Pot mantindre l’Ajuntament de València la titularitat dels 160.000 metres quadrats de terrenys i infraestructures cedides per l’Autoritat Portuària de València (APV), dependent de l’Estat, a pesar que part dels seus usos siguen hostalers i comercials?
Aquesta és la gran pregunta de què depén que la ciutat continue tenint l’última paraula en la planificació i el desenvolupament d’una part important de la Marina de València guanyada en el seu moment al Port, més acostumat a menjar terreny a l’urbs que a cedir-ne, com va passar amb les desaparegudes platges de Natzaret i la Punta, hui recobertes de formigó, grues i contenidors.
Precisament, a canvi d’aquella cessió traumàtica que va fer la ciutat al Port i de la qual l’exalcalde Ricard Pérez Casado va reconéixer que va ser el seu error més gran, l’APV es va comprometre a desafectar anys després en favor de la ciutat els terrenys sense ús portuari. L’acord es va rubricar després de la Copa de l’Amèrica del 2007, el 2013, amb la cessió durant 25 anys de l’ús d’aquest espai i de diferents immobles amb l’explotació dels quals s’havien de tornar els 360 milions d’euros que l’Estat va prestar per transformar la façana marítima amb motiu de la competició nàutica.
No obstant això, el Govern va condonar el 2021 el deute, motiu pel qual l’APV, en virtut d’un informe de l’Advocacia de l’Estat, adverteix l’Ajuntament que en aquests terrenys i béns cedits, com ara els Docks, Veles e Vents o Edem no són possibles activitats amb ànim de lucre i només es poden dedicar a una finalitat d’utilitat pública. En cas contrari, el Port de València podria reclamar la recuperació de tot l’espai.
En virtut d’aquest informe de l’Advocacia de l’Estat, l’equip de Govern del PP va tombar l’adjudicació d’un centre de dades a una empresa valenciana en l’edifici dels Docks, curiosament desoint un altre informe dels seus propis serveis jurídics municipals que contradiuen el de l’APV per considerar amb jurisprudència abundant que els usos econòmics, recreatius o turístics també es poden considerar d’utilitat pública.
El fet que el PP de l’alcaldessa María José Catalá haja seguit el criteri de l’Advocacia de l’Estat, paradoxalment, és poc menys que una renúncia perquè la ciutat i ella mateixa com a alcaldessa assumisca la reivindicació que tota la Marina de València, llevat de la làmina d’aigua, ha de ser un espai més de la ciutat, la tutela i el desenvolupament de la qual ha de liderar-se des de l’Ajuntament, cosa que la seua antecessora Rita Barberá sempre va reivindicar, igual que Joan Ribó, que va advertir a l’APV de recursos judicials si finalment optava per recuperar els terrenys desafectats, precisament basant-se en l’informe del secretari municipal que Catalá ha obviat.
El futur incert de la Marina de València
El funcionament de la Marina de València està en un atzucac per no haver-se creat el nou ens per a gestionar-la i ser improrrogable el permís extraordinari atorgat per l’APV, que caduca el pròxim 31 de desembre. Sobre aquest tema, la presidenta de l’APV, Mar Chao, va comentar que “és un tema prioritari” i que ha iniciat “unes petites converses informals amb l’Ajuntament” per posar-se a la faena “per a buscar la millor eixida jurídica possible a aquest problema que ve fa quasi tres anys”. Chao va afegir que encara no han tingut “una reunió formal”, però va insistir que és una prioritat: “Buscarem una fórmula jurídica per a un problema que tenim i, quan tinguem clar el full de ruta, informarem”.
L’organisme que s’encarregava del funcionament de la Marina, el Consorci València 2007, integrat pel Govern (40%), la Generalitat (40%) i l’Ajuntament (20%), continua embolicat en un embull jurídic des que la representació de l’executiu central decidira abandonar-lo després d’assumir l’Estat els 380 milions d’euros de deute que pesaven sobre l’ens.
L’eixida d’un dels socis del Consorci va obligar a iniciar un procés de liquidació que finalment va quedar paralitzat fins que s’arribara a un acord definitiu per a la creació d’un nou ens gestor amb l’objectiu de mantindre la gestió unitària de tot el recinte. Per aquest motiu, l’APV va prorrogar durant un any (fins al 31 de desembre de 2023) la cessió de la gestió dels seus terrenys en favor del Consorci.
Nou mesos després, no s’ha fet cap pas per a avançar en la creació del nou organisme, tot i que la concessió atorgada per l’APV en principi no es pot prorrogar.