Durant els dies de l’emergència de la DANA, centenars d’històries i publicacions d’especialistes en salut mental irrompien en les xarxes per a atendre de manera altruista les persones de les zones afectades. Alguns d’aquests voluntaris, per la “lentitud dels organismes públics”, van voler crear una iniciativa en què recollien dades de les persones sol·licitants i dels psicòlegs mateixos.
Així és com ho expliquen des d’AyuDana. La pàgina web es va crear en un dia i al cap de 24 hores ja hi havia més de mil voluntaris inscrits. Ara, asseguren que ja compten amb més de 5.000 experts i 200 pacients. Darrere del projecte, detallen que hi ha un equip de nou psicòlogues que categoritzen els especialistes que s’inscriuen i els assignen un afectat. Tots ells tenen un número de col·legiat per a verificar la seua capacitació. Després de la vinculació entre les dues parts, les teràpies ja es converteixen en una qüestió independent dels creadors, que només ofereixen la plataforma.
Accions des d’entitats públiques
Des del 5 de novembre passat, el Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana (COPCV) va habilitar dues línies telefòniques per a atendre tant la població en general (960 450 230) com els professionals sanitaris, cossos de seguretat i altres intervinents (960 450 231). Així mateix, l’entitat va obrir un formulari, ja tancat, en què s’han comptabilitzat més de mig miler de persones competents.
El COPCV ha posat en marxa la Plataforma Dana en Acció Directa, integrada pels Grups d’Intervenció Psicologia d’Emergències i Catàstrofes (GIPEC), Psicoemergencias i Psicòlegs i Psicòlogues Sense Fronteres (PsF). Tots s’“han posat a la disposició de la Generalitat Valenciana oferint assessorament tècnic i la disponibilitat d’activar els col·legiats i col·legiades, així com de les tres diputacions, la Federació de Municipis i Províncies de València i tots els ajuntaments de la zona”. Després de l’aprovació d’algun d’aquests, ja es treballa de manera coordinada amb algunes regidories.
Ofelia Almeida, portaveu de Psicòlegs i Psicòlogues Sense Fronteres (PsF), explica que actualment deu persones de l’equip assisteixen de manera presencial en els municipis afectats, i 25 més ho fan per via telefònica. “L’atenció psicològica en emergències pretén donar suport a les emocions de les persones afectades i activar els propis recursos d’afrontaments individuals i comunitaris. D’aquesta manera, podem previndre la cronificació de trastorns de salut mental i detectar casos crítics. Durant la intervenció, es manegen tècniques d’expressió emocional, respiració profunda, relaxació muscular progressiva, visualització positiva i acompanyament i validació emocional per a facilitar la reconnexió social”, destaca.
En línia similar, Almeida subratlla que els casos que més han assistit des de la situació d’emergència són persones adultes amb quadres ansiosos i afig que, quan hi ha risc de suïcidi, s’ha de mantindre “una coordinació i un seguiment estrets” amb tots els actors amb què col·laboren en el municipi: “Per això la importància d’estructurar el nostre treball des d’una perspectiva comunitària”.
Des del 6 de novembre passat, la Generalitat va activar la Unitat d’Assistència Psicològica, un recurs situat en Fira València amb més de 30 psicòlegs i psiquiatres, 10 consultes i 2 ambulàncies medicalitzades per a atendre les famílies amb víctimes mortes per les inundacions.
Efectes psicològics després d’una tragèdia
El dol no és una emoció comuna. Cada individu experimenta emocions de manera distinta, que poden manifestar-se o no, “i que no tenen una duració definida”. Dany Blázquez, especialista en dol, expressa que el xoc o la negació en moments inicials després d’una tragèdia, el dolor i la tristor mesclats amb ira i frustració o el procés d’acceptació són algunes de les sensacions que poden arribar a donar-se en aquests supòsits.
“A curt termini, el més previsible és que s’experimente una sensació d’inseguretat i d’incertesa molt gran, que poden derivar en malestars com ara ansietat, pànic, por de la mort, estrés, etc. Hi ha un sentit de falta de control que no resulta gens agradable des del punt de vista emocional. A llarg termini, és possible, encara que no necessàriament probable, desenvolupar estrés posttraumàtic, una ansietat més generalitzada, sentiments de culpa i indefensió, conductes d’evitació o fins i tot depressió. Però tot això només s’experimentarà en circumstàncies molt concretes i per diferents factors. No és un camí únic en el desenvolupament psicològic de les víctimes”, puntualitza Blázquez.
La teràpia en aquesta mena d’escenaris, tal com descriu l’expert, ha d’estar encaminada als “primers auxilis psicològics”. És un tipus d’intervenció distinta de les teràpies convencionals d’una clínica. “Aquestes estan destinades a baixar l’activació emocional, o regular-la, i contindre quan calga. La teràpia, si és necessària, apareix després, quan es cobreixen les necessitats bàsiques de les persones, i quan comencen a sorgir problemes emocionals d’una altra mena, diferents de les primeres reaccions psicològiques”, concreta.
La població confrontant no està exempta de patir malestar. Sent que podria arribar a fer alguna cosa, empatitza amb les víctimes, i fins i tot arriba a sentir culpa per tindre-ho a prop i no haver-hi arribat. En paraules de Blázquez, l’impacte emocional té quasi la mateixa finalitat adaptativa que per als afectats, “perquè et permet comprendre la magnitud del que ha esdevingut”: “És natural sentir-nos així, perquè presenciem un dol nacional en temps real. El dol implica una necessitat d’ajustar les nostres expectatives davant la pèrdua, i en aquest cas, aquest reajustament és col·lectiu, perquè ningú estava preparat per a processar una tragèdia d’aquesta envergadura”.
Així mateix, els equips d’emergències poden experimentar “fatiga per compassió” després de l’estrés de les tasques de rescat i assistència: “Per això, efectius de seguretat i els professionals dels mitjans haurien de posar en marxa accions com ara rotacions en les jornades laborals o establir temps clars de descans per a reduir l’impacte i els possibles quadres ansiosos”, subratlla Almeida, de PsF.
Gestió del benestar infantil
L’organització Save the Children ha publicat una guia psicoeducativa perquè els adults amb xiquets a càrrec que estiguen en una de les poblacions afectades sàpien com gestionar les seues emocions i mantindre el seu benestar.
La publicació destaca que escoltar activament, validar els seus sentiments o crear un espai segur són actituds primordials per al desenvolupament adequat dels menors.
“La tranquil·litat dels adults ajudarà els xiquets a sentir-se segurs. Les mostres d’afecte, l’aproximació física o activitats conjuntes són essencials en moments com aquests”, manifesta Sara Navarrete, directora del Centre de Psicologia Clínica de València i Barcelona.
Així mateix, Navarrete insisteix que poden començar a sentir-se millor al cap d’unes setmanes, però han de processar el mal: “Tot depén de l’edat, la gravetat o la situació traumàtica que han patit”.
Canvis en el comportament, dificultats a l’hora de dormir, com l’insomni, mals de cap, o resistència a voler conversar són alguns dels traumes que poden patir els menors després d’aquestes situacions d’incertesa. La directora del centre recalca que, si es donen aquestes situacions, cal recórrer a un expert per a superar aquests efectes.
De la mateixa manera, en PsF asseguren que cal “regular emocions i crear un entorn segur i de confiança perquè els xiquets i xiquetes puguen expressar les seues emocions”. Una de les maneres més efectives seria a través del joc i l’ús de materials didàctics. Des de l’organització, compten amb professionals en emergències i psicologia infantojuvenil amb una àmplia experiència en aquesta mena de successos.
Saturació informativa
L’scroll constant en xarxes o mitjans suposa un perjudici més en el desgast emocional d’una persona. Molts dels usuaris pensen que les notícies són depriments, cosa que els causa una sensació d’angoixa. Així és com ho mostra l’Informe Reuters 2024, en què el 39% dels enquestats prefereixen evitar les notícies amb assiduïtat, cosa que suposa un increment del 29% respecte del 2017.
La cobertura constant d’escenaris bèl·lics, crisis polítiques o desastres naturals va suposar un “esgotament” entre el 39% dels participants, un 28% més que el 2019. Espanya és un dels països “més afectats” en aquesta qüestió, segons l’estudi. A més, les dones (43%) tenen més risc de patir fatiga que els homes (34%).
Des de Psicòlegs i Psicòlogues sense Fronteres recomanen que la desconnexió digital i informativa “és vital per a mantindre el benestar individual i evitar l’ansietat col·lectiva”. A això, afigen que en un escenari com l’actual és “normal buscar informació de manera constant i fiable”.