriba l’abandó”, en paraules d’Héctor Molina, agricultor de 39 anys i membre del Consell Europeu de Joves Agricultors, que el 12 de març passat va participar en unes jornades tècniques sobre citricultura a Castelló.
Davant d’aquesta situació, també alguns polítics han recollit el guant. A Nules, la localitat on va nàixer la varietat clemenules, l’Ajuntament ha impulsat la “Plataforma per la dignitat del llaurador”, que agrupa sindicats agraris, uns quants ajuntaments i cooperatives. La seua primera mesura serà redactar un manifest de protesta contra la Unió Europea. Per fer-ho, recolliran signatures de suport.
La idea va nàixer en un congrés sobre citricultura celebrat al gener en aqueixa mateixa localitat. Llavors, hi hagué qui va demanar una “revolució” per a la citricultura. Una flameta que semblà tenir poc d’impacte en l’auditori. Hi havia poc públic, i estava format majoritàriament per homes majors de 60 anys a qui no els va canviar el gest de desànim.