El president Carlos Mazón s’ha arrecerat darrere de la seua consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, per no figurar jurídicament com a màxim responsable de la resposta catastròfica a l’emergència de la DANA del 29 d’octubre passat que ha deixat, de moment, 215 morts. I això a pesar que des que es va incorporar cap a les 19.30 a la primera reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) va detindre el comandament, real i efectiu, de la resposta a l’emergència, una competència autonòmica que té uns protocols d’emergències “claríssimament clars”, tal com va assegurar Mazón el 2022 quan liderava l’oposició al president socialista llavors, Ximo Puig. Quatre ministres i el president Pedro Sánchez van oferir la seua ajuda immediatament el dia de la tragèdia directament al cap del Consell, que va comandar el primer Cecopi una vegada va arribar, després d’un llarg dinar, al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana. Una col·laboració que el president autonòmic mateix va rebutjar, malgrat la magnitud de la catàstrofe.
De fet, fonts de l’anterior executiu expressen la seua indignació davant la jugada de Carlos Mazón, que no ha declarat sobre el paper la “situació d’emergència catastròfica”, una possibilitat prevista en l’article 12 de la llei autonòmica de protecció civil i gestió d’emergències. La declaració suposaria “l’assumpció pel president del comandament únic i la direcció de totes les activitats d’emergència”, segons indica la norma. Per contra, Mazón ha delegat el comandament en la poc àgil i inexperta consellera Salomé Pradas, principal candidata a ser rellevada en una remodelació imminent del Consell. En tot cas, la llei valenciana indica que el Consell –i no el Govern central, com han insinuat les dretes espanyoles– és l’“òrgan superior de direcció i coordinació” de la resposta a les emergències.
Diverses iniciatives incipients han plantejat querelles o denúncies contra el president de la Generalitat Valenciana per la seua gestió de la resposta a l’emergència de la DANA, especialment per la decisió tan tardana d’enviar l’alerta massiva als telèfons mòbils a les 20.11 del 29 d’octubre passat, quan centenars de persones ja estaven atrapades. Els dubtes de la consellera Pradas i l’absència sonada de Mazón van retardar dues hores l’enviament del sistema EsAlert, tal com va informar aquest diari.
Hi ha antecedents en termes judicials: dos exalcaldes de Finestrat, una localitat de la comarca alacantina de la Marina Baixa, van ser condemnats per un delicte d’homicidi per imprudència arran d’una riuada que va assotar el municipi i en què va morir un matrimoni britànic.
El Consell que lidera Mazón opera en dos plans diferents: en termes reals i efectius i en el vessant jurídic. La consellera Salomé Pradas ha desaparegut del focus, malgrat que deté, segons la llei, el comandament únic de la resposta a la catàstrofe. No sols Pradas o Nuria Montes (després de les seues declaracions inoportunes sobre els familiars de les víctimes): també la portaveu Ruth Merino ha passat sense solució de continuïtat a un segon pla, i ha sigut substituïda en aquesta funció per la vicepresidenta Susana Camarero.
A més, sis dies després de la tragèdia, Mazón també va recórrer a la seua única alt càrrec amb un currículum solvent en matèria de catàstrofes, la capitana de la Guàrdia Civil Rosa Touris, que, malgrat ser directora general de Prevenció d’Incendis, ha passat a exercir de portaveu després de les reunions del Cecopi. Les bandades i les mentides encadenades han sigut la tònica de la gestió de Carlos Mazón, amb un equip d’alts càrrecs d’Emergències completament desaparegut.
La portaveu ‘de facto’: Mazón “no forma part del Cecopi”
La nova portaveu de facto del Consell assegurava dimarts que “el president [Mazón] no forma part del Cecopi”, un organisme presidit oficialment per Pradas, segons recordava Camarero. No obstant això, una acta del Cecopi de l’1 de novembre passat revelada per elDiario.es, indicava amb una capçalera oficial de l’Ajuntament de València: “presideix” Carlos Mazón la reunió de l’òrgan. El Cecopi està format per una vintena d’institucions que participen en la resposta a l’emergència, incloent-hi les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
El cap del Consell ha exercit el comandament veritable fins a tal punt que, el 2 de novembre, Mazón va mantindre bloquejat el Cecopi durant huit hores, per haver-se tancat amb el seu equip de Presidència per a preparar una compareixença. Per a no formar part del Cecopi, tal com sostenia la vicepresidenta Susana Camarero, la veritat és que aquella reunió del comité d’emergències no es va iniciar fins que Carlos Mazón no va estar disponible.
“Les decisions del Cecopi es prenen pels òrgans que formen el Cecopi i el president no ha de ser esperat per a prendre una decisió”, va afirmar Camarero en referència a la primera reunió del 29 d’octubre passat, dia de la DANA. No obstant això, el retard –de huit hores, a l’espera de Carlos Mazón– de la reunió del 2 de novembre passat desmenteix de pla la tesi que maneja la vicepresidenta Camarero.