Acudir a dependències policials a denunciar un delicte continua sent una activitat de risc per als migrants que no tenen la seua situació administrativa a Espanya regularitzada. Aquesta vegada l’afectat ha sigut un ciutadà de nacionalitat colombiana, que s’exposa a una sanció econòmica i a l’expulsió del país després d’acudir a una comissaria de la Policia Nacional a presentar una denúncia. És el cinqué cas d’aquestes característiques que es produeix enguany a la Comunitat Valenciana, segons denúncia l’ONG València Acull.
C. B. va presentar una denúncia per estafa en dependències policials de la capital de la comarca castellonenca de la Plana Alta el mes de gener passat. Tal com expliquen des de l’organització social, aquesta persona es va identificar amb el seu passaport, però l’agent de Policia “va tramitar la seua denúncia registrant el NIE que li van assignar en sol·licitar asil quan va fugir de Colòmbia”.
Segons relaten, poc després es va traslladar a viure a València, per la qual cosa el juliol va decidir acudir a la mateixa comissaria de Castelló a comunicar el canvi de domicili i preguntar si hi havia hagut novetats respecte de la denúncia. El va atendre una agent i, “després de comprovar que li havien denegat l’asil, es va emportar el seu passaport a un altre despatx”, explica València Acull, i prossegueixen: “Una hora després va tornar amb un altre agent i li van incoar un procediment ‘preferent d’expulsió’”.
En l’expedient, sostenen, la policia “no va explicar que va saber que C. B. estava en situació irregular quan aquest va preguntar per la denúncia”, i s’atribueix la identificació als “serveis de Vigilància i Control duts a terme (…) al carrer del Riu Sella, núm. 5”, que és l’adreça de la comissaria de la Policia Nacional a la ciutat de Castelló de la Plana.
Segons comenten, C. B. no entenia aquesta situació, perquè “no va tindre cap problema amb el policia davant el qual va presentar la denúncia el gener i ara volien expulsar-lo sense haver canviat la seua situació personal”. “La policia que el va atendre inicialment li va dir: ‘El meu company no va voler fer la seua faena, però jo sí’”, matisen.
L’ONG lamenta que aquest ciutadà va acabar amb ordre d’expulsió “per buscar l’empara de la Policia davant l’estafa que va patir”. “Les víctimes de delictes en situació irregular continuen sense poder accedir a la justícia sense por de ser deportades, malgrat la normativa nacional i europea que rebutja aquesta pràctica”, denuncien.
En els últims mesos hem sabut el cas de diverses ciutadanes d’origen sud-americà a qui es va incoar un expedient sancionador, que porta aparellada l’expulsió per estada irregular a Espanya, arran de les seues ‘trobades’ amb la Policia Nacional. En dos d’aquests casos, es tractava de dones que van acudir a la comissaria a denunciar el furt o la pèrdua dels passaports, mentre que en el tercer, l’afectada va ser identificada per la Policia, que la va retindre durant 20 hores en les instal·lacions policials per no tindre permís de residència, encara que sí que disposava d’una cita per a sol·licitar asil. En aquest cas, el Govern va desestimar l’expulsió de la dona per considerar que no hi concorrien “elements negatius o agreujants que justifiquen la proporcionalitat d’aquesta proposta”.
València Acull ha apuntat diverses vegades a la Llei d’estrangeria, en què es justifiquen els cossos i forces de seguretat de l’Estat i el Ministeri de l’Interior per a fer aquestes propostes d’expulsió, al mateix temps que lamentaven que no es tinguen en compte en aquests casos les legislacions espanyola i europea ni les recomanacions institucionals que estableixen expressament la protecció jurídica de totes les víctimes sense tindre en compte el seu estatut de residència (Llei 4/2015 de l’estatut de la víctima del delicte, Directiva europea 2012/29/UE del Parlament Europeu i del Consell sobre protecció de les víctimes de delicte, Recomanació general de la Comissió contra el Racisme i la Intolerància ECRI del Consell d’Europa núm. 16).
Així mateix, l’ONG també insistia que el Defensor del Poble reclama des del 2004 als diferents governs que no s’incoen expedients sancionadors als estrangers en situació irregular que acudisquen a les comissaries a denunciar delictes. Per al Defensor, la qüestió de fons entre si l’Estat ha de garantir els drets de les persones estrangeres en situació irregular com a víctimes de qualsevol delicte o si, per contra, preval la legislació d’estrangeria que obliga a incoar un expedient sancionador per estada irregular, ha de resoldre’s concentrant tots els esforços “a auxiliar la víctima del delicte, oferint una resposta que siga reparadora del mal i minimitze els seus efectes traumàtics”. Per aquesta raó, la institució rebutja que, al mateix temps, l’agent indague sobre la situació administrativa de la víctima, ja que “aquesta actuació té clarament un efecte dissuasiu que posa en perill l’activitat punitiva de l’Estat, i constitueix una fallida del principi d’equitat, de proporcionalitat i de seguretat jurídica”, una recomanació que va ser rebutjada per l’executiu el gener del 2021.