És un edifici interessant arquitectònicament, però està buit i no té subministrament elèctric des del setembre del 2012, mes en què s’hi va produir una avaria a causa d’una inundació. L’actual Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, que dirigeix Elena Cebrián, va saber que existia quan al mes de setembre la van avisar des del departament d’Habitatge que uns lladres hi havien entrat a robar. Un d’ells va ser detingut amb una furgoneta plena de portes d’alumini i alguna màquina d’aire condicionat que havia sostret de les peces emmagatzemades dins de l’edifici.
“Hi vam instal·lar un sistema d’alarmes que ens va costar 3.800 euros i que té un manteniment anual de 300 euros”, explica el secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro. “Hem de buscar-hi una utilitat, però ningú no es vol fer càrrec de l’edifici”. L’últim ús que se’n va fer va ser el de servir de recinte el 2012 a les reunions de la direcció de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) amb el comité d’empresa per a negociar l’ERO de la cadena autonòmica.
Allò que una vegada va ser el Centre de Tecnologies Netes, al parc Tecnològic de Paterna, forma part avui dia del catàleg d’edificis buits, sense dotació econòmica ni pressupost, que el Consell de la nova majoria d’esquerres ha heretat dels governs del PP anteriors. Però és també una peça notable del catàleg d’arquitectura moderna i contemporània del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana; és a dir, un exemple destacat de l’arquitectura produïda des del 1925. Obra de Josep Lluís Ros, bastida entre el 1990 i el 1992, en l’època del socialista Joan Lerma com a president, per a servir de seu al Centre d’Estudis per a la Gestió de l’Aigua (Cegsa), l’estructura prefabricada de formigó de l’edifici s’organitza en un semisoterrani diàfan dedicat a aparcament i en dues plantes.
“La tria de la tecnologia més sensata, portada a l’expressió de la màxima eficiència, permet una immediatesa i una frescor desacostumades al nostre País Valencià”, escriu Jaime Prior en la pàgina del Col·legi d’Arquitectes. “El joc de volums resultant, exposat a la llum, ofereix un resultat culte i magnífic, que recorda els millors moments del racionalisme formalista”.
Aquell centre pilot de depuració d’aigües, amb els laboratoris corresponents, es va desmantellar al cap d’uns anys i l’edifici va acabar reciclat com a Centre de Tecnologies Netes el 2006, ja en l’època del PP. Més de 300 empresaris i representants dels instituts tecnològics en van assistir a la inauguració, protagonitzada pel llavors conseller de Territori, Rafael Blasco. Convertir-se en un centre de referència sobre prevenció, reciclatge i disseny ecològic, i prestar assistència a l’Administració en matèria d’anàlisi ambiental integral, eren els objectius ben ambiciosos de l’organisme. “Des del 2012 està buit, sense cap lloc de treball i sense subministrament elèctric”, assenyala la Conselleria al cap de 10 anys, ja amb un govern d’esquerres, mentre explora sense èxit la possibilitat que la universitat estiga interessada en un edifici d’aquestes característiques.
“Per desgràcia, l’‘abús’ de l’ocupant ha desfigurat molts dels episodis d’aquest edifici tan emblemàtic”, constata Jaime Prior en el catàleg del Col·legi d’Arquitectes sobre aquest immoble, que representa com una carcassa encallada, el naufragi d’una política d’innovació tecnològica poc solvent.