Allunyats del focus mediàtic, els desnonaments continuen produint-se. A Madrid, fa unes setmanes Bankia despatxava de casa unes quantes famílies. I com a resposta a això, uns quants activistes de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) de València es concentraven per protestar quan els dirigents de l’entitat celebraven la junta d’accionistes. Es tractava del lloc idoni per a reclamar als bancs les seues cinc reivindicacions: dació en pagament retroactiva, lloguer assequible, habitatge social, subministraments bàsics garantits i posar fi als desallotjaments.
La concentració es duia després d’uns dies en què les seues activitats havien passat a descansar de manera momentània i havien donat pas a una celebració: complien cinc anys d’existència. Un pastís del color de les seues camisetes –verdes– i els missatges de felicitació del seu compte de Twitter substituïen les tradicionals consignes d’activisme pel dret a l’habitatge. No era per a menys: la tercera plataforma més antiga d’Espanya –després de Barcelona i Múrcia– continuava en peu.
“Vam nàixer al recer de la plataforma pels drets socials”, conta Rosana Montalbán, que va ser portaveu de la PAH València durant anys, i continua: “Per a ser més eficaços davant dels problemes socials, es va plantejar des d’aqueix col·lectiu crear-ne un dels dos que es van proposar: la PAH de València i la plataforma pels drets dels desocupats. Finalment va guanyar en votació el primer”. Un naixement que es va fer amb una assemblea on gent de les plataformes de Múrcia i Barcelona van explicar als afectats que s’hi van acostar la seua experiència. I en especial, la manera de parar un desnonament.
Al poc de temps de constituir-se i formar-se a través dels vídeos que penjava la PAH barcelonina, van rebre el primer avís. Era el primer desallotjament hipotecari a què s’enfrontaven. “Va ser a l’avinguda de Peset Aleixandre. La xica tenia problemes. Va ser dur, però ho vam poder parar”, relata José Luis González, de la PAH València. “Ens va agafar de sobte. Vam haver de convocar en menys de 24 hores. I tot, sense experiència prèvia”, afig Montalbán.
Interlocutor i malson per a la banca
Interlocutor i malson per a la bancaAmb el pas dels anys, la PAH València va adquirir experiència. Hi ha pocs desnonaments a què s’hagen d’enfrontar en menys d’un dia. “Normalment fem una campanya de sensibilització amb el veïnat abans, expliquem com han d’actuar els activistes, fixem els rols que té cadascú, etc.”, explica Montalbán. Des de la plataforma calculen de manera aproximada que han aconseguit parar una setantena de desnonaments a València cada any.
Però no tot han estat victòries. També hi ha hagut vegades que no han pogut fer res. “Recorde el cas d’una família que van desnonar prop del mercat de Jesús. Van perdre sa casa, però la van deixar plena de pintades contra els bancs”, diu Montalbán. Casos com el de Rosa, de més de 80 anys, que viu amb un fill gran malalt i a qui el seu marit va abandonar formen part del drama particular d’aquestes execucions hipotecàries. “Li volen llevar la casa per un préstec per a reformar el bany que va demanar el seu marit abans d’anar-se’n. No crec que puguem parar el seu desnonament”, lamenta González.
La plataforma ha dut a terme més accions. Va protestar amb assetjaments públics com el que li van fer a l’ara europarlamentari Esteban González Pons (PP); ha fet acampades de cinc o sis nits prop del carrer del Pintor Sorolla; ha organitzat concerts per a recaptar fons on van participar, entre altres, Los Chikos del Maíz, Obrint Pas o Orxata Sound System; i, en especial, ha exercit d’interlocutor amb els bancs per a evitar el desnonament. “Quan negociem amb ells, reclamem la dació en pagament, que lleven els avaladors i un lloguer social”, afirma Amparo Delgado, afectada que es va unir a la plataforma. “Els bancs et tracten amb més respecte si t’acompanya la PAH. Així hem parat uns quants desnonaments”, afig.
En les seues accions, no obstant això, hi ha un punt dèbil. No han impulsat tant com a Catalunya la denominada Obra Social la PAH. Només s’han tirat endavant experiències com la de Xirivella, amb la qual hi ha hagut problemes. “A València no hi ha tanta demanda d’aqueixes accions, ja que els familiars o els amics acullen els desnonats. I amb la llei mordassa, l’ocupació és molt difícil. No hem practicat aqueix vessant de la lluita”, reconeix González.
Amb cinc anys de vida –“i els que ens queden”, apunten–, tenen molts reptes. En l’àmbit autonòmic, un de ben clar: aconseguir que la nova llei de l’habitatge del Consell pose punt final al drama hipotecari. Encara que han donat la seua opinió als responsables de la Conselleria per a elaborar el projecte, no volen comentar el contingut de la llei. Això sí, avisen que si les “bones intencions” no es compleixen, els “tindran davant”. Després de la parada momentània del seu aniversari, continuen amb la seua lluita. La pròxima acció: una acampada per a exigir als bancs les seues cinc reivindicacions.