Escola Valenciana celebra, des de dijous i fins dissabte que ve 11 de desembre, el sisé congrés, una trobada que ha de servir per a la “reflexió” i l’“intercanvi d’experiències” amb l’objectiu d’afrontar les transformacions socials, econòmiques o tecnològiques d’un temps que “canvia a un ritme trepidant”. “Un canvi d’època és un bon moment per a construir una nova educació que done resposta a les igualtats efectives, la inclusió, el plurilingüisme i la necessària transformació digital”, apunten des d’aquesta entitat cívica.
Els paranimfs de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica acolliran els actes d’obertura i clausura (dijous i dissabte), mentre que la Facultat de Magisteri de la Universitat de València serà l’escenari de les diverses taules, ponències i tallers durant la vesprada de dijous i la jornada de divendres.
Aquest sisé congrés servirà per a retre homenatge a totes les dones que han contribuït a fer una escola “valenciana, innovadora i igualitària”, com és el cas d’Empar Navarro, mestra i política valenciana de la Segona República amb un compromís social ben destacat: “Recordant la seua memòria, coneixerem l’educació en aquella època i la introducció del valencià en el col·legi durant la Segona República”.
La cita estarà marcada de manera transversal per la sostenibilitat ambiental, ja que els congressos “tenen una gran capacitat de generar canvis i crear una nova cultura de sostenibilitat”. Com? Minimitzant l’impacte ambiental derivat de la seua celebració, identificant els impactes ambientals derivats dels materials, de l’ús dels espais i de la mobilitat i actuant per reduir-los.
Tres grans reptes
El congrés s’articula en tres eixos principals: coeducació, diversitat i plurilingüisme i transformació digital. Pel que fa al primer gran repte, el compromís que encara Escola Valenciana és el d’educar en igualtat, i per fer-ho resulta clau la coeducació. “El sistema educatiu és el recurs socialitzador amb més potencial transformador de què disposa la nostra societat i, per tant, l’espai més adequat des d’on construir les bases per a unes relacions més igualitàries entre xics i xiques”, afirmen: “Es tracta de construir aquestes relacions igualitàries i educar des d’altres models de masculinitat que ens acosten a assolir el repte plantejat”.
Quant al segon gran repte, Escola Valenciana reivindica una educació “valenciana, plurilingüe, inclusiva i intercultural”, apostant per la convivència entre col·lectius que pensen i parlen “de manera diferent, garantint persones compromeses amb la societat que els envolta i que no es deixen atrapar pels prejudicis”. Insisteixen en la necessitat de situar el valencià com a llengua vehicular i vertebradora dins del sistema educatiu per garantir-ne el coneixement per part de tot l’alumnat i afavorir-ne l’ús“, alhora que s’ha d’assegurar a tot l’alumnat una competència lingüística sòlida en diferents llengües.
Pel que fa al tercer eix, la transformació digital, l’entitat explica que la irrupció d’Internet, les pantalles i les xarxes socials “ens situen davant aquest nou repte”: “En el fons es tracta de crear un nou contracte social i una nova cultura, la cultura digital”. “No es tracta d’una qüestió d’edat, sinó de capacitats, actituds i recursos”, apunten, i afigen que estem davant un nou terreny de joc per a tothom: “Tindre un ‘jo’ digital no és només triar quina foto ens posem de perfil, és també ser conscients que tenim una empremta digital, un rastre, format per tot el que diem, fem, pugem, escoltem i busquem en Internet”.
Una societat “més diversa que mai”
Tal com expliquen, la societat del segle XXI ha canviat de paradigma i s’ha tornat “més diversa que mai”, situant-se en un món “líquid” –parafrasejant el sociòleg Zygmund Bauman–, fet que suposa un “problema considerable” per a l’educació de les noves generacions: “L’educació es veu més com un producte que com un procés; hauria de ser una acció contínua en la vida i no servir únicament per al foment de les habilitats tècniques”. Escola Valenciana advoca per formar ciutadans que recuperen l’espai públic de diàleg i els seus drets democràtics, de manera que siguen capaços de viure el futur del seu entorn amb un compromís social“.
L’entitat considera necessari revitalitzar les comunitats locals tradicionals, “les més pròximes”, sense necessitat de reforçar els rols de gènere ni posar en dubte els progressos de l’emancipació femenina.