El seguiment arqueològic de la rehabilitació del número 32 del carrer Fra Posidonio Mayor, dirigit per Ana Martínez a la fi de 2022 ha fet aflorar el primer estrat de l'antiga ciutat fenícia a la Vila Joiosa. El que inicialment era un simple estrat conservat en una xicoteta superfície ha derivat en la troballa de fragments d'àmfores, plats de engobe roig i ceràmiques grises fenici-púnics del s. VI a. C., els mateixos que apareixen en les tombes de Casetes.
I és que fins hui es coneixia únicament el món dels morts, a través dels grans cementeris de Cassets (des de la segona meitat del s. VII a. C.) i Poble Nou (des d'un segle després). Tots dos han donat nombroses tombes, algunes molt grans i elaborades, que reflecteixen una societat oriental enterrada amb joies, objectes metàl·lics, ceràmiques i altres elements portats d'Egipte, Canaán i altres llocs del Mediterrani. Tot apuntava, segons el Servei Municipal d'Arqueologia de la Vila Joiosa, al fet que la ciutat on van viure els propietaris d'aqueixes tombes estava en el turó del barri antic.
Així s'ha assenyalat que, si en algun lloc havien d'aparéixer restes de la ciutat fenícia, era precisament sota algun immoble enganxat a la muralla renaixentista, com aquest. El motiu és que en 1301 es va fundar i va alçar Vilajoiosa a l'estil de la conquesta cristiana, amb urbanisme en graella. Buscaven un terreny el més pla possible, i traçaven carrers paral·lels que baixaven cap a la mar i altres perpendiculars a elles, a diferència de les poblacions islàmiques, adaptades a pujols, amb carrers tortuosos i empinats, com Biar o Petrer. Però Vilajoiosa era una vila nova, creada des de zero. No ocupava una població islàmica anterior, perquè aquesta no existia, només quedaven les ruïnes de Allon, abandonada 700 anys arrere.
Per a crear aqueixa superfície plana, va caldre arrasar el centre del turó i usar aquestes terres per a terraplens de la muralla que envoltava la nova Vilajoiosa. En altres paraules, calia convertir un monticle en una gran esplanada. I en fer-ho, van destruir les restes superposades de les ciutats anteriors en tot el centre del turó: la fenícia, la ibera i la romana, alçades una sobre una altra durant 1300 anys (des del segle VII a. C. al VI d. C.). Només en les vores de Vilajoiosa, just prop de les seues muralles, aquells estrats antics no es van arrasar, sinó que es van cobrir i van conservar.
L'estrat fenici el van tallar per a alçar la muralla del riu, però una part es va conservar darrere d'ella. S'ha trobat així el primer testimoniatge material de la colònia fenícia situada més al nord en la Península Ibèrica, fundada en el s. VII a. C., si s'ha de jutjar per les tombes de Casetes. La seua posició era estratègica, a una jornada de navegació de les ciutats fenícies de La Fonteta (Guardamar) al sud, i Eivissa a l'est. Era, per tant, escala en la ruta de navegació entre Gadir (Cadis) i Canaán, com els fenicis cridaven al seu país. Això explica la riquesa i l'exotisme de les peces trobades a la Vila Joiosa, com els coneguts collarets fenici-púnics d'or, els amulets de pedra de talc, els ous d'estruç decorats o la cantimplora egípcia d'Any Nou, entre moltes altres.